La Catedral de Santa Maria de Vitòria, coneguda també com a Catedral Vella, és un temple catòlic d'estil gòtic situat a la ciutat de Vitòria, capital de la província basca d'Àlaba a Espanya.
Està situada a la part més alta del pujol sobre la qual es va assentar la primitiva ciutat, fundada el 1181 sobre l'antic llogaret de "Gasteiz", amb el nom de Nueva Victoria, pel rei Sancho VI de Navarra (Sancho el Savi). Posteriorment, va donar origen a la ciutat actual. Amb el naixement de la diòcesi de Vitòria l'any 1862, va adquirir la categoria de catedral. És coneguda com la Catedral Vella, per distingir-la de la Catedral Nova de Vitòria, dedicada a la Immaculada Concepció de Maria i construïda al segle d'estil neogòtic.
Aquest temple, atenent a criteris estilístics i formals, és discret i la seva rellevància la dona la seva complexa construcció i la seva biografia plena de diversos avatars lligats amb la història de la ciutat. L'any 1994 va ser tancada al públic. Actualment, és objecte d'un complex i integral pla de restauració que ha obtingut diversos reconeixements internacionals i ha donat rellevància al monument.Catedral de Santa María Vitoria-Gasteiz. Informació de visita. Fundació Catedral de Santa Maria.
Aquest edifici es caracteritza per arrossegar problemes estructurals des del seu naixement. Arran del tancament al públic es va procedir a la realització del Pla Director de Restauració Integral el qual va publicar els seus resultats l'any 1998 i té com a característica destacable la visitabilitat de les obres de restauració. El Pla va rebre el Premio Europa Nuestra 2000 en la categoria d'estudis excepcionals de restauració. La gestió la duu a terme la Fundació Catedral de Santa María constituïda el 1999 per la Diputació Foral d'Àlaba, l'ajuntament de Vitòria-Gasteiz i el Bisbat de Vitòria. El finançament dels treballs està suportat en les aportacions periòdiques de les tres Institucions presents en el Patronat i per les realitzades pel Govern Basc mitjançant convenis subscrits a aquest efecte, la qual cosa permet escometre la complexa recuperació amb la flexibilitat necessària sense que el rigor metodològic es vegi afectat. Així mateix, el Govern d'Espanya ha suportat de manera continuada i notable, encara que irregular, una part de les intervencions realitzades principalment a la torre i naus. Possiblement és aquesta manera sostenible d'escometre una restauració de manera integral -no només estructural sinó també atenent a noves potencialitats funcionals i culturals possibles- mitjançant una unitat de gestió, alguna cosa fins ara inusual en el context de les Catedrals espanyoles, pot explicar aquest suport decidit. De facto, en el seu conjunt, és possiblement ja la més alta concedida a cap pla de catedrals a Espanya. Altres suports institucionals i també provinents del mecenatge privat estan permetent el desenvolupament paral·lel d'un ric programa cultural consolidat a la Ciutat -recuperació de la Capella de Música, concerts a les zones recuperades, unitats didàctiques escolars, conferències temàtiques, etc.-, de les activitats de les quals destaca el programa "Obert per Obres" (c), lema (i mètode) registrat per primera vegada per la Fundació Catedral Santa Maria i que ha aconseguit una estimable projecció exterior. Hi ha ja diverses Institucions -arquebisbat de Sevilla a la Col·legiata d'El Salvador, Comunitat de Madrid, etc.- que han convingut la seva aplicació en diversos llocs, segons s'indica a la pàgina de la fundació i en la finestra amb el mateix nom del Canal Patrimoni de la Fundació Santa Maria la Real .
Ubicació La catedral de Santa Maria de Vitòria se situa en l'anomenada planada alabesa que ho envolta.
Es troba dins de l'espai del turó i entre la zona sud i oest, està elevada uns 9 metres respecte a la nord-est, a mitjana alçada del vessant. El subsòl es distingeix per tenir un elevat volum de farciments artificials per regularitzar el pis de l'interior de l'edifici. Aquests farciments produeixen diferències d'altura en la construcció dels tancaments de l'edifici pels seus diferents costats.
