miniatura|Balears FC, juliol de 1921
El Club Esportiu Atlètic Balears (en castellà i oficialment Club Deportivo Atlético Baleares) és un club de futbol de Palma (Mallorca, Illes Balears). Va ser fundat el 20 de novembre de 1920 amb el nom original de Baleares Foot-ball club i és conegut bàsicament pel seu primer equip masculí i femení. Actualment, el primer equip masculí juga a la Segona Federació (Lliga espanyola de futbol), la quarta categoria del futbol espanyol. El primer equip femení milita a la Segona Federació, tercer nivell del futbol femení espanyol. El futbol base de l'entitat abasta fins a una dotzena d'equips.
L'Atlètic Balears ha arribat fins a dues vegades a Segona Divisió, on hi va participar quatre temporades durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX. A més, ha jugat 16 temporades a Segona Divisió B i 3 a Primera Federació, però la categoria on ha militat per excel·lència és la Tercera Divisió.
Disputa els seus partits a l'Estadi Balear, a la mateixa capital balear, mentre que es seu equip femení i el futbol base realitzen els seus partits a Son Malferit. De 2012 ençà funciona com a Societat anònima esportiva.
Els seus orígens estan vinculats a les classes treballadores de la ciutat i ja als anys 1920 ha estat el màxim rival del RCD Mallorca a escala regional. Aquesta rivalitat, conegut com el derbi palmesà, ha perdurat fins a l'actualitat, malgrat el número escàs d'enfrontaments directes durant les últimes dècades.
El Club es coneixia com Balears FC fins al 1942, quan va adoptar el seu nom actual després d'un acord de fusió amb l'Athletic FC. Popularment, encara hi ha molts aficionats que anomenen el club així.
Història miniatura|esquerra|Balears FC, setembre de 1921 Fins a cinc llibres han tractat la història del club, per ordre de sortida:
L'Atlètic Baleares. Una historia de supervivencia (2009)
L'Atlètic Baleares. La història en imatges (2011)
Els orígens de l'Atlètic Balears (1920-1942). Dels inicis a la fusió (2013)
L'Atlètic Balears, 1920-1942: els primers anys d'una entitat centenària (2020)
The Story of Atlètic Balears (2023)
Durant molts anys la història de l'entitat estigué sense treballar; per això, la inèrcia i la tradició establien l'inici del club l'any 1942. No obstant, als darrers anys es va documentar l'origen real del club l'any 1920, un fet cada cop més conegut i normalitzat.
Els precedents (I): el Mecànic (1920)
miniatura|Isleña Marítima (logo)
El 3 d'abril del 1920 va aparèixer en el diari Última Hora un article sobre la fundació de nous equips a Palma, fins llavors fundats per membres de les classes socials mitjanes i altes de la ciutat. En el text destacava la frase següent:
Per primera vegada un conjunt d'extracció obrera formava un equip de futbol a càrrec dels treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima, tot i que també hi participaren maquinistes naviliers en pràctiques o estudiants d'aquesta carrera. Aquest nou conjunt adoptà el nom de Mecànic.
La samarreta agafà els colors de la Isleña Marítima: tres franges blanques sobre fons blau, inspirades en les inicials I-M pintades en les xemeneies dels vapors de la companyia. Mentrestant els calçons eren blaus en aprofitar, degudament retallats, les granotes velles dels treballadors de la companyia. El local social estava situat en el cafè Can Rasca (carrer de Sant Miquel núm. 67, abans 187), cantonada amb el carrer Oms de la mateixa ciutat. Estava mancat de camp i jugava a una esplanada del Moll Vell, aproximadament on estaven situades les antigues oficines de la Isleña Marítima.
Els precedents (II): el Foneria Carbonell (o Mallorca) (1920)
En el mateix article del diari Última Hora abans esmentat destacava una altra frase:
Aquest equip el varen compondre treballadors de la Foneria Carbonell, una petita empresa metal·lúrgica de la ciutat coneguda popularment com a Can Salí. L'equip va adoptar inicialment el mateix nom de l'empresa i, després, va adoptar el nom de Mallorca.
