miniatura|Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya. Presenta les edificacions habituals en altres catedrals com església, claustre i sagristies, però a més conserva el rebost (la cilleria), el refetor, la sala capitular i el dormitori, que són més pròpies de la vida comuna a la qual estava subjecte el capítol i que al llarg dels segles s'han anat enderrocant en altres catedrals espanyoles. Les estances que configuren aquest conjunt van ser construïdes en diverses èpoques i estils. Se'n conserven avui dia algunes de les dependències romàniques, però predominant sobretot les edificades en estil gòtic (entre elles, l'església i el claustre) dels segles al . La façana oest, d'estil neoclàssic, es va aixecar a la fi del .
Destaquen, en aquest conjunt d'edificis: el claustre, que és considerat una meravella de l'art gòtic europeu i, per descomptat, el millor claustre del ; la cuina, que és un dels tres únics exemples supervivents de cuina gòtica de tot Europa; i, per acabar, la façana principal, una de les obres més pures i representatives del neoclassicisme a la península.
Origen miniatura|Llenç que representa la talla romànica de Santa María la Real de Pamplona, titular de la seu pamplonesa. L'edificació actual ocupa una extensa àrea al nucli antic de la ciutat, concretament en la part més alta de La Navarreria. Aquesta és la zona de Pamplona on s'han trobat les restes arqueològiques més antigues, datades en la Primera Edat del Ferro. Sobre aquest mateix emplaçament se situava el nucli principal de la ciutat romana, de la qual s'han trobat nombroses restes en les diferents excavacions arqueològiques realitzades dins i fora de l'edifici, que demostren que el lloc que ocupa el temple corresponia amb la cruïlla del cardo i decumanus, els dos carrers que representaven el centre neuràlgic de tota ciutat romana.
La primera vegada que es té constància de l'església de Pamplona és l'any 589, en un document en el qual s'esmenta al bisbe d'aquesta ciutat al tercer Concili de Toledo, i si existia un bisbe, havia de tenir una càtedra i, per tant, existia una catedral. No obstant això, la primera prova física de l'existència d'una edificació eclesiàstica en aquest lloc es va trobar inserida en els fonaments de l'edificació romànica, i és un capitell llaurat per tres de les seves cares, datat al o , la qual cosa corroboraria l'existència d'una església per aquestes dates.
El 924 hi havia una cèlebre església,Escrit per Arib ibn Said, que relata la campanya contra el Regne de Pamplona de l'emir de Còrdova. que va ser demolida per Abd-ar-Rahman III (església a la qual pertanyeria el capítol). El rei Sanç Abarca (970-994) va donar a Santa María la vila de Pamplona. Sanç el Major va reconstruir el primer temple diocesà, i l'impuls decisiu va ser donat al . És l'any 1086, quan el bisbe Pedro de Roda substitueix canonges seculars per una comunitat fixa de canonges regulars, conforme a la regla de Sant Agustí, creant així el capítol catedralici, al mateix temps que va demolir el primer temple diocesà i va començar la construcció d'una nova catedral en estil romànic, aixecada entre 1100 i 1127. Va ser consagrada el 12 d'abril de 1127 pel bisbe Antso Larrosa amb l'assistència del rei Alfons el Batallador.
Durant el final del i la primera meitat del , es va construir el nou claustre en estil gòtic, i al llarg del s'hi van aixecar algunes edificacions també gòtiques com la capella Barbazana i el refetor. L'1 de juliol de 1390, s'esfondra la catedral romànica per la zona del cor, la façana i la zona de la capçalera van romandre intactes.Així ho recull el testimoniatge més antic d'un cronista contemporani, García Lópiz de Roncesvalles, en el qual diu que s'esfondra el cor de l'església et gran partida. Després d'aquest succés, es va començar ràpidament a construir una nova església, aquesta vegada com la resta de les edificacions del segle anterior com el claustre, en estil gòtic.
Diferents intervencions es van efectuar als següents segles en tot el conjunt, la més incisiva és la substitució de la façana romànica per una neoclàssica a la fi del .
Catedral romànica miniatura|En blanc, la planta de la construcció romànica i en negre, l'actual gòtica.
Aquesta edificació aixecada a principi del , entre 1100 i 1127, era de grans dimensions (70 metres de llarg per 50 d'ample), i només era superada en aquesta època per la catedral de Santiago de Compostel·la.La catedral compostelana, també romànica, té una longitud de 103 metres. Estava magníficament llaurada i constava de tres naus, una central i dos laterals, que tenien una amplària una mica menor a les actuals. De fet, la planta d'aquesta catedral coincideix en gran manera amb la qual s'aixecaria segles després en estil gòtic. Constava de tres absis, el central és semicircular a l'interior i poligonal a l'exterior, i els laterals són semicirculars en tots dos casos. És molt peculiar la gran distància que hi ha entre els absis laterals i el central. Sota l'absis lateral dret hi ha una cripta de tres naus sostingudes per columnes exemptes i adossades i amb un altar.
miniatura|esquerra|upright|Capitell romànic de la cilleria.
En les següents dècades es van construir en estil romànic diferents edificacions del conjunt, com la capella de sant Jesucrist, que pertanyeria al palau real i episcopal, la cilleria i també el claustre (desmantellat a la fi del per substituir-ho l'actual gòtic),En la guerra de la Navarreria de l'any 1276, el claustre va servir d'estable i va sofrir molts desperfectes. del qual només se'n conserven alguns dels magnífics capitells al Museu de Navarra.
