El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. el 2006 tenia 135.000 batejats d'un total de 145.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Tommaso Ghirelli.
Territori La diòcesi es troba a cavall de dues regions administratives, l'Emilia Romagna i la Toscana, i de tres províncies: Bolonya, Ravenna i Florència.
La seu episcopal és la ciutat d'Imola, on es troba la catedral de Sant Cassià. En la seva llarga història, la diòcesi ha tingut tres catedrals: durant l'època romana va tenir la de Sant Llorenç; durant l'alta edat mitjana, el castrum sancti Cassiani; i des del l'actual Duomo di San Cassiano.
El territori està dividit en 108 parròquies: 63 a la província de Bolonya i 45 a la de Ravenna.
Comprèn íntegrament o parcialment els següents municipis: 8 a la Bolonya: Imola, Dozza, Casalfiumanese, Monterenzio, Castel del Rio, Fontanelice, Borgo Tossignano i Mordano 9 a la Ravenna: Lugo, Conselice, Massa Lombarda, Cotignola, Bagnara di Romagna, Solarolo, Castel Bolognese, Riolo Terme i Casola Valsenio.
Per raons històriques, les localitats de Vila San Martino, Sant Potito i Bizzuno, a la ciutat de Lugo, pertanyen a la diòcesi de Faenza, així com la fracció de Zattaglia, a la ciutat de Casola Valsenio i les parròquies de la Pau i Biancanigo en comú Bolognese Castel. El poble de Sant Martino in Pedriolo, al municipi de Casalfiumanese, pertany a l'arxidiòcesi de Bolonya, la fracció de Lavezzola, al municipi de Conselice, pertany a l'arquebisbat de Ravenna. Uns pocs quilòmetres quadrats a la ciutat de Riolo Terme, prop Limisano, pertanyen en canvi a la diòcesi de Faenza-Modigliana, com uns pocs quilòmetres quadrats a la localitat de Castel del Rio de la parròquia de Valsalva i la frontera regional, dins del qual es troba la petita fracció - dividida en dos pel terme municipal, provincial i regional - de Moraduccio. També són municipis que es toquen en una petita part de la diòcesi d'Imola com Cotignola (amb només les parròquies de Barbian i Budrio), Solarolo (amb només les parròquies de Castelnuovo i Sant Mauro Abat), Monterenzio (amb uns pocs quilòmetres quadrats entre la ciutat de Casalfiumanese i la riba oest del Sillaro, sempre frontera cultural històrica entre l'Emilia i la Romanya). El poble de Giugnola compta amb quatre límits: municipal (incloent-hi Castel del Rio i Firenzuola), provincial (entre Bolonya i Florència), regional (entre Emília-Romanya i Toscana) i diocesà (entre les diòcesis d'Imola i Florència). Des del punt de vista eclesiàstic de la fracció de l'església de la Toscana-Romanya dedicada a Sant Dionís Areopagita cau a la localitat de Castel del Rio, però és part de l'arxidiòcesi de Florència.
Arxiprestats Les parròquies estan dividides en els següents arxiprestats: Imola: Sant'Agata, Sant'Agostino, Bergullo, San Cassiano, Croce Coperta, Croce in Campo, San Francesco d'Assisi, Pediano (Madonna di Ghiandolino), San Giacomo Maggiore del Carmine, San Giovanni Battista, San Giovanni Evangelista in Zolino, San Lorenzo D.M., San Maria in Regola, San Maria in Valverde, Nostra Signora di Fatima, Ponte Santo, Santo Spirito, Zello, Piratello. Dozza-Toscanella: Balia, Casola Canina, Dozza, Giardino, Montecatone, San Lorenzo in Piscerano, Ortodonico, Pieve di Cantalupo, Sasso Morelli, Sesto Imolese, Sellustra, Toscanella, Valsellustra. Vallata del Santerno :Sant'Andrea di Castel del Rio, Belvedere, Borgo Tossignano, Carseggio, Casalfiumanese, Casalino, Castel del Rio, Codrignano, Croara, Fontanelice, Fornione, Gesso, Ghiandolino, San Giovanni in Campo, Linaro, Santa Maria Maddalena, Mezzocolle, San Miniato, Orsara, Pezzuolo, Poggiolo, Posseggio, Prato, Sassoleone, Tossignano, Valsalva. Vallata del Senio: Sant'Apollinare in Castel Pagano, Baffadi, Budrio Petroso, Casola Valsenio, Costa, Gallisterna, Limisano, Ossano-Cuffiano, Prugno, Renzuno, Riolo Terme, Rivacciola, San Ruffillo, Valsenio. Media pianura: Bagnara di Romagna, Borello, Bubano, Campiano, Casalecchio, Castel Bolognese, Castelnuovo, San Mauro, San Prospero, Mordano, Serra, Chiusura. Bassa pianura: Ascensione, Belricetto, San Bernardino in Selva, Chiesanuova di Conselice, Chiesanuova San Giuseppe in Voltana, Conselice, Fruges, Giovecca, Massa Lombarda, San Lorenzo in Selva, Santa Maria in Fabriago, San Patrizio, Spazzate Sassatelli, Voltana, Villa Serraglio. Lugo: Barbiano, Budrio di Cotignola, Collegiata (Santi Francesco ed Ilaro), San Francesco di Paola, San Gabriele, San Giacomo Maggiore, Madonna del Molino, Madonna delle Stuoie, Zagonara.