La indumentària de l'equip duia samarreta i calçons totalment blancs. Tenia el seu local social al cafè Can Meca, situat al carrer Arxiduc Lluís Salvador cantonada amb les Avingudes de Palma. Jugava els seus partits a un solar anomenat sa Síquia Reial, situat entre les Avingudes (avinguda Comte de Sallent) i el carrer Blanquerna de la ciutat.
Naixement del Balears Futbol Club (1920) miniatura|Escut del Balears FC miniatura|Balears FC, 1922 En un moment donat el Mallorca (abans Foneria Carbonell) va abandonar el seu local social i va anar a parar al mateix que ocupava el Mecànic. Atesa la comuna extracció obrera de jugadors i aficions aviat va sorgir sintonia entre sengles col·lectius i decidiren unir-se per formar un club més potent. Així, el 14 de novembre o el 20 de novembre de 1920 (segons les fonts) es va celebrar una assemblea fundacional que acordà la fusió de Mecànic i Mallorca amb el nom de Baleares Foot-ball Club, nom acceptat per unanimitat pels assistents en considerar-lo més regional i representatiu.
El local social del nou club romangué al cafè Can Rasca, que fins aquell moment ho havia estat de sengles entitats fusionades. El terreny de joc fou el que fins aquell moment havia emprat el Mallorca, sa Síquia Reial. Pel que fa a la indumentària el nou club va adoptar la samarreta blanc-i-blava del Mecànic i els calçons blancs del Mallorca. El primer president fou Bartomeu Llabrés Albertí, vinculat fins aquell moment al Mallorca.
El nou Balears FC va debutar el 21 de novembre de 1920 guanyant per 0–5 al camp del Velòdrom del Tirador al Veloç Sport Balear, llavors un dels equips més potents de l'illa. La primera alineació de l'equip fou la següent: Ribas (F.), Henales, Ribas (A.), Pichichi, Julià, Caubet, Jaume, González, Moranta, Garí i Pepe Fuentes (capità).
Anys 20 i 30. Creixement i consolidació del Balears FC miniatura|Pintada davant de l'Estadi Balear que recorda l'any de naixement del club L'any 1921 el Balears FC va disputar el seu primer torneig important: la Copa Ajuntament de Palma, quedant segon d'un torneig que va guanyar la Reial Societat Alfons XIII (precedent de l'actual Reial Mallorca). Des d'aleshores el club va ser un assidu participant en les competicions que se celebraven a les Illes. Aviat es va gestar una aferrissada rivalitat -més enllà del vessant esportiu- amb la RS Alfons XIII, equip fundat i recolzat per les classes majorment benestants de la ciutat, en oposició a un Balears FC originat i seguit pels estaments socials més humils, principalment d'ideologia d'esquerres i republicana. L'equip va aconseguir bons resultats, tot i que quasi sempre li tocà fer el rol d'actor secundari en ser superat pel seu etern rival vermell o, més endavant, pel Club Esportiu Constància d'Inca. La rivalitat entre el Balears FC i la Reial Societat Alfons XIII Futbol Club s'ha mantingut fins als nostres dies amb diferents noms fins a arribar als actuals Atlètic Balears i Reial Mallorca.
A causa del creixement del club al cap de pocs anys es va construir un nou terreny de joc: el Camp de Son Canals, el 1923. Amb motiu d'aquest trasllat la seu social del club es va traslladar al Cafè Triquet, avui desaparegut.
El club va participar en el Campionat de Balears de futbol oficial, organitzat inicialment des de 1923 per la Federació Catalana de Futbol i des de 1926 per la Federació de Futbol de les Illes Balears, fins a la seva supressió l'any 1940. El club sempre estigué en primera línia a la competició: va ésser subcampió en fins a 9 ocasions del Campionat de Mallorca, essent superat només per la RS Alfons XIII FC (després RCD Mallorca) o pel Club Esportiu Constància d'Inca. Es va imposar en el campionat mallorquí la temporada 1927-28, però perdria la final del campionat balear davant la Unió Esportiva Maó por 1–0.
