Les parròquies del Bisbat de Solsona són:
Alt Urgell Sant Serni d'Ogern. Les seves sufragànies són Sant Sadurní de la Salsa i Santa Margarida de Pampa. Té 120 habitants.
Anoia La Mare de Déu del Roser de Castellfollit de Riubregós, a l'Anoia. En el seu terme hi ha l'antic monestir de Santa Maria del Priorat.
Bages Santa Maria de Balsareny, al nucli de Balsareny. Com a sufragànies les esglésies de les colònies tèxtils de la Colònia Soldevila (Sant Esteve de Soldevila), Vilafruns i la Rabeia. A més a més hi ha les ermites de Puigdorca, Candàliga i Sobirana. Sant Joan Baptista de Bergús, al nucli rural de Bergús, Cardona. Sants Miquel i Vicenç de Cardona, a Cardona, el Bages. L'església parroquial és la de Sant Miquel de Cardona i a dalt el castell hi ha l'església de Sant Vicenç de Cardona i la capella de Sant Ramon. Sant Miquel de Castelladral, a Castelladral, Navàs, el Bages. Sant Julià de Coaner, a Coaner, Sant Mateu de Bages. Consagrada el 1034 per sant Ermengol. Al seu terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Coaner. Té 8 habitants. Sant Ramon de la Coromina, a la Coromina, Cardona. És parròquia des del 1897. Té com a sufragànies les esglésies romàniques de Sant Vicenç de Navel (Viver i Serrateix), Sant Jaume de Malagarriga (Pinós) i Santa Fe de Valldeperes (Navàs). També hi ha les capelles de Montserrat i sant Cristòfol. Té 567 habitants. La Sagrada Família de Navàs, a Navàs. El 1907 va esdevenir parròquia pròpia, ja que fins aquell moment havia format part de la parròquia de Santa Creu del Mujal, que ara és sufragània seva. L'antic bisbe de Solsona, Antoni Deig i Clotet hi va néixer. Té 5.800 habitants. Santa Bàrbara de Salipota, al barri de Salipota, a Súria. Té 1.256 habitants. Sant Pere i Sant Feliu de Salo. Té 94 habitants. Sant Cugat del Racó, al municipi de Navàs. Fins al 1835 era propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll i aquest any va passar al bisbat de Solsona. Té 30 habitants. Sant Cristòfol de Súria, a Súria. A dalt el nucli vell hi ha l'església del Roser de Súria, a més de les sufragànies de Santa Maria de Cererols i de Sant Salvador Vell del Quer, a banda de la nova ermita de Sant Salvador Nou del Quer. És del bisbat de Solsona des del 1957. Té 6.500 habitants. Església de Sant Salvador de Torroella, a Sant Salvador de Torroella, municipi de Navàs. Té les esglésies del Sagrat Cor de la Colònia Valls (Sant Mateu de Bages) i la de la Mare de Déu de la Colònia Palà Vell (del Roser), a les dues colònies tèxtils. Té 206 habitants.
Berguedà Sant Martí d'Avià, al nucli d'Avià. Té com a sufragànies Sant Isidre de Graugés i les ermites del Remei i de Sant Serni de Clarà. Sant Esteve de Bagà, al nucli de Bagà. Com a sufragànies té l'església de Sant Andreu de Gréixer (Guardiola de Berguedà) i les ermites de Sant Joan de l'Avellanet i de Santa Fe de Quer. Santa Maria de Bassacs, a Cal Bassacs, Gironella. Té com agregada l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. Santa Eulàlia de Berga. Té com a sufragànies les esglésies romàniques de Sant Pere de Madrona i de Sant Quirze de Pedret i hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Queralt. Dins el nucli de Berga hi ha les esglésies de Sant Joan de Berga, la Pietat, de les Germanetes dels Pobres, de les Adoratrius, Sant Francesc de Berga i a Cal Rosal hi ha l'església de Sant Antoni de Cal Rosal. Sant Martí de Capolat, a Capolat, el Berguedà. A la parròquia hi pertany el Santuari dels Tossals i les esglésies de Sant Serni de Terrers, Sant Martí de Coforb i de Sant Quintí de Travil. A més a més, es conserven restes de l'antic monestir de Sant Salvador de Mata. La parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, a Casserres, el Berguedà. Té com a sufragànies l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, Sant Pau de Casserres i Sant Sadurní de Fonollet (Puig-reig). Sant Ramon i Sant Vicenç de Castell de l'Areny, a Castell de l'Areny, el Berguedà, que té com a sufragània l'església romànica de Sant Romà de la