Història Forum Cornelii La propagació del cristianisme a Fòrum Cornelii (l'actual Imola) data probablement del ; el centre d'irradiació va ser Ravenna, una ciutat portuària amb amplis contactes amb l'Imperi Romà d'Orient. En 303-305, sota l'emperador Dioclecià, va tenir lloc a Fòrum Cornelii el martiri de Sant Cassià, patró de la ciutat i de la diòcesi. A la vall de Santerno el cristianisme es va estendre en els segles i V, com a resultat de l'activitat missionera.
La primera evidència de l'existència de la diòcesi de Fòrum Cornelii daten del i estan continguda en una carta de Sant Ambròs, arquebisbe de Milà, per un bisbe anomenat Costanzo:Ep. II, I, coll. 917-926. Alguns autors pensen que aquest Costanzo podria haver estat bisbe de Claterna. a la carta, escrita a principis del 379, Ambròs demana a Costanzo la «visitatio ecclesiae quae est ad Forum Cornelii», és a dir, que visiti l'església de Fòrum Cornelii, en aquell moment sense bisbe. A més del fet que en aquell temps l'església d'Imola estava vacant, la carta també informa que la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.
El primer bisbe corneliesc del qual coneix el nom és Corneli, a la primera meitat del . La catedral era l'església de Sant Llorenç, que ja no existeix.L'edifici estava a un costat de l'actual piazza Matteotti. Al Fòrum Cornelii entrar a la província eclesiàstica de Ravenna, on va romandre fins al 1582.
Castrum Sancti Cassiani Durant la guerra gòtica (535-553) Fòrum Cornelii va ser destruïda pels franco-alemanys.L'historiador Andrea Agnello, d fet, ell escriu que va ser reconstruïda. Posteriorment el bisbe va traslladar la seva residència al lloc on es venerava el sepulcre de Sant Cassià, seu baptismal.Vers a 1,5 km a l'oest de la parròquia de San Llorenç. Aquí es construí al una basílica,L'edifici tenia una mida considerable: la part davantera tenia 27 metres de llarg. Per desgràcia no hi ha res que faci intuir com era l'interior. al voltant del qual es van construir altres edificis sagrats i profans; després de l'any 1000 el complex va ser fortificat i va ser anomenat castrum sancti Cassiani. Aquest lloc va esdevenir seu episcopal durant uns sis segles. A l'interior es van portar les relíquies de Cassià i van ser custodiats fins i tot les dels sants Pere Crisòleg i Donato. Al voltant de la residència del bisbe es desenvolupà en les dècades següents un centre habitat.
El 568-69 la vall del Po i, per tant, Imola, va patir la traumàtica invasió dels llombards. Si bé s'havien convertit al cristianisme, eren de fe arriana, manifestant hostilitat vers l'episcopat catòlic. Només amb els impostos romans d'Orient, que van començar al 590 i es va perllongar durant els anys següents, el bisbe va ser capaç de tornar a les seves funcions. Posteriorment els llombards es van convertir al catolicisme. Quan va recuperar Imola, a 727-28, no van entrar en fricció amb el bisbe.
El 774 els llombards van ser derrotats pels francs de Carlemany; el seu domini a la Itàlia septentrional finalment va cessar. El bisbat de Sant Cassiano va tornar sota la jurisdicció de l'arquebisbe de Ravenna.
