Charles Ghankay Taylor (Arthington, comtat de Montserrado, 28 de gener de 1948) fou el 22è president de Libèria des del 2 d'agost de 1997 fins a la seva dimissió l'11 d'agost del 2003. Taylor rebé educació universitària als Estats Units tornant a Libèria per treballar en el govern de Samuel Doe d'on four retirat per malversació de fons, amb el temps va arribar a la Líbia de Gaddafi, on va ser entrenat com a guerriller. Tornà a Libèria el 1989 com a cap d'un grup de la resistència amb suport del govern libi, el Front Patriòtic Nacional de Libèria (National Patriotic Front of Liberia, NPFL), per derrocar el règim de Doe, que inicià la Primera Guerra Civil Liberiana (1989-1996). Després de l'execució de Doe, Taylor prengué el control de gran part del país i es va convertir en un dels més destacats senyors de la guerra a l'Àfrica.
Arran d'un acord de pau que finalitzà la guerra, Taylor obligà a la població a elegir-lo president en les eleccions generals de 1997. Durant el seu mandat, Taylor va ser acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat com a resultat de la seva participació en la guerra civil a Sierra Leone (1991-2002). En el pla intern, l'oposició al seu règim s'incrementà culminant amb l'esclat de la Segona Guerra Civil Liberiana (1999-2003). L'any 2003, ja havia perdut el control de gran part del camp i va ser acusat formalment pel Tribunal Especial per a Sierra Leone. Aquest any, ell va dimitir com a conseqüència de la creixent pressió internacional i va anar a l'exili a Nigèria. El 2006, el recentment elegit president Ellen Johnson Sirleaf va sol·licitar formalment la seva extradició, després de la qual cosa va ser detingut per les autoritats de l'ONU a Sierra Leone i després a la institució penitenciaria Haaglanden al barri de Belgisch Park a la Haia, en espera de judici. Va ser declarat culpable a l'abril de 2012 de les onze comissions cobrades pel Tribunal Especial, incloent-hi el terror, l'assassinat i violació. Al maig de 2012, Taylor va ser condemnat a 50 anys de presó. La lectura de la declaració de la sentència, el jutge president Richard Lussick va dir: "L'acusat ha estat trobat responsable de complicitat, així com de planificació d'alguns dels crims més atroços i brutals registrats en la història humana" El personatge d'Andre Baptiste, Sr. de la pel·lícula de 2005 El senyor de la guerra (Lord of War) està parcialment basat en la figura de Taylor.
Família Taylor va néixer a Arthington, un poble prop de Monròvia, Libèria, el 28 de gener de 1948; fill de Nelson i Bernice Taylor. Prengué el nom Ghankay més tard, possiblement per tal de guanyar el favor i simpatia dels pobles indígenes. La seva mare era membre de l'ètnia gola. D'acord amb la majoria dels informes, el seu pare treballava com a professor, parcer, advocat i jutge de llinatge americoliberià.
El 1997, Taylor es va casar amb Jewel Taylor, amb qui té un fill. Ella va sol·licitar el divorci el 2005, al·legant l'exili del seu marit a Nigèria i la dificultat de visitar a causa d'una prohibició de viatges de les Nacions Unides sobre ella. El divorci va ser concedit el 2006. Jewel Taylor actualment exerceix com a senadora a Libèria pel comtat de Bong.
Phillip Taylor, fill de Taylor amb Jewel, va romandre a Libèria després de l'extradició del seu pare al TESL. Va ser arrestat per oficials de la policia de Libèria el 5 de març de 2011 i acusat d'intent d'assassinat en connexió amb un assalt al fill d'un oficial d'immigració que havia assistit a l'extradició de Charles Taylor;; la mare de la víctima afirmà que Phillip Taylor havia jurat venjança contra el funcionari d'immigració. Va ser detingut a Buchanan en el comtat de Grand Bassa,Toe, Jerome W. "Charles Taylor's Son Arrested: For Attempted Murder". Liberian Observer 2011-03-7: 1, 26. pel que sembla en intentar travessar la frontera amb Costa d'Ivori.