La façana d'aquest temple es va mantenir dempeus fins al seu desmantellament al per a aixecar l'actual església neoclàssica. De l'antic edifici només se'n van conservar alguns capitells i talles de figures humanes, així com el dibuix de la planta, realitzat en el plànol del projecte de la nova. Se sap per diferents documents que tenia dues torres, la sud, d'alçada similar a la nau central, i la nord, de major port i coronada amb una cuculla, per la qual cosa es referien a aquesta com la torre, on s'albergaven les campanes.
En les excavacions a l'interior de l'església en els anys 90 del , es van descobrir els fonaments de la fàbrica romànica, així com la cripta, així se'n va poder determinar les dimensions i la distribució. A més d'aquests, les úniques restes romàniques que es conserven in situ són l'esmentada capella de sant Jesucrist, restes sota les sagristies i la cilleria amb les torres i l'antiga porta d'accés (parcialment reconstruïda). En unes recents recerques s'han trobat restes romàniques sota les sagristies, així com restes d'un palau de la mateixa època al costat sud del claustre.
Església miniatura|Maqueta del conjunt catedralici.
La raó per la qual s'aixeca l'actual temple gòtic és la sobtada ensulsiada de l'anterior. Això va obligar a començar les obres amb celeritat, com que la catedral servia de marc per als actes més importants del regne, com la coronació i unció, el baptisme i l'enterrament dels reis. Per aquesta raó, la reconstrucció era l'objectiu primordial per als reis Carles III el Noble, Elionor de Castella i de Manuel, i els seus successors, cosa poc habitual en aquella època en la qual el cabildo i els bisbes solien sufragar els costos de les intervencions en els conjunts catedralicis i en les quals els reis únicament pagaven capelles, retaules o peces d'orfebreria. En aquest cas, a causa que la ruïna de l'edifici anterior era gairebé total, i davant la impossibilitat que el cabildo ni el bisbe assumissin per si sols els costos de la nova construcció, els mateixos reis destinarien una part de les seves rendes en els successius anys per aixecar el nou temple, com faria més tard la seva filla Blanca.
A la fi del l'estil imperant en tot Europa era el gòtic. A Navarra, que tenia frontera amb França i on havien regnat diferents llinatges francesos, com els Évreux (que governaven en aquests anys) i els xampanya, la influència francesa va ser molt important i constant al llarg dels segles i i, per això, la nova església es va fer en estil gòtic francès.
El dia 27 de maig de 1394 va ser col·locada la primera pedra,S'esmenta aquesta data en un registre de la Cambra de Comptos de Navarra en el qual es lliura alguns diners a un fill de Carles III el Noble per col·locar-ho sota aquesta pedra com era costum. com es pot llegir en la inscripció del relleu del segon pilar de la nau central des del creuer, en el costat de l'Evangeli, inscrit sota un relleu que representa a tres canonges agenollats davant una Verge sedent, en la qual posa:
Interior La planta de la catedral, com és habitual, està composta pel cos de naus, el creuer i la capçalera.
El cos de naus consta de tres naus, una central de majors dimensions (12,2 m d'ample per 25,3 m d'alt) i dos laterals (7 m d'ample per 12,8 m d'alt) que es distribueixen al llarg de sis trams, encara que l'últim, el més proper a la façana, es va aixecar juntament amb la mateixa a la fi del .
miniatura|esquerra|Fotocomposició de l'interior de l'església catedral des dels peus de la nau.
Adossades al llarg de les naus laterals hi ha una sèrie de capelles, a excepció dels dos trams més propers al creuer pel costat de l'epístola, on hi ha un espai indefinit que s'explica per la necessitat d'unir l'església amb l'accés al claustre que ja estava conclòs. Encara que la majoria de les capelles corresponen a un tram de la nau que queda entre els contraforts, les dues capelles més properes a la façana occidental ocupen un espai que correspon a dos trams. Totes són rectangulars i tenen unes dimensions de 5,2 m d'ample per 6,5 m de llarg, menys les dobles que dupliquen aquesta longitud, i l'alçada en tots els casos és la mateixa de les naus laterals.
Els suports de la nau principal estan composts per pilars exempts de forma romboidal amb dotze fines columnetes separades per motllures còncaves. Aquestes, reben el pes dels arcs faixons i formers, així com dels nervis diagonals. Els pilars que se situen entre la nau lateral i les capelles no són exempts, per la qual cosa encara que similars als anteriors, en part tenen una estructura modificada. Per altra banda, les capelles dobles posseeixen un pilar exempt, que pel seu costat intern i extern, no posseeix motllures, sinó una secció semicircular.
Els arcs són ogivals, amb un apuntament molt marcat i de perfil molt motllurat.
És ressenyable l'espai de mur que queda entre els arcs de les naus laterals i les finestres de la nau central. Això es deu al fet que les finestres no poden ser més llargues donat que es troben per l'exterior amb la coberta de les naus laterals i les capelles, en ser aquestes últimes de la mateixa alçada de les anteriors. No és estrany que es doni aquest cas, però sí que ho és que aquest espai de mur buit no s'hagués solucionat amb una traceria o un trifori, la qual cosa dona un aspecte de mur pesat i una impressió negativa.
miniatura|Voltes del creuer.