El 7 de gener de 2015, aproximadament a les 11:00 CET (10:00 UTC), dos homes emmascarats i armats amb un rifle Kalàixnikov, una escopeta i un llençagranades atemptaren contra la seu de la revista satírica francesa Charlie Hebdo, a París. http://www.newsweek.com/four-victims-charlie-hebdo-attack-identified-297255 A conseqüència d'aquest atac, 12 persones moriren i 11 més resultaren ferides, 4 de les quals en estat greu. Els assaltants entraren a la seu del setmanari i començaren a disparar fins a 50 trets amb armes automàtiques.
Els dos homes armats tenien el suport d'un tercer home, que conduïa el vehicle amb el qual van arribar i van fugir de l'escena de l'atemptat. Els tres sospitosos van ser identificats per la policia francesa el mateix 7 de gener a la nit, i serien tres joves de nacionalitat francesa acabats d'arribar de Síria. La mateixa nit del 7 de gener, un dels sospitosos —inicialment identificat com el presumpte conductor del vehicle— s'hauria entregat a la policia; mentre els altres dos sospitosos van estar fugint fins al vespre del 9 de gener, quan foren acorralats i abatuts en una impremta a Dammartin-en-Goële, on s'havien fet forts i retingut un ostatge des del matí d'aquell mateix dia. Paral·lelament, el 8 de gener, qui presumptament fou el tercer sospitós de l'atac protagonitzà un tiroteig a Montrouge que se saldà amb una agent de policia morta i amb el sospitós fugit. L'endemà, la mateixa persona es feu forta en un supermercat kosher a la Porte de Vincennes, a la zona est de París, on també retenia diversos ostatges. Aquest segrest fou intervingut per les autoritats de manera gairebé simultània al que els altres dos sospitosos protagonitzaven a Dammartin-en-Goële, i se saldà amb la mort del sospitós i la de diversos ostatges. La intervenció a la impremta de Dammartin-en-Goële se saldà amb l'ostatge alliberat i els dos segrestadors morts.
En el seu moment, aquest incident fou el tiroteig en massa més important ocorregut a França des del 1989, i l'atemptat més mortífer des de l'atemptat amb bomba que la OAS perpetrà a un tren a Vitry-le-François el 18 de juny de 1961, on moriren 28 persones. No obstant això, els atemptats de París del 13 i 14 de novembre, amb més d'un centenar de persones mortes, el convertiren en el segon tiroteig més greu ocorregut al país.
Antecedents
Charlie Hebdo és una revista satírica francesa que publica vinyetes, reportatges, polèmiques i bromes. Irreverent i de to inconformista, la publicació és de caràcter marcadament antireligiós i alineada amb el pensament d'esquerres. Acostuma a publicar articles sobre l'extrema dreta, el catolicisme, l'islam, el judaisme, política i cultura, entre d'altres.
La primera època de Charlie Hebdo va discórrer de 1969 a 1981, quan va desaparèixer per tornar-se a publicar l'any 1992. Stéphane "Charb" Charbonnier n'era l'editor des de l'any 2009 fins al moment de la seva mort en aquest tiroteig.
La publicació ja havia estat al centre de diverses controvèrsies al passat. La portada d'un número de l'any 2011, quan la revista va canviar el títol pel de "Charia" Hebdo, mostrava una caricatura de Mahoma, fet que va propiciar un atemptat amb còctels molotov a la seu del setmanari, llavors al 20è arrondissement de París, i un atac informàtic a la seva pàgina web.
L'any següent, el setmanari va publicar una sèrie de caricatures satíriques de Mahoma, incloent nus,"Charlie Hebdo publie des caricatures de Mahomet". BMFTV Consulta: 19 setembre 2012. motivades per una sèrie d'atacs a ambaixades dels Estats Units a l'Orient Mitjà com a resposta de l'estrena de la pel·lícula "Innocence of Muslims", fet que al seu torn forçà al govern francès a tancar ambaixades, consolats, centres culturals i escoles internacionals en una vintena de països musulmans. Aquesta situació feu que la policia antiavalots encerclés la seu del setmanari per protegir-lo d'eventuals atacs.
