miniatura|Escut d'Anglaterra, 1558–1603 La monarquia del Regne d'Anglaterra comença amb Alfred el Gran (Alfred the Great) i acaba amb la reina Anne (Anna, Reina de Gran Bretanya), que va esdevenir Regne de Gran Bretanya quan el Regne d'Anglaterra es va fusionar amb el Regne d'Escòcia per a formar una unió l'any 1707. En els anys posteriors es consideren com Reis britànics.
Per exemple, Offa, rei de Mercia, i Egbert, rei de Wessex, de vegades es descriuen com reis d'Anglaterra popularment, però no ho fan tots els historiadors. Alfred el Gran va utilitzar el títol de rei dels Angles i dels Saxons (King of the Angles and Saxons) i és qui inicial la llista de sota. El seu fill Eduard el Vell (Edward the Elder) conquerí el Danelaw oriental, però va ser el seu fill Æthelstan el primer rei a governar tot Anglaterra quan va conquerir Northumbria l'any 927, i alguns historiadors moderns el consideren com el primer rei d'Anglaterra.
El Principat de Gal·les (Principality of Wales) va ser incorporat al Regne d'Anglaterra dota l'Estatut de Rhudlan (Statute of Rhuddlan) l'any 1284, i l'any 1301 el rei Eduard I d'Anglaterra investí el seu fill primogènit, el futur rei Eduard II d'Anglaterra, com Príncep de Gal·les (Prince of Wales).
Títol reial El títol estàndard per a tots els monarques des de Æthelstan fins al temps de King John va ser en llatí: Rex Anglorum ("Rei dels anglesos"). A més, molts dels reis pre-normands tenien altres títols, com per exemple: Æthelstan: ("Rei de tota la Bretanya") Edmund el Magnificent: ("Rei de Bretanya") i ("Rei dels anglesos i d'altres pobles governador i director") Eadred: Eadwig el Bell: Edgar el Pacificador: Canut: i
En la conquesta normanda d'Anglaterra va romandre com a estàndard, amb un ús ocasional de ("Rei d'Anglaterra"). L'Emperadriu Matilda era ("Dama dels anglesos").
En temps del rei Joan i més enllà tots els altres títols van ser substituïts pel de o .
El 1604 James VI i I, adoptaren el títol de King of Great Britain. Tanmateix els parlaments anglès i escocès no van reconèixer aquest títol fins a la llei d'Unió (Acts of Union) de 1707 sota la reina Anne (Queen of Great Britain).After the personal union of the crowns, James was the first to style himself King of Great Britain, but the title was rejected by the English Parliament and had no basis in law. The Parliament of Scotland also opposed it. Croft, p67; Wilson, pp249–252. See also the early history of the Union Flag.
Gràfic en el temps dels monarques anglesos
Notes
Enllaços externs
English Monarchs – A complete history of the Kings and Queens of England Britannia: Monarchs of Britain Archontology Kings of England
*