El 5 de gener de 1084 el bisbe Morando va atorgar les primeres concessions a la civitas Corneliese, la ciutat que s'alçava sobre la Via Emilia. L'acció no sancionava una divisió justa de poders: els contrastos entre el bisbe, que van continuar a residir fora de la ciutat, i el clergat de Sant Llorenç van persistir en les dècades posteriors. Des del es va fer cada vegada més difícil la convivència entre el bisbe i el clergat resident a Cornelii Fòrum, que va tenir com a centre l'església parroquial urbana de Sant Llorenç. Les diferències augmentaren després de la fundació de la comuna lliure, que també es van assentar al centre urbà corneliese, que va esdevenir un centre de poder per competir amb el bisbe.
Al voltant de 1130 el papa Honori II, natural dels Apenins imolencs, va tornar a l'episcopat imolenc els drets prèviament cedits pel bisbe Morando. El document és important perquè enumera totes les esglésies (18), els monestirs (també 18), castells (16) i els ports interiors (5) existents en el moment en l'àrea d'Imola. En 1159 Forum Cornelii va convertir en una ciutat gibelina, jurant lleialtat a l'emperador Frederic I de Suàbia. Aquesta aliança va fer inclinar la balança definitivament cap al centre sobre la Via Emilia. En 1162 el bisbe Rodolfo (avui beat), no va obeir l'ordre de l'emperador de reconèixer el seu antipapa, escollint el camí de l'exili a la Massa di Sant'Ambrogio (actual Castel del Rio). Va tornar a la seva seu tres anys després.
Imola Del fins a la conquesta de Roma El 1175 Cristiano, canceller i general de l'emperador, va atacar a tots els castells güelfs existents a la zona, incloent-hi el castrum sancti Cassiani, que va ser arrasat. Van ser robades les relíquies dels sants Pere Crisòleg i Donato. Només es van salvar les de Sant Cassià. Després de la destrucció del castrum, seu episcopal, el bisbe Enrico (1173-1193) va haver de mudar-se a Forum Cornelii: el 3 de juliol de 1187 va tenir lloc l'acte oficial pel qual el municipi va permetre al bisbe erigir la nova catedral i el palau episcopal. En 1217, les relíquies de Sant Cassià van ser traslladades a la nova catedral.
En 1582 la diòcesi d'Imola va passar de la província eclesiàstica de Ravenna a la nova seu metropolitana de Bolonya. Es va quedar allà durant uns anys: ja el 1605 va tornar a ser sufragània de Ravenna. Des de 1872, la diòcesi tornà un cop més a ser sufragània de l'arxidiòcesi de Bolonya.
Es deu al bisbe Francesco Guarino la fundació del seminari diocesà l'1 de gener de 1567, només quatre anys després de les decisions adoptades en el Concili de Trento sobre la formació del clergat. Durant més d'un segle i mig, el seminari, el primer fundat a la Romanya, tenia la seu al Mont de Pietat. En 1728 va ser traslladat al mig de Fortezza della (avui Via Garibaldi) pel bisbe, cardenal Ulisse Gozzadini. El seminari actual està fora d'Imola, al turó de Montericco, i va ser inaugurat en els anys setanta del .
Tres bisbes d'Imola van ser elegits Papa: Alexandre VII, Pius VII i Pius IX. Altres setze bisbes d'Imola han estat cardenals.
De la Conquesta de Roma fins avui Després de la conquesta de Roma al territori de la diòcesi van sorgir cinc congregacions religioses: 1872: a Lugo les Filles de Sant Francesc de Sales; 1876 a Imola: les «Esclaves del Sagrat Cor de Jesús sota la protecció de Sant Josep»; 1888: a Lugo les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús Agonizant; 1921: a Castel del Rio les «Pies Obreres de Sant Josep»; 1923: a Imola le «Germanetes Santa Teresa de l'Infant Jesús».
Entre les persones que han estat un punt de referència per a les comunitats parroquials cal destacar a: don Carlo Cavina de Lugo (1820-1880); mons. Marc Morelli de Lugo (1834-1912); don Angelo Bughetti d'Imola (1877-1935) i don Giulio Minardi d'Imola (1898-1990).
Sacerdots assassinats entre 1944 i 1945 Set sacerdots de la diòcesi d'Imola van ser assassinats deliberadament durant la Segona Guerra Mundial. A només dos assassinats s'ha identificat amb certesa els autors.
Quatre sacerdots van ser assassinats durant el conflicte: Gabriele Costa, nascut Antonio (Massa Lombarda, 1898 - Massa Carrara, 10 de setembre de 1944), assassinat per forces alemanyes