Clusa. Santa Maria de Castellar de n'Hug, a Castellar de n'Hug, el Berguedà. Té les esglésies sufragànies de Sant Vicenç de Rus i de Sant Joan de Cornudell. Santa Maria de Cercs, a Cercs. Tenia com a sufragània l'església de Santa Maria de la Baells que fou desmuntada en el moment de fer el pantà de la Baells però que no s'ha fet. També hi ha l'ermita romànica de Sant Jordi de Cercs. Té 356 habitants. Sant Julià de Cerdanyola, a Sant Julià de Cerdanyola, consagrada el 1105 per Sant Ot. Depenia de Sant Llorenç prop Bagà fins que el 1897 va esdevenir parròquia. Al seu terme hi ha el santuari de Santa Maria de les Esposes. Té 255 habitants. Sant Serni del Cint, que existeix des de la repoblació de la Vall de Lord pel comte Guifré el Pilós (872-878). La parròquia també té l'ermita romànica de Santa Margarida del Mercadal i les capelles de Santa Maria del Bosc i de Sant Jaume de la Boixadera dels Bancs (Montmajor). Té 68 habitants. Sant Martí de Correà, Correà, Montmajor. S'esmenta el 839 com a part de la Vall de Lord. Dins el seu terme hi ha el Santuari de la Mare de Déu dels Torrents (l'Espunyola), la imatge de la qual es venera a l'altar major de l'església parroquial. Té 63 habitants. Sant Pere de l'Esgleiola, a l'Espunyola. Té 28 habitants. Sant Andreu de l'Espà, a l'Espà, Saldes. En el seu terme hi ha les ermites de Sant Antoni de Feners (Feners), Santa Eulàlia de Bonner (Gósol) i Sant Vicenç de Moripol (Moripol, Gósol). Té 6 habitants. Sant Vicenç d'Espinalbet, a Espinalbet, Castellar del Riu. El 1187 és esmentat com a possessió de Guillem de Berguedà. En el seu terme hi ha el Santuari de Corbera. Té 121 habitants. Sant Climent de l'Espunyola, a l'Espunyola. Se cita l'any 922 en l'acta de consagració de Sant Joan de Montdarn abans que el 950 es donés al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Fins al segle XVI feia advocació a sant Nicolau. Té les sufragànies de l'església dels Sants Metges i Sant Cosme i Sant Damià de les Cots. Té 144 habitants. Santa Cecília de Fígols, a Fígols. Les seves sufragànies són l'església de la colònia de Sant Corneli (Cercs), Sant Mateu de Fumanya i Sant Miquel de Peguera. Té 49 habitants. Monestir de Sant Jaume de Frontanyà. El temple fou consagrat el 907 pel bisbe Nantigís. Dins el seu terme hi ha el Santuari de la Mare de Déu dels Oms i l'església de Sant Esteve de Tubau.Té 30 habitants. Sant Andreu de Gargallà, a Gargallà, Montmajor. Guifré el Pilós la va donar al Monestir de Ripoll. Santa Magdalena de Fígols i Santa Maria d'Aguilar en són sufragànies. Té 57 habitants. Santa Eulàlia de Gironella, mencionada el 905 en l'acte de consagració de Santa Maria d'Olvan. Al nucli urbà hi ha l'església vella de Santa Eulàlia de Gironella, que ja no té culte. Les esglésies del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou, de Sant Marc de Viladomiu Vell i de la Mare de Déu de la Mercè de l'Ametlla de Casserres (l'Ametlla de Casserres, Casserres) formen part de la parròquia. A més hi ha l'església de la Mare de Déu del Carme de la Residència Sant Roc de Gironella (església de l'Hospital). Té 3583 habitants. La Mare de Déu del Roser de Gisclareny, a Gisclareny. Se cita el 948 en l'acta de consagració de l'església desapareguda de Sant Andreu del Paradís. Sant Miquel de Turbians i Sant Martí del Puig en són sufragànies. Té 34 habitants. Santa Maria de la Guàrdia, a la Guàrdia (Sagàs), Sagàs. Havia pertangut a la Baronia de la Portella. El 1690 el santuari va esdevenir parròquia i per això el 1698 s'hi va construir l'edifici actual. Sant Martí de Biure, Sant Esteve de Valldoriola i les capelles de les Eures i la de Lurdes de Cal Font en són sufragànies. Té 65 habitants. Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, a Guardiola de Berguedà. Fins al 1957 la parròquia va estar situada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que està situada en el seu terme. També té les esglésies romàniques sufragànies de Sant Martí de Brocà i de Sant Climent de la Torre de Foix. Té 1395 habitants. Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, a Llinars de l'Aiguadora, Castellar del Riu. En l'actualitat és el centre de culte de les antigues parròquies de Sant Martí de la Corriu, Sant Climent de Castelltort, Sant Jaume de Vilacireres i Sant Martí de Guixers (tots al municipi de Guixers). A més hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Mata i Sant Andreu de Valielles (Montmajor). Té 65 habitants. Sant Serni de Maçaners. Sant Ponç de Molers és una església sufragània. Té 35 habitants. Sant Sadurní de Malanyeu, a Malanyeu, la Nou de Berguedà. A l'església hi ha un retaule barroc de l'antiga església de Sant Sadurní de Montmajor. Sant Romà de la Clusa n'és sufragània. Té 12 habitants. Església de Santa Maria de Merlès, a Santa Maria de Merlès, situada a la riba de la riera de Merlès que marca el límit amb el Bisbat de Vic. Hi ha les ermites de Santa Magdalena de la Cortada dels Llucs i la de la Trinitat de Vilalta. Té 34 habitants. Església parroquial de Santa Maria de Merola, a Merola, Puig-reig. Després que l'antiga església romànica fos abandonada, el 1609 es va inaugurar la nova església renaixentista. Les esglésies de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera, Sant Mateu de l'Ametlla de Merola i l'església de la Puríssima de la Colònia Vidal en són sufragànies. Té 439 habitants. Sant Martí de Montclar, a Montclar. El 1193 era custodiat pels templers. Té 48 habitants. Sant Joan de Montdarn, a Viver i Serrateix. Fins al 1017 fou un monestir adscrit a Sant Joan de les Abadesses. Té 25 habitants. Sant Sadurní de Montmajor, a Montmajor. L'antiga església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor està en el seu terme. Sant Esteve del Pujol de Planès i l'ermita de Santa Creu en són sufragànies. Té 483 habitants. Sant Martí de la Nou, a la Nou de Berguedà. Té el Santuari de Lurda de la Nou. Té 149 habitants. Sant Vicenç d'Obiols, a Obiols, Avià. Té 96 habitants. Santa Maria d'Olvan, a Olvan. en el seu terme hi ha l'església romànica de Santa Maria de Valldaura (Olvan) i la capella de Sant Salvador de Villaró. Té 902 habitants. Santa Maria de la Pobla de Lillet, a la Pobla de Lillet. En el seu terme hi ha el Santuari de Falgars i l'església sufragània de Sant Genís de Gavarrós. Té 1.338 habitants. Sant Martí de Puig-reig. La primera església fou consagrada el 907 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell. Guillem de Berguedà la va cedir als templers. El 1986 es va inaugurar la nova església. Té les esglésies sufragànies l'Assumpta de cal Marçal, Sant Josep de la Colònia Pons, de Sant Esteve del Guixaró (Casserres), de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat i de la de la Mare de Déu del Carme de Periques, Sant Marçal de Puig-reig i Sant Andreu de Cal Pallot. Té 3.660 habitants. Sant Esteve del Pujol de Planès. Té 22 habitants. Sant Andreu de Sagàs, a Sagàs. L'església fou consagrada el 903. Sant Maurici de la Quar, Santa Maria de la Quar i el monestir de Sant Pere de la Portella en són sufraganis. Té 75 habitants. Sant Martí de Saldes, de Saldes. Fou consagrada l'any 857 pel bisbe Wissard de la Seu d'Urgell. en el seu terme hi ha Santa Maria del Castell de Saldes, el Santuari de Gresolet i el monestir de Sant Sebastià del Sull. Té 306 habitants. Sant Feliu de Lluelles, a Sant Feliu de Lluelles, Montmajor. Hi la l'antiga església de Sant Feliu Vell, a banda del Santuari de la Torreta i les sufragànies de Santa Maria de Preixana i de Sant Martí de Tentellatge (Navès). Sant Salvador de Sant Jordi, a Sant Jordi (Cercs). Té com a sufragània Santa Maria de la Rodonella. L'església fou inaugurada el 1976 després que el Monestir de Sant Salvador de la Vedella quedés inundat pel pantà de la Baells. Santa Maria de Serrateix, a Serrateix, municipi de Viver i Serrateix. El monestir benedictí va ser fundat el 977 amb la protecció del Comtat de Cerdanya. Sant Vicenç de Navel és una església sufragània i també hi ha les capelles de Sant Just i Sant Pastor i de Cal Santamaria