Seqüència dels esdeveniments Tiroteig a la seu de Charlie Hebdo i persecució dels sospitosos 7 de gener miniatura|"Je suis Charlie", consigna de solidaritat amb les víctimes de l'atemptat. El 7 de gener de 2015, aproximadament a les 11:00 CET (10:00 UTC), dos homes emmascarats i armats amb un rifle Kalàixnikov, una escopeta i un llançagranades atemptaren contra la seu de la revista satírica francesa Charlie Hebdo, a París. Obriren foc tot fent proclames islamistes, feriren 11 persones i en mataren 12: 10 eren treballadors del setmanari i 2 eren gendarmes.Kim Willsher et al (7 de gener de 2015) Paris terror attack: huge manhunt under way after gunmen kill 12 The Guardian
Abans del tiroteig, però, els perpetradors haurien entrat a l'edifici situat al número 6 de la Rue Nicolas-Appert, on hi ha els arxius del setmanari. En adonar-se que s'havien equivocat d'indret, els homes amats haurien demanat a crits si aquell lloc era Charlie Hebdo i haurien fugit carrer avall, cap a la finca situada al número 10, on hi ha la seu del setmanari.
Corinne "Coco" Ray, una dibuixant del setmanari, va explicar que dos homes armats i amb passamuntanyes, que parlaven perfectament francès, van amenaçar la vida de la seva filla —que tot just havia recollit de la llar d'infants— i la van forçar a teclejar el codi per obrir la porta de l'edifici. Un cop a dins, els dos homes van pujar fins a una sala al segon pis, on una quinzena de persones estaven celebrant el consell de redacció de la revista. El tiroteig va durar entre cinc i deu minuts. Segons testimonis de l'esdeveniment, els homes armats van localitzar als treballadors de la revista cridant-los pel seu nom abans d'executar-los amb trets al cap. D'altres testimonis van manifestar que els atacants es van identificar com a membres d'Al-Qaida.
Un vídeo autenticat va circular ràpidament per Internet, mostrant l'intercanvi de trets entre dos homes armats i un gendarme, que és ferit i acaba estirat a terra, prop de la cantonada entre el Boulevard Richard Lenoir i la Rue Mougle, a uns 180 metres a l'est de l'escena del crim. El vídeo mostra com un dels atacants corre cap al gendarme per dir-li, en francès: «Em volies matar?» El policia ferit respon, també en francès: «No, està bé, noi», mentre fa el gest d'aixecar les mans cap a l'atacant, que el remata a sang freda amb un tret al cap. Els atacants van abandonar l'escenari en un cotxe i, abans de fugir van cridar en francès: «Hem venjat el profeta Mahoma, hem matat Charlie Hebdo!»
Els tres sospitosos van escapar en un cotxe fins a la Porte de Pantin, on van robar un altre cotxe a punta de pistola. En la seva fugida, van atropellar un vianant i van disparar contra agents de la policia, i un dels sospitosos va deixar el seu carnet d'identitat al seient del vehicle que acabaven d'abandonar. Immediatament després de l'atac es va iniciar un operatiu massiu per localitzar-los. La nit del 7 de gener, els sospitosos ja havien estat identificats, i la policia va efectuar registres als seus domicilis, situats als voltants de París, Estrasburg i Reims. A més, s'efectuaren diverses detencions de persones vinculades als tres sospitosos.
8 de gener Cap a dos quarts d'onze del matí de l'endemà, els dos sospitosos havien estat vistos al departament de l'Aisne, a uns 80 quilòmetres al nord-est de París. Posteriorment, les tasques de la policia es concentraren al departament de la Picardia, especialment a Villers-Cotterêts i Longpont, en tant que s'havia informat que els dos sospitosos havien atracat una gasolinera prop de Villers-Cotterêts i havien abandonat el vehicle amb què fugien en un bosc prop de Longpont. A partir d'aquell moment s'inicià una batuda per un dels boscos més grans de França, l'anomenada forêt de Retz.