Taylor té un altre fill, un ciutadà nord-americà anomenat Charles McArther Emmanuel, nascut a la seva xicota de la universitat. Emmanuel va ser arrestat el 2006 després d'entrar als Estats Units i va ser acusat de tres càrrecs, incloent la participació en la tortura durant el seu servei a la Unitat Antiterrorista de Libèria durant la presidència del seu pare. La llei que va processar Taylor es va posar en marxa el 1994, abans de "lliuraments extraordinaris" en un intent d'impedir als ciutadans nord-americans de cometre actes de tortura a l'estranger. Fins a la data, aquest és l'únic cas jutjat."Ex-prisoner: Taylor's son laughed at torture . " CNN. 30 September 2008 A l'octubre de 2008, Emmanuel va ser condemnat en tots els tres càrrecs i sentenciat a 97 anys de presó.Couwels, John. "Ex-Liberian president's son convicted of torture. " CNN. 30 October 2008.
Govern, empresonament i fugida El 1977, Taylor assolí un grau en Bentley College a Waltham (Massachusetts). Taylor va donar suport al cop d'estat del 12 d'abril de 1980 dirigit per Samuel Doe, i presencià l'assassinat del president William Richard Tolbert, Jr. i la presa del poder per Doe. Taylor va ser nomenat per al càrrec de director general de l'Agència de Serveis Generals (General Services Agency, GSA), una posició que el va deixar a càrrec de la compra pel govern de Libèria. No obstant això, fou retirat d'aquest càrrec el maig 1983 per malversació de gairebé un milió de dòlars i l'enviament dels fons a un compte bancari nord-americà.
Taylor va fugir als Estats Units, però va ser detingut el 21 de maig de 1984 per dos marshals a Somerville (Massachusetts), per una ordre d'extradició per a afrontar càrrecs de malversació d'un milió de dòlars de fons del govern quan era cap del GSA."How Charles Taylor Escaped from Jail". Monrovia Daily Star, 1985-10-05: 10 Taylor recorregué l'extradició des de la seguretat de la presó amb l'ajuda d'un equip d'advocats liderat per l'antic Fiscal General dels Estats Units Ramsey Clark. Els principals arguments dels advocats dels Estats Units abans de magistrat de districte Robert J. DeGiacomo declararen que els seus suposats actes d'infracció de la llei a Libèria eren polítics i no de naturalesa criminal i que el tractat d'extradició entre les dues repúbliques havia caducat; en resposta, el fiscal federal adjunt Richard G. Stearns va argumentar que Libèria desitjava jutjar a Taylor per la malversació, en comptes de delictes polítics, i que les decisions polítiques internacionals que podrien albergar fins al judici només podrien ser realitzada pel Departament d'Estat dels Estats Units. Els arguments de Stearns foren reforçats pel ministre de Justícia de Libèria a Jenkins Scott, que va viatjar als Estats Units per ser present en el procés."Taylor's Judgement Expected: Final Argument Advanced: Justice Minister Flies Back". Monrovia Sunday Express 1984-09-09: 1/8 A l'espera de la conclusió de l'audiència d'extradició, Taylor va ser detingut al House of Corrections del comtat de Plymouth (Massachusetts).
El 15 de setembre de 1985, Taylor i quatre reclusos van fugir de la presó. Dos dies més tard, The Boston Globe informà que serraren un barrot que cobria una finestra en una habitació compartida, baixant 6,1 m amb llençols lligats fugint a un bosc proper per escalar una tanca.
