Les Primeres Nacions d'Alberta són els pobles indígenes que viuen a la província canadenca d'Alberta. Les Primeres Nacions són aquests pobles (o nacions) reconeguts com a pobles aborígens del Canadà exclosos els inuit i metís. Segons el cens del Canadà, l'any 2001 una població de 84.990 habitants d'Alberta va reportar una identitat "ameríndia" (és a dir, de les Primeres Nacions),Statistics Canada - Population reporting a North American Indian identity, provinces and territories, 2001 augmentant a 116.670 en 2011 o el 13,7% de totes les Primers Nacions del Canadà, donant a Alberta la tercera població més gran de Primeres Nacions per províncies i territoris (després d'Ontario i Colúmbia Britànica). D'aquest total al voltant de la meitat de la població viu en una reserva índia (58.782 indis registrats vivien en les reserves d'Alberta el 2005).Alberta Municipal Affairs - 2005 Official Population list - Indian Registered Population. December 2005. Retrieved on 24 September 2006. La resta de la població viu fora de les reserves, entre la resta de la població canadenca. Molts d'aquests són aborígens urbans que viuen a les ciutats, especialment Edmonton (la capital provincial), que tenia una població de fora de les reserves de 18.210 persones el 2011, la segona més alta de qualsevol ciutat al Canadà (després de Winnipeg). A més d'això hi havia 19.945 persones a Alberta en 2011 que van reclamar una identitat indígena d'Amèrica del Nord en el cens, però que no formen part del Registre Indi oficial; aquestes persones se'ls anomena comunament "indis sense estatut". Hi ha 48 Primeres Nacions o "bandes" a Alberta (en el sentit dels governs composts per un Consell i un cap), pertanyents a nou grups ètnics diferents, o "tribus" en funció de les seves llengües ancestrals.
Classificació Hi ha una varietat de maneres de classificar els diferents grups de Primeres Nacions d'Alberta. En termes antropològics hi ha dues agrupacions culturals àmplies a Alberta basades en diferents regions ecològiques/climàtiques i les formes de vida adaptades a aquestes regions. A la zona nord de la província els pobles subàrtics confiaven en les espècies boreals com el ants, el caribú del bosc boreal, etc. com les seves principals preses, practicaven extensivament la pesca de gel, i utilitzaven canoa, raquetes de gel, i tobogans pel transport. Els indis de les planures del sud vivien principalment en la prades riques en herba dels voltants (però amb accés a les properes Muntanyes Rocoses) i confiaven en el bisó americà (o "búfal") com a llur major font d'aliment i usaven els travois per a transportar. Els pobles del cinturó aspen parkland d'Alberta central practicaven una cultura híbrida amb característiques d'ambdós grups abans esmentats.
En el moment del contacte amb els observadors eurocanadencs tots els pobles indígenes d'Alberta pertanyien a diversos grups que es superposen: cabanes, bandes, tribus i confederacions. La unitat més petita era la cabana, que és el que els observadors anomenen família estesa o qualsevol altre grup que vivia en el mateix habitatge, com ara tipi o wigwam. Diverses cabanes que vivien juntes formaven una banda. Les bandes eren petits grups altament mòbils que consistien en un líder respectat (home) de vegades anomenat cap, possiblement de la seva família estesa, i d'altres famílies no relacionades. La banda va ser una unitat fonamental d'organització, una