Linstrumentalisme és una doctrina filosòfica segons la qual les idees i les teories a la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que aquest depèn de la seva habilitat en fer prediccions útils i verificables, i que no té la "veritat" com a objectiu, sinó les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitjà de l'acció.
Així, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al món o transformar-lo.
L'instrumentalisme (també conegut com a "pragmatisme") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, és a dir, la realització del "jo" per la participació en l'acció col·lectiva. Segons John Dewey, l'ésser humà viu un procés d'interacció amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situació problemàtica es recerquen dades i paràmetres per finalitzar amb una fase d'elaboració reflexiva de les solucions i de proves per trobar la solució que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedagògics i de presa de decisions.
Bibliografia Diccionario de Filosofía. José Ferrater Mora. Editorial Sudamericana. Buenos Aires, 1965, La miseria de la epistemología. J. Dewey, AM. Faerna,. Editorial Biblioteca Nueva, Madrid, 2000,
Vegeu també Personalisme
Categoria:Epistemologia de la ciència