La catedral va formar part de la muralla medieval, com testifiquen els murs del costat nord, d'aparença massissa i el pas de ronda que recorre tot l'edifici, des de l'extrem sud del creuer fins a l'escaire nord-oest del pòrtic, circumdant tota la girola, el transsepte i la nau nord.
L'edifici està embotit en una sèrie de construccions, algunes d'elles pertanyents al mateix complex catedralici, que li resten l'aspecte de monument. Això queda accentuat per l'absència d'una façana referencial.
Descripció La Catedral de Santa Maria està constituïda per un conjunt d'edificacions diferents realitzades en diferents èpoques i per a diversos usos.
L'església de Santa Maria és l'edifici principal i més antic del conjunt. Té orientació est-oest amb una lleugera inclinació al nord en l'extrem oriental.
La Capella de Santiago, oberta en la testera del braç del transsepte en el costat de l'Epístola (sud), és en l'actualitat l'església parroquial de Santa Maria de Vitòria, que té un accés independent, des de la plaça de Santa Maria.
Al costat sud es troba el pòrtic absidal que protegeix la portada i sobre ell, en el seu terç meridional, s'aixeca la torre del campanar que es remata amb un capitell aconseguint una altura d'uns seixanta metres.
Pel costat oriental se situen una sèrie d'edificis de serveis, entre els quals destaca la sagristia tardobarroca.
El temple presenta una planta de creu llatina amb tres naus, la central de major altura que les laterals, i cobertes amb voltes de creueria, amb un ampli transsepte i capçalera. En el seu interior té quatre capelles rectangulars i una girola a la qual s'obren altres tres capelles poligonals. Compta, a més, amb un bell i fràgil trifori i un pòrtic del segle que conté escultures molt interessants.
El pòrtic miniatura|esquerra|Aspecte del pòrtic|200px
miniatura|Aspecte del pòrtic|250px
miniatura|Portada central del pòrtic.
La portada del pòrtic Santa Maria és considerada com una de les millors manifestacions de la plàstica peninsular del segle . La capella de la Pietat, construïda a instàncies de l'abat Diego Fernández de Paternina en el segle , ho altera en el costat nord.
Es va afegir al conjunt catedralici al segle i es va modificar en el segle . Al principi, es van perllongar les naus nord, centre i sud en trams de llums iguals però se li va afegir un fons en forma d'absis al nord i es va ampliar la llum en l'adreça est-oest invertint la proporció dels trams de l'església. Es va conformar, finalment, un espai de tres trams rectes, sent el del mig de planta lleugerament quadrada i rematat per un absis pentagonal.
L'espai del pòrtic es cobreix amb voltes de major amplitud que les de les naus del temple que recolzen sobre arcs faixons de traça més camusa. Entre les seves claus hi ha una mescla de tercelets, lligadures i blegats. Les voltes primera i tercera, que corresponen a la prolongació de les naus laterals, tenen els nervis rectes, mentre que en la volta central i en la del fons són blegats per l'arriostrament dels nervis mitjançant els medallons.
La portada és realitzada segons un esquema de façana tripartida. Al portal esquerre s'aprecien, en el seu timpà, escenes de la vida de Sant Gil (estudis iconogràfics actuals posen en dubte aquesta afirmació). Està plantejat com una superposició de frisos la qual incrementa la narrativa. En els registres inferiors es representen la salvació d'uns mariners i la trobada amb el monarca, en el segon registre i la resurrecció d'un nen i la construcció d'un monestir en el tercer. Acompanyant la portada continuen les arquivoltes i pilastres en la composició dels arcs formers i nervadures de les voltes.
Al portal central es relata la vida de la Verge. El registre central tracta de l'Ascensió, Pentecosta, el viatge dels apòstols i la mort de Maria i es remata amb l'escena de la coronació de la Verge pel seu fill. El timpà d'aquest portal està ocupat per una imatge de la Verge amb el Nen del segle .
