Julio Camba Andreu (Vilanova de Arousa, Pontevedra, 16 de desembre de 1884 – Madrid, 28 de febrer de 1962) va ser un escriptor, periodista i humorista gallec en castellà. El seu estil és descrit com a irònic, essencial i concís.

Biografia Nascut el 1884 a la localitat gallega de Vilanova de Arousa, el pare de Julio Camba era practicant i mestre d'escola. Als tretze anys, s'escapa de casa i embarca com a polissó en un vaixell cap a l'Argentina. A Buenos Aires, s'introdueix en els cercles anarquistes i fa les seves primeres armes literàries redactant proclames i pamflets. A conseqüència d'això, el 1902 és expulsat de l'Argentina, junt amb altres anarquistes estrangers.

De retorn a Espanya, comença a col·laborar en El Diario de Pontevedra, però ràpidament s'instal·la a Madrid, on escriu per a publicacions àcrates com El Porvenir del Obrero. En pocs mesos crearà el seu propi periòdic al carrer madrileny de la Madera: El Rebelde. En aquesta aventura l'acompanyarà Antonio Apolo. A partir de 1905 col·labora com a cronista en el rotatiu republicà El País. Els seus escrits són de temàtica variada i en ells posa de manifest la seva independència. En aquest periòdic va romandre fins a 1907, quan va començar la seva tasca de cronista parlamentari a España Nueva. En els seus textos es comença a apreciar l'escepticisme i la brillantor que l'acompanyaran durant la seva carrera. En aquells dies va tenir lloc el procés per l'atemptat contra Alfons XIII d'Espanya el dia de les seves noces. Julio Camba va ser cridat a declarar per la seva vinculació amb Mateu Morral. En alguns dels seus articles explica l'escassa relació que mantenia amb l'anarquista.

La seva vida com a corresponsal no comença fins a 1908, quan Juan Aragón l'incorpora a la plantilla de La Correspondencia de España. Turquia serà la seva destinació com a corresponsal. Allí cobrirà les eleccions i el canvi de règim. Al seu retorn de Constantinoble, canvia de redacció. El Mundo és el periòdic que li contracta pels seus corresponsalies a París i Londres. El 1912 comença a escriure sota la rúbrica de «Diario de un Español» al conservador La Tribuna. Tornarà a la capital anglesa i enviarà les seves primeres cròniques des d'Alemanya per a aquest mitjà. El 1913 comença a col·laborar amb el diari monàrquic ABC, una col·laboració que va durar fins a la seva mort, excepte algunes interrupcions. Una d'aquestes, i la més llarga, seria la que li va portar a ser periodista del liberal i intetel·lectualitzat El Sol. Escriu en aquest diari durant deu anys (1917-1927). Repeteix corresponsalies, com Berlín, i estrena altres, com Roma. De tornada al diari dels Luca de Tena, torna a Nova York per segona vegada. Les seves cròniques es recolliran en un llibre (com moltes altres): La ciudad automática.

miniatura|Bust de Julio Camba per Salvador Amaya al poble natal de Vilanova de Arousa. Durant la guerra civil les seves cròniques (en les quals expressava les seves simpaties pel bàndol franquista), es publiquen a l'ABC de Sevilla. Una altra col·laboració esporàdica, de dos anys, és la que va mantenir amb Arriba (1951-1953). En aquest periòdic comença amb la reelaboració de cròniques i articles antics que bé estan lligats a l'actualitat o ben basats en la memòria de l'autor. El retoc i reconversió de les seves cròniques serà alguna cosa freqüent a partir d'aquest moment en els seus escrits editats per ABC i La Vanguardia. El 1949 fixa la seva residència a l'habitació 383 l'Hotel Palace de Madrid fins a la seva mort. El 28 de febrer de 1962 mor Julio Camba, a conseqüència d'una embòlia, a la clínica Covesa. Si bé mai es va casar, després del seu enterrament van acudir a portar-li sengles rams de flors dues dames per separat.Castellani, Leonardo. Crítica Literaria-Obras completas. Buenos Aires, Dictio, 1972.

Després de la mort de Camba, González-Ruano va escriure a lABC:

Obra "¡Oh, justo, sutil y poderoso veneno!". Los escritos de la Anarquía (2014), Pepitas de calabaza, Logronyo, 2014. El destierro (1907) Londres (1916) Alemania, impresiones de un español (1916) Playas, ciudades y montañas (1916) Un año en otro mundo (1917) La rana viajera (1920) Aventuras de una peseta (1923) El matrimonio de Restrepo (1924) Sobre casi todo (1927) Sobre casi nada (1927) La casa de Lúculo o el arte de comer (1929) Haciendo de República (1934) La ciudad automática (1934) Esto, lo otro y lo de más allá (1945) Mis páginas mejores (1956). Pepitas de Calabaza, Logronyo, 2012. Ni fuh ni fah (1957) Millones al horno (1958)

Antologies Maneras de ser periodista (2013), edició per Francisco Fuster García. Libros del KO, Madrid.

Referències

Bibliografia Galindo Arranz, Fermín: Julio Camba, una lección de xornalismo, Santiago de Compostel·la, Lea, 2003. López García, Pedro Ignacio: Julio Camba: el solitario del Palace, Madrid, Espasa Calpe, 2003. Revilla Guijarro, Almudena: Periodismo y literatura en la obra de Julio Camba, Vigo, Diputación Provincial de Pontevedra, 2002.

Enllaços externs

Obres de Julio Camba en el Projecte Gutenberg. Pàgina dedicada a l'obra de Julio Camba «Julio Camba, el Brillat-Savarin español», per Manu Ruiz de Luzuriaga a Zapardiel: Revista de Cultura y Gastronomía Julio Camba a través de su epistolario

Categoria:Escriptors gallecs en castellà Categoria:Periodistes gallecs Categoria:Humoristes gallecs Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escriptors de la província de Pontevedra Categoria:Crítics gastronòmics Categoria:Actors de la província de Pontevedra Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors espanyols morts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1884