miniatura|Karl Lagerfeld, l'un dels dissenyadors de moda més coneguts arreu del món.|321x321px La història de la moda reflecteix l'evolució cronològica de les peces de vestir. La moda és l'art del vestit, de la confecció de les peces a base de paràmetres funcionals i estilístics, sigui en roba com en accessoris (barrets, guants, cinturons, bosses de mà, sabates o ulleres…). La seva història és reflex dels canvis culturals i de les influències entre comunitats en contacte, que expliquen la diferència en el vestit i accessoris al llarg del temps.
Edat antiga La història de la moda comença amb l'aparició d'Homo Sapiens que en un principi es cobreix amb pells d'animals que caçava. Durant el Neolític, l'ésser humà sap filar i teixir, però la roba que utilitza són trossos de petites mides, que no s'adapten al cos, encara que apareixen ja els primers dibuixos ornamentals. Els primers rastres de com vestien els nostres avantpassats venen sobretot de les restes arqueològiques, sigui en forma de dibuixos sobre ceràmica o en forma de pells. Allà on es troben fibres d'animals o vegetals fa pensar que les peces rudimentàries i les pells s'utilitzaven principalment sense tallar i tot sovint sense cosir, unides per algun tipus de ganxo o simplement lligades. Tot i així s'han conservat teles, agulles d'os, botons fets amb rens, collars d'ambre i palets de teixir la fusta. L'ofici del teixidor caldria situar-lo cap al Neolític i aquest feia peces de roba més aviat semicirculars o en forma de T.
L'antic Egipte miniatura|Bust de Nefertiti al Neues Museum, Berlín. De manera general a l'antic Egipte el lli era el material més utilitzat per confeccionar peces de roba. Va ser així durant pràcticament tres mil·lennis, sent utilitzat per altres civilitzacions com la grega. Aquest material es cultivava al Vall del Nil. Era un teixit fresc i lleuger, apte per a la temperatura regnant. Les peces de roba eren molt senzilles, amb un tall mínim. Els homes acostumaven a vestir el squenti, una peça que cobria els malucs tot penjant i formant plecs. La dona, en canvi, utilitzava el calasiris, una espècie de vestit en tub, a vegades amb mànigues desmuntables. Els egipcis, d'altra banda, acostumaven a representar els nubis amb arracades d'or i perruques. Una altra de les peces que es poden destacar de l'antic Egipte és el vestit amb cordes. Se n'ha trobat alguns i es pensa que podrien ser utilitzats per ballarines. El vestit deixa totalment el cos a la vista atès que els espais d'entrenusos són oberts. Les perruques també eren molt comunes a Egipte. La reina Nefertiti és potser el personatge més destacat del món de la moda pel que fa a l'antic Egipte. Deu la seva fama sigui per la seva bellesa com per la influència política que tenia sobre el seu espòs Ajnaton, que va regnar al . La marca d'identitat de la reina és una corona alta de perfil recte i part superior plana, dissenyada exclusivament per ella. Les seves llargues túniques eren del lli més fi i plisat. Es pintava els llavis de color vermell, d'igual manera que els ulls amb negre. Aquest aspecte ens revela la passió a l'antic Egipte de maquillar-se atès que no és pas l'única que ho feia. L'any 1923 es va presentar un bust de Nefertiti a Berlín, fet que va desencadenar una autèntica egiptomania a l'època de l'Art Déco.
Mesopotàmia El kaunakès (peça de llana cardada) va començar sent una simple pell de cabra o ovella amb el pèl cap en fora, molt ben confeccionada que imita els pèls d'animal, a ser la sensació. Es va posar molt de moda en la cultura sumèria. El Déu lunar Nannar sumeri es representava precisament així. A Sumèria els reis portaven barbes llargues i lligadures altes i punxudes de cerimonial que deixaven caure cabell al llarg de la nuca.
L'antiga Grècia Els minoics La civilització minoica destaca entre les altres cultures europees de l'Edat del Bronze per les seves cenyides peces cosides. La breu cintura, característica dels vestits minoics -masculins com femenins, quedava ressaltada pel que fa a les dones gràcies a l'ús de barrets i mànigues adornades, acompanyades per faldilles llargues que anaven fins als peus. Els homes portaven gorres punxagudes i tapalls o mini faldilles al voltant dels malucs. El tors quedava al descobert, tot i que s'ha de dir que cap als darrers anys de la cultura, també van aparèixer túniques. El maquillatge també estava estès entre els minoics fins i tot entre el públic masculí. Grècia clàssica A l'antiga Grècia s'utilitzava el lli, la llana i el cotó, i més tard la seda -provinent d'Orient-, amb peces rectangulars rivetejades pels quatre costats, sense costura ni vores, acompanyades de fíbules i cinturons. La vestimenta era simple i drapejada per tal d'aconseguir un efecte sofisticat. Es podia adaptar a les necessitats de cada estació. La indumentària de l'antiga Grècia constava de dues peces. La primera era la superior i era unisex. Es tracta del quitó, una túnica sense mànigues que arribava fins als genolls i que se cenyia a la cintura. La segona era l'himatió que consistia en una espècie de túnica rectangular que es posava sobre l'espatlla esquerra i que es recollia pel costat oposat, deixant ordinàriament lliure els moviments del braç de la part no coberta. Les dones també utilitzaven el pelpe, que és una altra versió de la túnica lligada parcialment a les espatlles. La clàmide, per la seva banda, era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria
L'Antiga Xina La Xina és sobretot coneguda en aquesta època per la seda, un nou material que arriba a través de la ruta del mateix nom. Els abundants vestits i peces que s'han trobat en diferents tombes xineses demostren un estil altament sofisticat per a l'època. L'estil xinès està ple d'estampats, teixits de gasa translúcids, superposicions de diverses longituds, folres, feixes i colls que aconsegueixen combinacions de color força destacats. El quimono seria la vestimenta més destacada d'aquesta civilització, tot i ser associat habitualment al Japó. I és que el Japó va adoptar la vestimenta xinesa de la dinastia dels Han. Es tracta d'una túnica llarga acompanyada d'una feixa àmplia als malucs. El quimono és una roba d'estil T. Els xinesos utilitzaven sandàlies de cuir o botes lligades als tous de la cama.
