Les llengües kiptxak o turqueses nord-occidentals constitueixen una de les principals branques de la família turquesa que compta amb uns 22 milions de parlants en una àrea que s'estén des de Lituània fins a la Xina.
Classificació Les kiptxak es classifiquen internament en tres grups, basats en criteris geogràfics i característiques compartides: Kiptxak-bolgar (kiptxak uralià o uralocaspià), que inclou el baixkir i el tàtar (que engloba el tàtar siberià, tàtar Misar o occidental, tàtar d'Astracan, tàtar de Baraba, etc.) Kiptxak-cumà (kiptxak pontocaspià), que inclou el karatxai, el kumyk, el Karaïm, el krimtxak, l'extint cumà i el kiptxak, pròpiament dit. L'urum i el tàtar de Crimea potser van tenir una base kiptxak-cumana, però han estat severament influïts pel turc oguz. Kiptxak-nogai (kiptxak aralocaspià), que inclou el kazakh, el karakalpak, i el Nogai (o tàtar Nogai). Kirguís-kiptxak que inclou el kirguís, i l'altai. La llengua emprada pels mamelucs d'Egipte sembla haver estat una llengua kiptxak, probablement pertanyent al grup kiptxak-nogai.
Descripció lingüística Les llengües kiptxak comparteixen certes característiques comunes que permeten classificar-les juntes. Algunes característiques són compartides per altres llengües turqueses, encara que altres són exclusives del grup kiptxak.
Característiques compartides amb altres grups Canvi de la /*d/ del proto-túrquic a /j/ (e.g. * hadaq > ajaq 'peu'). Pèrdua de la /*h/ inicial (preservada només en khalaj)
Característiques exclusives del grup Ús extensiu de l'harmonia vocàlica associada a l'arrodoniment vocàlic (e.g. olor vs. olar 'els (pron,)') Reforçament de la inicial (e.g. * > 'set') Diftongació en síl·laba final de i (e.g. * > 'muntanya', * > 'aigua')
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües turqueses nord-occidentals són: GLOSAKiptxak-bolgarKiptxak-cumàKiptxak-nogaiKirguís-kiptxak PROTO-KIPTXAK Baixkir Txulim Tàtar Karaïm Kumyk Karatxai-balkar Karakalpak Kazakh Nogai Kirguís Altai '1' bĕr pir ber bir bɨr bir bɪr bɘr bir bir *bir*bir '2' ikĕ igiĭkĭ ike æki ɛki eki ʲekɪ ʲɘkɘ eki eki *ẹki*ẹki '3' ɵ̆s yʧ ɵɕ yʧ yç yʧ ʏʃ ʉʃ yʃ yʧ *yʧ*üč '4' dyrt tørt dyrt dʲortʲ dərt tørt tørt tyʉ̯ɾt dørt tœɾt *dørt*dört '5' biʃ pes biʃ bʲæʃ bɛʃ beʃ bes bʲɘs bes beʃ *beʃ*beš '6' ɑltɯ̆ ɑltɯ altɤ ɑltɯ ɑltə ɑltɯ altɨ ɑltə ɑltɨ ɑltɯ *ɑltɯ*altı '7' jĕtĕ jedijættĭ ʑide jædi jetti ʤeti ʒetɪ ʒʲɘtɘ jeti ʤeti *ʤetti*jetti '8' higĕð segizsɛgĭz siɡez sʲægiz sɛgiz segiz segɪz sʲɘɣɘz segiz seɣiz *segiz*segiz '9' toɣɯ̆ð toʁuz tuɢɤz toɣuz tɔʁʊz toguz toɣɨz tʷʊʁəz toʁɨz toʁuz *toʁuz*toɣuz '10' un on un on ɔn on ʷon ʷʊn on on *on*on
Referències
Bibliografia
Vegeu també Kiptxak Cumans
Categoria:Llengües turqueses