banda era prou gran com per a defensar-se i participar en caceres comunals, però prou petita per ser mòbil i per prendre decisions per consens (els líders només tenien autoritat carismàtica i no poder coercitiu). Les cabanes i individus eren lliures d'abandonar les bandes i les bandes es dividien habitualment en dues o es fusionaven amb una altra, però ningú volia estar sense la protecció de viure en una banda durant molt temps. Bandes entre els peigan del sud d'Alberta variaven en grandària de 10 a 30 cabanes, o al voltant de 80 a 240 persones. La unitat social bàsica dels blackfoot, per sobre de la família, era la banda. Les bandes entre els peigan variaven d'aproximadament 10 a 30 cabanes, o al voltant de 80 a 240 persones. Aquestes bandes eren suficients per defensar-se d'un atac i emprendre petites caces comunals. La banda va ser un grup residencial en lloc d'un grup de parentiu; va consistir en un líder respectat, possiblement els seus germans i pares, i altres que no tenien per què estar relacionats. Una persona podria deixar una banda i afiliar-se lliurement a un altre. Per tant, les disputes podien resoldre's fàcilment amb només moure's a una altra banda. A més, si una banda tenia dificultats a causa de la pèrdua del seu líder o un fracàs en la caça, els seus membres podrien dividir-se i unir-se a altres bandes. El sistema maximitzava la flexibilitat i era una organització ideal per a pobles caçadors al nord-oest de les Planes. El lideratge d'una banda es basava en el consens; és a dir, el líder era triat perquè totes les persones reconeixen les seves qualitats. Tal líder no tenia autoritat coercitiva sobre els seus seguidors; liderava només mentre els seus seguidors estaven disposats a ser guiats per ell. Un líder calia que fos un bon guerrer, però, el més important, havia de ser generós. Els Blackfoot menyspreaven els avars! A la mort d'un líder, si no hi havia ningú per reemplaçar-lo, la banda es podria trencar. Les bandes es formaven i es dividien constantment.
Per contra, un tribu és una afiliació ètnica. Una tribu és un grup de persones que es reconeixen mútuament com compatriotes causa de la llengua i la cultura compartida. Les bandes de la mateixa tribu, parlant el mateix idioma, que habitualment depèn mútuament entre ells com a aliats contra els estrangers, però a Alberta les tribus no van ser institucionalitzades, i la presa de decisions consistien en la reunió de líders de diverses bandes en consell per arribar a un consens. Hi havia aproximadament nou grups ètnics o tribals indígenes d'Alberta, al , en funció de la seva llengua. Són els Beaver / Daneẕaa, Blackfoot / Niitsítapi, Chipewyan / Denésoliné, Cree de les planes/ Paskwāwiyiniwak, Sarcee / Tsuu T'ina, Saulteaux (ojibwa de les planes) / Nakawē, Slavey / Dene Tha, Stoney / Nakoda, i els Cree dels boscos / Sakāwithiniwak. Dins d'aquests límits hi ha molta fluïdesa, però, ja que eren molt comuns els matrimonis mixtos i les bandes bilingües. L'acadèmic Neal McLeod assenyala que les bandes eren agrupacions soltes, temporals, que eren sovint poliétniques i multilingües, de manera que la majoria de mencions dels "cree" pels historiadors de les dècades anteriors en realitat es refereixen a grups mixtes cree-assiniboine-saulteax. A més del brot de verola de 1780-1781 i el brot de tos ferina de 1819-1820 va delmar moltes bandes, el que va obligar a fusionar-se amb els veïns.