En altres competicions va destacar el seu triomf en la Copa President de la República, torneig disputat pels equips de primera categoria del campionat mallorquí durant les temporades 1933-34, 1934-35 i 1935-36 disputant-se una copa concedida pel llavors president espanyol Niceto Alcalá Zamora. El Balears FC va adjudicar-se la segona i la tercera edicions i, consegüentment, la copa en disputa. El club estigué a punt de participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona, que s'havia de celebrar del 19 al 26 de juliol de 1936. L'aixecament militar va fer que els seus jugadors es trobessin per casualitat a la zona republicana quan començà la Guerra Civil espanyola, cosa que els estalvià les possibles represàlies que podrien haver patit a Mallorca per republicans.
El 1940 va absorbir el Mediterrani FC, un altre dels principals clubs de la ciutat, la qual cosa incrementaria encara més la seva massa social. Aquell mateix any el club canvià el seu nom original (Baleares Foot-ball Club) pel de Club de Fútbol Baleares, obeint les directrius del règim franquista que varen obligar a la castellanització de tota la terminologia esportiva.
Des de la temporada 1940-41 l'equip va participar en la Primera Regional de Mallorca, competició que va substituir al desaparegut Campionat de Mallorca. Després de la guerra els resultats esportius del club se'n ressentiren i el club va passar a ocupar posicions baixes que amenaçaven de consumar el seu descens, però sense arribar a consumar-se.
Fusió amb l'Athletic FC (1942)
L'Ajuntament de Palma va aprovar l'any 1942 un pla d'urbanització que afectava un altre club de la ciutat, el Club Deportivo Atlético (fins 1941, Athletic Foot-ball Club), i que l'obligava a abandonar el seu terreny de joc (sa Punta). Com el club no disposava de recursos per aconseguir-ne un de nou estava abocat a la desaparició, va iniciar contactes amb altres clubs de la ciutat per estudiar una fusió. Primer va contactar amb el CD Mallorca, però després d'arribar a un preacord de fusió es varen rompre les negociacions: el CD Atlético volia que el nou club es digués Atlético-Mallorca, mentre els mallorquinistes no volien cap canvi. Llavors lAthletic FC va contactar amb el CF Baleares, amb qui s'arribà a un acord signat el 25 de maig de 1942, ratificat per les directives dels clubs dia 27 i per la Federació Balear el 19 de juny del mateix any, que bàsicament consistia en el punts següents:
Canviar el nom Club de Fútbol Baleares per Club Deportivo Atlético Baleares. Mantenir els colors blanc-i-blaus del CF Baleares sense variació i disseny d'un nou escut. Seguir al mateix local social (que es va mantenir fins als anys 60) i al mateix camp del CF Baleares, Son Canals. Igualtat dels socis segons procedència d'un o de l'altre club i paritat a la junta directiva.
L'acord fou plasmat jurídicament com un procés de fusió, però a efectes pràctics va ser un procés de fusió per absorció del CF Baleares sobre el CD Atlético: la massa social balearica era més nombrosa que l'atlètica i la seva essència humil es va imposar a l'atlètica, més de classe mitjana. La nova entitat va heretar la històrica rivalitat amb el RCD Mallorca transmesa a través del CF Baleares, en detriment del CD Atlético qui mantenia una relació més cordial amb els bermellons. El CD Atlético va aconseguir que el seu nom figurés en el nom de la nova entitat (Atlético-Baleares en comptes de Baleares), però la resta dels seus trets d'identitat (colors, camp i escut) varen desaparèixer. D'inici els antics seguidors del CD Atlético es referien al nou club com a Atlètic, mentre que els antics seguidors del CF Baleares s'hi referien com a Baleares; actualment sengles denominacions són habituals, atès el temps transcorregut.