fou un músic alemany. Estudià en el Conservatori de Leipzig i el 1862 fou nomenat violí solo dels concerts del museu i de l'orquestra de l'Stadttheater Bern i, més endavant, fundà a Leipzig una casa editorial i redactà des de 1870 el Musikalisches Wochenblatt. A partir de 1883 dirigí amb Edwin Fischer una fàbrica de pianos i adiàfons.
Biografia En 1866 va iniciar la seva activitat editorial després d'adquirir la tenda de música Bromnitz. Va editar obres de músics de la talla de: Peter Cornelius, Edvard Grieg, Heinrich von Herzogenberg, Josef Rheinberger, Johannes Brahms i Richard Wagner. Com a editor, es va mantindre al marge de la rivalitat de Brahms i Wagner, encara que els admirava tots dos.
Des de 1870 tenia una publicació setmanal, Musikalisches Wochenblatt, on no escrivia però comptava amb la firma d'importants crítics musicals de l'època. Brahms estava subscrit a tal revista i el 1887 la va descriure en una carta a Elitsabeth von Herzogenberg com «la més útil, la menys irritant, quasi diria la millor» de totes les publicacions musicals d'aquell temps.
El primer contacte de Fritzsch amb Brahms va ser el 1871. Com a resposta a una petició que li feren pel Musikalisches Wochenblatt, va enviar el cànon Töne, lindernder Klang (WO028, segona versió). El facsímil del cànon amb la firma de Brahms es va publicar al periòdic el 19 de gener de 1872 i, a partir d'aquest moment fins al final de la seva vida, Brahms i Fritzsch mantingueren correspondència. Amb tot, no es conegueren personalment fins al gener de 1874, quan el Musikalisches Wochenblatt començà la publicació d'un treball del musicòleg Hermann Kretzschmar sobre els darrers treballs de Brahms. En 1879, Fritzsch ocupà la direcció de la redacció.
Fritzsch també va fundar la publicació Blätter für Hausmusik, destinada a publicar obres musicals per a ser interpretades a casa. Brahms li envià la cançó «Abendregen» per incloure-la al primer número de la publicació. Més endavant, el 1881, publicaria també el cànon Mir lächelt kein Frühling (WO025) i el 1882 el Coral preludi i fuga (WO07).
De 1871 a 1874, Fritzsch va publicar obres del filòsof Friedrich Nietzsche però, per raons econòmiques, segons explic en una carta a Carl von Gersdorff de 1874, van interrompre la seva relació personal fins que es retrobaren per casualitat a Leipzig i Fritzsch tornà a ser el seu editor. A l'octubre de 1887, Fritzsch publicà l'única obra musical de Nietzsche L'Hymne à la vie, encara que es va queixar de què el seu editor no li donava suficient publicitat als seus treballs. La seva ruptura definitiva va tenir lloc al publicar Richard Pohl, un wagnerià, al Musikalisches Wochenblatt «La caiguda de Nietzsche», on feia al·lusió als problemes mentals que patia.
Després de la mort de Fritzsch, la revista va quedar en mans de C.F.W. Siegel, que la va mantindre fins 1910. Es poden consultar l'edició de les seves obres al següent enllaç amb detalls de l'any de publicació i numeració. A la correspondència d'Ernst Wilhelm Fritzsch amb Nietzsche trobem 71 cartes, d'especial interès aquella en la qual es descriu el contracte.
Referències
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm.24, pàg. 1345 Dictionnaire Nietzsche, Dorian Astor Brahms and His World: A Biographical Dictionary, Peter Clive Brahms 2: Biographical, Documentary and Analytical Studies, Volumen 2, Michael Musgrave Richard Wagner und sein Verleger Ernst Wilhelm Fritzsch: Christa Jost, Peter Jost, 1997
Categoria:Editors alemanys Categoria:Morts a Leipzig Categoria:Músics de Saxònia-Anhalt Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig