Sant Pere de Jaca o simplement catedral de Jaca (província d'Osca, Aragó, Espanya), és una de les construccions més característiques i antigues del romànic a Espanya. Va començar a construir-se gairebé al mateix temps que la de Santiago de Compostel·la a l'últim quart del com a seu episcopal i cap del Regne d'Aragó per iniciativa del rei Sanç Ramires, que havia obtingut el vassallatge vaticà després del seu viatge a Roma en 1068, de resultes de com li va ser concedida la seu episcopal.El Camino de Santiago. Guía completa. ANAYA Touring. Madrid. 1990. . Pág.119. http://www.jaca.com/catedral.htm#.VEZxMPmsVww
Història miniatura|esquerra|Nau lateral miniatura|esquerra|Porta principal miniatura|Capitell del rei David amb músics miniatura|esquerra|Orgue i cor de l'absis central miniatura|Porta meridional del temple miniatura|esquerra|Crismó de la porta principal La ciutat de Jaca rep furs de ciutat, pel rei Sanç Ramires, en 1077, ostentant la capitalitat del regne entre aquest any i 1096 i convertint-se en seu episcopal, la qual cosa fa necessària la construcció d'una catedral. Si bé les dates de la construcció no estan clares, es poden distingir en ella dues etapes. Una primera, podria estar situada entre 1077 i 1082, que correspon al regnat de Sanç Ramires i el bisbat del seu germà, l'infant García; i una segona entre 1104 i 1130, que es correspon al regnat d'Alfons I el Batallador i Esteve d'Osca com a bisbe. http://www.romanicoaragones.com/0-jacetania/03-catedral01.htm http://www.diocesisdejaca.org/index.php/catedral-de-san-pedro-de-jaca
Després de començar-se la construcció i feta la planta de l'edifici romànic inicial, a poc a poc s'afegiren dependències que eren necessàries per a dur a terme la vida capitular.
Així, a la dècada del 1520 s'inclouen alguns afegits, com les voltes de les naus laterals, del gòtic tardà, i les portades de les noves capelles de San Sebastian, San Agustín, Anunciación i Santa Ana. Posteriorment, ja en el Renaixement, s'afegeixen les capelles de San Miguel i de la Trinidad, ambdues de 1572. En 1598 es construeix la volta de la nau central i s'obren finestrals en ella.
Al s'acaba la construcció del retaule i s'emprèn la reconstrucció del claustre, que és substituït per l'actual barroc, acabat a la fi d'aquest segle. En aquest mateix període es construeix la capella de Santa Orosia, principal element barroc del temple. També a la fi del i durant el se substitueix l'absis romànic i se n'erigeix un de nou, decorat amb pintures de Manuel de Bayeu, cunyat de Francisco de Goya, entre 1792 i 1793.
Al es produeix el trasllat del cor a la seva ubicació actual en 1919. El 1931 és declarada Monument Nacional. El 1999 es redactà el Pla Director de la catedral de Jaca, document bàsic per al coneixement i actuació a la Catedral.
Arquitectura L'edifici conserva l'estructura i configuració romànica, amb planta basilical, diversos absis, i dos portes d'accés (la de la plaça de Sant Pere, on antigament hi havia un monestir homònim; i la porta meridional, que al es dota de pòrtic, vinculada a la plaça del Mercat), així com una cúpula. http://www.jaca.com/catedral.htm#.VEZxMPmsVww
Només queda de la capçalera romànica primigènia, en un adequat estat de conservació, el meridional, doncs el septentrional es modificà en la seva superfície per afegir-se-li un habitatge. http://www.arteguias.com/catedral/jaca.htm És en aquest absis meridional on es localitzen els elements arquitectònics que resumeixen el llenguatge característic de l'arquitectura romànica del camí de Sant Jaume, que es difon després per tota la ruta compostel·lana: l'escacat (que discorre en forma d'imposta) i les boles, que estan presents en els suports interiors.
Presenta dues façanes amb dues portes d'accés.