Els antropòlegs sovint agrupen els pobles basant-se en quina és la seva família lingüística ancestral, puix que pobles amb llengües relacionades sovint també tenen similituds culturals. Tots els grups actualment representats a Alberta pertanyen a una de les tres grans famílies lingüístiques, i es relacionen amb altres idiomes a tot el continent. Aquestes són les famílies algonquina (blackfoot, cree, i saulteaux), l'atapascana o dené (Beaver, Chipewyan, slavey i sarcee), i la sioux (Stoney). La llista de grups tribals a Alberta no és fix i es basa en les diferents interpretacions del que constitueix una "tribu". Els blackfoot consisteixen en tres grups dialectals que eren aliats, Siksika, Piikani, i Kainai, que de vegades són considerades tribus o nacions separades per dret propi. El grup cultural més gran de les Primeres Nacions de la població a Alberta són els Cree, si comptem junts els cree de les planes i els cree dels boscos. Trenta-dues bandes de les Primeres Nacions d'Alberta estan afiliades a la cultura cree i es relacionen amb altres pobles cree del Canadà cap a l'est fins a Labrador. Els cree dels boscos practiquen una cultura subàrtiques, i els crees de les planes una cultura de les planes i parlaven diferents però relacionats dialectes de la llengua cree. Diversos pobles d'Alberta responen al terme Dene, que és un nom usat per molts pobles relacionats als Territoris del Nord-oest. A Alberta això inclou els beaver, chipewyan, slavey, i sarcee. Tots els pobles dene comparteixen creences espirituals i l'organització social similars, però els sarcee són un poble de les planes, mentre que els altres són subàrtics. Els stoney estan relacionats amb els assiniboines i sioux i es poden considerar una branca de qualsevol d'aquests grups. El Stoney mateixos es divideixen en del Bosc (bandes Paul i Alexis) i de les Planes (bandes Bearspaw, Chiniki i Welsey). Els saulteaux estan representats per una sola banda a Alberta, la Primera Nació O'Chiese. Hi ha moltes altres bandes saulteaux a Saskatchewan i Manitoba, però, i els propis salteaux són una branca dels grups més grans anishinaabemowin i anishinaabe. A més de tots aquests grups, també hi ha indis sense estatus barreja de cree-iroquesos que viuen a Hinton - Grande Cache, a la regió de les Muntanyes Rocoses. Estan representats per la Nació Aseniwuche Winewak del Canadà, que és una societat sense ànim de lucre i no una banda sota la Llei Índia.
Se sap que altres tribus han habitat Alberta en el passat. El poble Cluny Earthlodge a Blackfoot Crossing és un exemple únic al Canadà d'un llogaret permanent fortificat de cases de terra probablement construïdes al voltant de 1740 CE per hidatses o mandans. Els assiniboines vviien a Alberta en el moment del contacte amb els europeus, i es creu que els stoney que encara viuen a la província va començar com una branca dels assiniboines.The History of the Assiniboine and Sioux Tribes of the Fort Peck Indian Reservation Joseph R. McGeshick, Dennis Smith, James Shanley, Montana Historical Society., pg 14-19 Els primers relats dels exploradors europeus suggereixen que els xoixons orientals podrien haver viscut a Alberta abans de ser desplaçats pels blackfoot pel 1787. Es va informar que els Gros Ventre vivien en dos grups tribals nord-sud; un, els anomenats indis de tardor (grup canadenc o septentrional) tenia 260 cabanes (≈2.500 habitants) comerciaven amb la Companyia del Nord-oest al riu Saskatchewan i vagaven entre el riu Missouri i el riu Bow. Eren actius al sud d'Alberta a finals de 1800, però es van basar prop de l'actual Fort Belknap en 1862 quan els missioners jesuïtes hi van arribar. Els governs dels Estats Units i del Canadà van procurar evitar que els pobles nòmades travessessin la frontera, i els estatunidencs van obrir una agència índia per proveir els Gros Ventre amb l'ajuda de Fort Belknap primer des 1871-1876, i de forma permanent en 1878, establint-hi una reserva en 1881. Els kutenais emigraren cap a l'oest d'Alberta, possiblement a principis del , però encara de tant en tant es van aventurar a la regió del riu Bow per caçar bisons en el moment del contacte europeu. A més, pobles d'altres grups ètnics, com el mestissos i iroquesos es casaven de tant en tant amb les poblacions locals i es van adoptar a les bandes existents o crearen les seves pròpies noves bandes d'herència mixta. Un exemple és la Banda Michel de la zona Calahoo, molts dels quals són descendents de William Callihoo, un comerciant de pells iroquès o métis de l'Est que es va casar una o més dones cree locals i va fundar la banda.El pare Lacombe va escriure dels iroquesos a la reserva Michel dient que la seva llengua era gairebé extinta, reemplaçada per cree o francès