Els atacants foren descrits per la policia com dues persones «fortament armades» i «molt perilloses», fet que propicià el desplegament d'un gran operatiu de crida i cerca dels sospitosos. El nivell d'alerta antiterrorista a París s'havia establert al seu punt màxim, i des de la nit del 8 de gener també s'aplicà el mateix nivell d'alerta a la zona de Villers-Cotterêts i Crépy-en-Valois, on se sospita que els dos fugitius podrien haver-se amagat. Davant d'aquesta circumstància, la policia nacional francesa i la gendarmeria efectuaren cerques casa per casa per localitzar-los.
9 de gener El matí del 9 de gener, els germans Kouachi foren localitzats a prop de Crépy-en-Valois, on robaren un Peugeot i s'inicià una persecució per gairebé 27 quilòmetres en direcció sud per la carretera N2. A l'altura de la població de Dammartin-en-Goële, els dos germans abandonaren el vehicle i s'escaparen tot intercanviant trets amb la policia. Aquesta primera trobada se saldà amb Saïd Kouachi lleugerament ferit al coll i diversos policies ferits de diversa consideració, però cap víctima mortal com s'havia apuntat en un primer moment.
Cap a dos quarts de deu del matí, els dos germans entraren a les oficines de Création Tendance Découverte, una impremta situada al polígon inudustrial de Dammartin-en-Goële. Dins l'edifici hi havia el propietari, Michel Catalano, i un dissenyador gràfic de 26 anys, Lilian Lepère. Catalano va manar a Lepère que s'amagués al magatzem de la impremta mentre ell romania a l'oficina. Poc després, un comercial anomenat Didier es va presentar a la impremta i va trobar Catalano i Chérif Kouachi, qui es va identificar com un agent de policia. Després de fer una encaixada de mans, Kouachi li digué a Didier: «Marxi. De totes maneres no matem civils», gest que feu pensar a Didier que Kouachi era de fet un terrorista, i avisà a la policia.
Un cop Didier va haver marxat, Catalano va tancar les portes de la impremta, i romangué a l'interior amb els germans Kouachi,Charlie Hebdo hunt: Charlie Hebdo shooting: Printing company worker's encounter with suspects Said and Cherif Kouachi, ABC.net.au. Consultat 10 de gener de 2015. que no es mostraren violents contra ell, que manifestà no haver tingut la sensació que volguessin fer-li mal. Així doncs, Catalano els preparà cafè i ajudà a curar la ferida que Saïd Kouachi tenia al coll i, poc després fou alliberat,Print works hostage Michel Catalano: I was freed after helping wounded gunman , Telegraph.co.uk. Consultat 10 de gener de 2015. havent jurat tres cops als terroristes que estava sol. Per la seva banda, Lilian Lepère s'havia amagat dins d'una caixa de cartró i es va estar intercanviant missatges amb la policia durant el setge, facilitant-los informació sobre la localització dels germans dins la impremta.
La proximitat de la impremta a l'Aeroport Charles de Gaulle feu que es tanquessin dues de les pistes. El ministre de l'interior, Bernard Cazeneuve, va autoritzar una operació policial per neutralitzar els segrestadors, per bé que prèviament s'intentaria establir un diàleg amb ells, tant per resoldre la situació com per desallotjar amb seguretat una escola que es trobava a uns 500 metres de la impremta. No obstant això, els germans Kouachi no van respondre als intents de comunicació de les autoritats franceses.
El setge es va allargar entre vuit i nou hores. Cap a dos quarts de cinc de la tarda hi va haver fins a tres explosions prop de l'edifici, i a les cinc de la tarda un equip de policia aterrava a la teulada de l'edifici mentre un helicòpter aterrava a prop de la impremta. Abans que els equips d'intervenció poguessin arribar fins on es trobaven, els germans Kouachi —que havien manifestat la seva intenció de morir com a màrtirs—Cornered French suspects vow to die as martyrs, wusa9.com. Consultat 10 de gener de 2015. van sortir a l'exterior de l'edifici, obrint foc contra la policia, que els va abatre a l'instant. Lilian Lepère va ser rescatat il·lès.Charlie Hebdo attack: 3 suspects, 4 hostages killed in separate attacks near Paris, CBC News. Consultat 9 de gener de 2015.Charlie Hebdo attack: Kouachi brothers killed, BBC News. Consultat 9 de gener 2015. Una posterior inspecció de la zona va permetre localitzar un amagatall amb armes, còctels molotov i un llençagranades.