Al juliol de 2009, el mateix Taylor va afirmar en el judici, al Tribunal Especial per Sierra Leone amb el suport de l'ONU per a Sierra Leone a la Haia, que els agents de la CIA dels Estats Units l'havien ajudat a escapar de la presó de màxima seguretat a Boston el 1985. L'Agència d'Intel·ligència de Defensa dels Estats Units va fer confirmar que Taylor va començar a treballar amb la intel·ligència dels Estats Units en la dècada de 1980, però es va negar a donar detalls sobre quin paper exactament va jugar Taylor, argüint-lo com un afer de seguretat nacional.Charles Taylor 'worked' for CIA in Liberia, BBC, 2012-01-19Bryan Bender, Former Liberian dictator Charles Taylor had US spy agency ties, The Boston Globe, 17 de gener de 2012
Guerra civil Taylor va aconseguir fugir dels Estats Units i poc després se suposa que va anar a Líbia, on va ser sotmès a entrenament de guerrilla sota Muammar Gaddafi, convertint-se en el protegit de Gaddafi. Amb el temps, abandonà Líbia i viatjà a la Costa d'Ivori, on va fundar el Front Patriòtic Nacional de Libèria (National Patriotic Front of Liberia, NPFL).
El desembre de 1989, Taylor va posar en marxa un aixecament armat finançat per Gaddafi de Costa d'Ivori a Libèria, per derrocar el règim de Doe, donant lloc a la Primera Guerra Civil Liberiana.Grim legacy of Liberia's most isolated town BBC El 1990, les seves forces aviat va controlar la major part del país. Aquest mateix any, Prince Johnson, un alt comandant del NPFL de Taylor, es va separar i va formar l'Independent National Patriotic Front of Liberia (INPFL). El setembre del 1990, Johnson va capturar Monròvia, Taylor privar de la victòria absoluta. Doe va ser capturat i torturat fins a la mort per Johnson i les seves forces, el que resulta en una fragmentació política violenta del país. La guerra civil va esdevenir un conflicte ètnic, amb set faccions que lluiten pel control dels recursos de Libèria (especialment mineral de ferro, diamants, fusta i cautxú).
D'acord amb un article de 2 de juny de 1999 a The Virginian-Pilot,Sizemore, Bill. "Robertson, Liberian Leader Hope to Strike Gold in Coastal Africa. " The Virginian-Pilot. 2 de juny de 1999 Taylor tenia estretes relacions comercials amb el tele-predicador estatunidenc Pat Robertson durant la guerra civil i va donar a Robertson els drets sobre una mina de diamants de Libèria. Segons dos pilots d'Operation Blessing International que van informar d'aquest incident a la Mancomunitat de Virgínia per a la investigació el 1994, Robertson va utilitzar els seus avions d'Operation Blessing per a transportar equips d'extracció de diamants a les seves noves mines a Libèria, malgrat el fet que Robertson estava dient als espectadors de 700 Club que els avions estaven enviant subministraments de socors a les víctimes del genocidi a Ruanda. La investigació posterior de la Mancomunitat de Virgínia va arribar a la conclusió que Robertson va desviar donacions del seu ministeri a l'operació d'extracció de diamants de Libèria, però el Fiscal General de Virgínia Mark Earley bloqueja tot possible enjudiciament contra Robertson, com també es van enviar els subministraments d'ajuda.
Presidència Després que el final oficial de la guerra civil el 1996, Taylor es va postular per a president a les eleccions generals de 1997 en que feu campanya amb l'esgarrifós eslògan "Va matar ma mare, va matar mon pare, però votaré per ell." Les eleccions van ser supervisades per la Missió d'Observadors de les Nacions Unides a Libèria, juntament amb una contingent de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental. Taylor va guanyar les eleccions en un lliscament de terra, obtenint el 75% dels vots. Tot i que l'elecció va ser àmpliament explicada com a lliures i justes per observadors internacionals, Taylor tenia un gran avantatge d'entrar en l'elecció. Ja havia assumit el control de l'antiga estació de la ràdio estatal, que es referia a ell com "La seva Excel·lència". A més, existia el temor generalitzat que Taylor es reprendria la guerra si perdia.
Durant el seu temps en el càrrec, Taylor desballestà les Forces Armades de Libèria, desestimant 2.400-2.600 de l'antic personal, molts dels quals eren d'ètnia krahn portats per l'ex president Doe.Adebayo, Liberia's Civil War, International Peace Academy, 2002, p. 235 En el seu lloc, es va instal·lar la Unitat Antiterrorista, la Divisió d'Operacions Especials de la Policia Nacional de Libèria (Liberian National Police, LNP), que va utilitzar com el seu propi exèrcit privat.