El portal dret mostra el judici final. En ell es pot observar Sant Miquel pesant les ànimes, les quals es dirigeixen, bé a la porta de la Glòria o al festeig de l'infern.
En els brancals se situen diferents imatges que representen figures de l'Antic Testament com Isaïes, Ezequiel, Salomó d'Israel o la Reina de Sabà i figures de santes com Margarida, Magdalena, Marta, etc. Hi ha també imatges de la Verge amb el Nen, l'arcàngel Gabriel i l'Anunciació. Originalment tot el pòrtic estava policromat.
Per evitar corrents d'aire es van tancar les obertures que han estat obertes i cobertes per vidrieres recentment.
Mitjançant un sistema de projecció de vídeo, denominat el pòrtic de la llum es pot apreciar l'evolució de la policromia al llarg del temps, des del segle al .
Es preveu que, una vegada finalitzada la restauració, aquest espai es dediqui a l'ús cultural formant part de lAgenda Cultural de la Catedral.
La torre miniatura|Torre de la Catedral Vieja de Santa Maria.
Entre els segles XVI i XVIII s'aixeca, sobre el primer tram del pòrtic, la torre del campanar. Aquesta torre està realitzada amb carreus en la seva façana principal, la sud, que dona a la plaça i en maçoneria en els altres tres costats. Sobre el fust es va construir una gran cornisa de bona pedreria i sobre la qual va el cos de campanes de planta octogonal i sobre aquest el capitell de fusta i teula plana (es va haver de reconstruir després de la destrucció en un incendi al segle ).
Nau miniatura|esquerra|Aspecte de l'alçat de la catedral des de la nau de l'Evangeli. S'aprecien el creuer, el transsepte, el trifori, els arcs diafragmes i els llistons de subjecció i apuntalament amb motiu de les obres.
La nau té una superfície de 404 m² amb forma de creu llatina i tres naus amb cinc trams, amb la central més alta que les laterals. Amb capelles laterals, transsepte, capçalera i girola en la qual se situen altres tres capelles. La nau està recorreguda per trifori i està coberta per voltes de creueria.
A les naus laterals s'han realitzat capelles entre les arrencades dels estreps dels boterells. Aquestes capelles es cobreixen amb voltes ogivals recolzades en robusts arcs.
La nau central, es cobreix amb voltes ogivals, lleugeres i senzilles. Als seus peus, a causa de la remodelació del segle està realitzada amb tercelets i lligadures i sobre arcs de menor secció resistent. La nau s'il·lumina amb finestres apuntades en la seva part sud que donen a la plaça i intramurs i un petit òcul en el costat nord.
La restauració de Manuel Lorente, en els anys seixanta, va realitzar una forta alteració en els finestrals, en el primer drap es va posar un gran òcul en la testera occidental. Entre el segon i el quart tram hi ha sis òculs petits il·luminen la nau (quatre d'ells realitzats per Lorente) i en el tram anterior al creuer hi ha dos finestrals estrets i alts.
Durant les obres de restauració s'ha excavat tot el sòl descobrint els fonaments del temple i traient a la llum restes del temple anterior a la construcció actual. Després de la reconstrucció, l'any 2012, es recobrirà amb un solat definitiu que recolzarà en grans bigues de fusta, que al seu torn descansessin en els arcs de carreus que enllacen les bases de tots els pilars, donant estabilitat estructural a l'edifici.
En el subsòl s'han trobat més de dos mil enterraments, un centenar d'ells pertanyents a un antic cementiri exterior que data dels segles i . A partir del segle es comença a realitzar enterraments interiors però sense abandonar el cementiri exterior que va funcionar fins al segle . A partir del segle es comencen a realitzar per part de la quasi social rica de la ciutat, mausoleus i capelles privades en les quals les escultures i les inscripcions són elements importants. Exemple d'això són les capelles de Sant Bartolomé, la de la Concepció i la del Sant Crist.