fou un poeta, traductor i assagista hongarès.

Biografia Fill de Zoltán Somlyó, un poeta de la primera generació de la revista Nyugat (Occident), estudià literatura hongaresa i francesa en la Universitat Catòlica Pázmány Péter, a Budapest, entre el 1940 i el 1946, i en la Sorbona des d'aquest any fins al 1948. Influenciat pel surrealisme francès, va traduir a l'hongarès molts poetes francesos moderns, com Paul Valéry, Paul Éluard i Saint-John Perse, i amb el temps arribaria a publicar un quadern de poemes propis en llengua francesa, Parisiens (1987). També va rebre la influència de Pablo Neruda, i va introduir a Hongria aquest i altres poetes espanyols i sud-americans. Al mateix temps, en la seua poesia més primerenca, durant els anys quaranta i cinquanta, procurà atenir-se a les directrius del realisme socialista, i entre els anys 1948 i 1955 va ocupar diversos càrrecs culturals en el Teatre Nacional, en estudis de cinema, en la ràdio, i va dirigir, del 1951 al 1953, la revista setmanal Irodalmi újság (Gaseta Literària). Durant la dècada dels anys seixanta, coincidint amb una certa obertura del règim estalinista en l'època de János Kádár, i sobretot arran de l'amnistia general del 1963, quan va començar un període més tolerant amb la literatura políticament neutra, fins i tot fomentada oficialment, va ser quan Somlyó trobà la seva veu més interessant, cultivant una poesia en què es combina l'experimentació formal amb un rerefons existencial.

El 1966 va llançar l'almanac Arion, que es publicà fins al 1987 i esdevingué un pont cultural entre l'Europa occidental i el món comunista. Arion publicava traduccions de poesia hongaresa en les llengües occidentals i composicions originals de poetes estrangers, entre ells Edwin Morgan, Charles Tomlinson, Jean Rousselot, Pablo Neruda, Octavio Paz i Rafael Alberti. Publicà també un bon nombre d'assajos sobre poetes tan fonamentals del segle XX com T. S. Eliot i Ezra Pound, a més d'un llibre sobre Milán Füst (un gran poeta hongarès de la generació Nyugat), una introducció a la poesia moderna i diversos escrits sobre poetes actuals i sobre l'art de la traducció. Les seves pròpies traduccions van ser reunides en tres volums sota el títol de Szelrozsa (Rosa dels vents), apareguts el 1993, el 1995 i el 1998.

Des del 1970 va cultivar també la prosa narrativa: Arnyjatek, on relata la malaltia i mort del seu amic el poeta Gábor Devecseri; Rámpa, relat autobiogràfic ambientat en els camps de concentració durant la guerra, i Kettős Párizsi.

Va ser vicepresident del PEN Hongarès, secretari de l'Associació d'Escriptors Hongaresos, i des del 1976 membre del consell de redacció de la revista literària francesa Poésie. El 1997 va ser elegit membre de l'Académie Mallarmé de París. Morí el 2006 a l'edat de 85 anys.

Obres Poesia A Beke erdeje (La pau del bosc), 1952 Vallomas a bekerol (Declaració de la pau), 1953 Talizmán (Talismà), 1956 Tó fölött, ég alatt (Per sobre el llac, al cel), antologia, 1962, 1965 Mesék a mese ellen (Faula contra les faules), 1967, 1999 A mesék második könyve (El segon llibre de les faules), 1971 A mesék könyve (El llibre de les faules), 1974 Épp ez (Això és), 1976 Arion éneke (Cant d'Arió), Poesia reunida 1, 1978 Kőkörök (Cercles de pedra), Poesia reunida 2, 1978 Ami rajtam túl van (Què hi ha enllà de mi), antologia 1937–1986, 1988 Palimpszeszt (Palimpsest), 1990 Nem titok (No és un secret), 1992 A negyedik szoba (La sala quatre), poemes 1992–1993, 1994 Törésvonalak (Divisions), 1997 Ahol van (On és), poemes 1997–2002, 2002

Novel·la Arnyjatek (Joc d'ombres), 1970 Rámpa (Rampa), 1983 Párizsi kettős (Doble història de París), 1990

Estudis i assaigs A költészet vérszerződése (La poesia en la sang), 1977 Másutt (Enjondre), 1979 Szerelőszőnyeg, 1980 Megíratlan könyvek (Llibres no escrits), 1982 Részletek egy megírhatatlan versesregényből (Plans inútils per a una novel·la en vers), 1983 Philoktétész sebe (La ferida de Filoctetes), 1986 Füst Milán, vagy a lesütött szemű ember (Milán Füst, o l'home amb els ulls baixos), 1993 Philoktétésztől Ariónig 1-2. (selecció d'estudis), 2000

Premis i distincions Premi Attila József, 1950, 1951, 1954, 1966 Medalla d'or al Mèrit en el Treball, 1970 Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres (França), 1984 Premi Forintos, de l'Associació Hongaresa d'Escriptors, 1985, 1992 Premi Tibor Déry, 1987 Premi Kassák (Fundació Soros), 1992 Medalla del PEN Hongarès, 1994 Premi Gyula Illyés, 1994 Medalla Gabriela Mistral (Xile), 1996 Premi Kossuth, 1997 Premi Milán Füst, 2001 Medalla commemorativa Pablo Neruda, 2004

Referències

Enllaços externs

Somlyó György digitalizált művei (Obres de György Somlyó digitalitzades per la Digitális Irodalmi Akadémia) Poemes de György Somlyó traduïts al català, en Reduccions, núm. 88 (2007), p. 64-87

Categoria:Traductors hongaresos Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Morts a Budapest Categoria:Morts el 2006 Categoria:Escriptors hongaresos del segle XXI Categoria:Poetes del segle XXI Categoria:Poetes hongaresos del segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1920