A la façana oest de la catedral hi ha l'atri i la portada, l'arc de major radi de la qual, semicircular, enllaça amb la nau central, de volta de canó, de l'interior del temple. En el timpà d'aquesta façana, la principal de la catedral, hi ha una peça excepcional: el crismó, símbol de la monarquia aragonesa i amb un clar caràcter trinitari i penitent. El crismó, o monograma de Crist, està flanquejat per dos lleons, i a la base d'aquest timpà està escrit:
El lleó esquerra per a l'espectador, està amb la boca tancada i sembla acollir de forma paternal a un home que atrapa una serp. A sobre una inscripció aclareix:
Mentre el lleó de la dreta per a l'espectador, té la gola oberta, ensenyant les dents i trepitja a un os i un basilisc. També presenta una altra inscripció que diu:
A la façana sud hi ha un altre pòrtic, realitzat al amb peces d'altres parts de l'edifici, del claustre en concret, destacant els capitells realitzats pel mestre de Jaca.El Camino de Santiago. Guía completa. ANAYA Touring. Madrid. 1990. . Pág.120.
En la part superior de l'edifici es troba una espadanya on està el cos de campanes de la Catedral, peça que va ser afegida al .
Interior La planta del temple és basilical de tres naus (i cinc crugies), de les quals la central és més ampla i alta que les laterals, permetent d'aquesta manera obrir òculs en el mur de la nau central i per sobre de les laterals per il·luminar el seu interior. Les naus se separen amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars circulars i cruciformes, que s'alternen, donant lloc a un doble entramat prou singular al nostre país, encara que usual al nord de França i Anglaterra.
Les naus es perllonguen fins als tres absis semicirculars. De major profunditat el central, a causa de la reforma duta a terme al (que tractà de solucionar els problemes d'humitat que tenia el temple), la qual cosa va permetre que es col·loqués allí l'orgue i el cor, que estaven als peus de la nau central i que es traslladaren a l'absis, encara que el trasllat es dugué a terme en 1919. La zona del creuer es cobreix amb una singular volta semiesfèrica de planta octogonal sobre trompes. L'interior d'aquesta original coberta està reforçat amb nervadures formades per grans arcs de mig punt que baixen al centre de cadascun dels costats de la base octogonal en sengles permòdols de rotllos de caràcter mossàrab. En època barroca es va obrir la capella de Santa Orosia (patrona de la ciutat), decorada amb pintures cridaneres que mostren la seva vida, martiri i trobada del seu cos. Cal destacar el claustre adossat al mur nord de la catedral, que forma part del Museu Diocesà de Jaca, un dels més destacats d'Espanya de pintura romànica; en ell s'aprecien pintures romàniques de l'àmbit jaqués que es trobaven en esglésies com Navasa, Ruesta o Bagüés.
Decoració La catedral de Jaca, a més de ser referència per la seva arquitectura, ho és quant a la seva rica i variada decoració escultòrica en capitells, mènsules, mètopes, murs i bases.
Els capitells, mènsules i mètopes reben decoració figurada amb escenes de la Bíblia o fins i tot algunes fantàstiques o de la vida quotidiana de gran qualitat procedents d'almenys dues mans diferents, mentre que en els murs o bases és més aviat geomètrica, boles situades en les bases o el conegut ajedrezado jaqués que decora gran part de l'edifici. Aquests dos elements originaris de l'art romànic jaqués es poden apreciar al llarg del Camí de Sant Jaume, la qual cosa mostra la influència que va exercir al llarg d'aquesta ruta de pelegrinatge.
En la porta lateral de la catedral hi ha tallat el patró d'una unitat de mesura denominada vara jaquesa (mesura de l'època medieval equivalent a 77 cm). Aquesta unitat s'utilitzava durant l'edat mitjana al mercat a la plaça de la Catedral per mesurar longituds, i aquesta unitat mètrica va ser usada en tot Aragó.
Referències
Enllaços externs
La Catedral de Jaca La Catedral de Jaca - Digitalització d'Escultures Arquitectòniques Romàniques en el Context Arquitectònic Romànic Aragonés: Catedral de Sant Pere de Jaca Romànic José María Pérez Peridis (24 de febrer de 2013). «Catedral de Jaca (Catedral de Sant Pere)». La llum i el misteri de les catedrals. Episodi 1. Transcripció. Televisió Espanyola. min. 26:27.
Jaca Categoria:Catedrals romàniques Categoria:Edificis de Jaca Categoria:Esglésies romàniques d'Espanya Categoria:Béns d'Interès Cultural d'Aragó Categoria:Monuments d'interés cultural d'Espanya