L'Antiga Roma A l'antiga Roma la vestimenta estava molt regulada sobretot si es tractava de roba masculina. El rang i l'estatus social determinaven si un podia o no utilitzar la toga, la peça característica dels romans. De fet, la toga només es destinava als ciutadans. El rang també determinava si es podia utilitzar o no alguna vestimenta amb colors, principalment el púrpura. Precisament la púrpura era exclusiva de l'emperador. Tot i així sacerdots o senadors podien utilitzar una franja d'aquest color sobre les togues, sempre que servissin l'exèrcit o l'administració. La vestimenta bàsica per les dones era l'estola, que se sobreposava a la toga. L'emperador o els alts càrrecs, a més, portaven un llorer. També s'ha de destacar els diferents pentinats que es trobaven a l'època com ara rínxols o la utilització de crema (a base de grassa animal) per a cabell. Les teles es pintaven ajudant-se de rúbia, safrà i indi. La majoria de roba és de llana i lli, a vegades brodada. Amb la ruta de la seda aquest material també es va estendre. El calçat habitual era igual que el xinès, és a dir, la sandàlia de cuir. Cal destacar, d'altra banda, la roba interior romana. S'ha trobat roba interior feta amb cuir i gimnastes pintades amb un tapall i un "biquini" prematur per la part de dalt. L'estil romà d'Orient Quan Roma es va veure sacsejada pel cristianisme i separada per les invasions bàrbars que van fer caure l'Imperi d'Occident (476 dC), la moda romana d'Orient va decicir-se per una barreja entre els estils grec, romà i oriental. Aquesta combinació va entrar a formar part de la vestimenta eclesiàstica. És el cas del pallium, la casulla o la dalmàtica, que van ser adoptades per vestir els bisbes o capellans; siguin catòlics o ortodoxos. La roba que es portava a l'Imperi Romà d'Orient mostrava el rang al qual es pertanyia. Els més poderosos vestien llargs vestits fluids de seda ricament adornats amb fils d'or i joies o pedres precioses. Era important adornar-se d'objectes preciosos. Tot plegat a imatge del rei Justinià I i la seva dona Teodora. La plebs vestia túniques de llana més simples amb botes i amb una capa llarga per sobre. Portar barba era considerat com a element formant part dels estrangers. La púrpura seguia sent també utilitzada pels alts rangs.
Edat mitjana Alta edat mitjana Els pobles bàrbars que van envair l'imperi d'Occident fent-lo caure venien d'un clima força fred i per aquesta raó utilitzaven llana per confeccionar la seva vestimenta. Necessitaven poder aguantar el fred i peces que repel·lissin l'aigua. Aquells que es van assentar a la península Ibèrica van començar a utilitzar seda o llana més fina. Els dos sexes vestien túniques folgades fetes amb rectangles de tela cosits i cenyits amb un cinturó (generalment túniques curtes amb mànigues llargues amb un escot en forma de T per representar la creu de crist). Per sobre portaven mantes o capes, a vegades folrades de pell per tal de marcar un cop més l'estatus social. Sota la túnica es portaven camises de lli. Les peces conservades de tombes revelen la passió pels bordats, així com per les joies refinades. Les túniques dels vikings afegien un davantal a la vestimenta. Els súbdits vestien tubrucs (el precursor del pantaló) -tot i que el rei també en portava- o mitges llargues que es lligaven amb tires de llana o cuir per sota dels genolls. És la peça més característica de l'època. La barba era molt comuna entre els homes. Fins a la introducció del teler horitzontal (1000), tots els teixits d'Europa es feien en telers verticals, en els quals la tensió es manté amb peses d'ordit al peu. L'elaboració de roba era una tasca molt laboriosa que les dones portaven a terme principalment a casa. La fibra més comuna, la llana, era segurament esquilada, netejada, cardada i filada en un fus. El teler es preparava amb fils d'ordit verticals i després s'entreteixien horitzontalment els fils de trama. Els vestits es basaven sobretot en les peces rectes unides pels voravius per tal de no malmetre cap tela.
Plena i Baixa Edat Mitjana miniatura|Lluís I el Pietós, fill de Carlemany, vesteix luxoses robes de seda amb gemes incrustades. La seva manta de damasc és especialment sumptuosa pel seu color i adorns de perles. Un cop els bàrbars es van anar instal·lant creant els regnes a partir dels quals naixeran les futures nacions europees, sorgeixen nous estils de vestir. Són possibles gràcies a l'avenç de la tecnologia tèxtil, fet que va aportar nous teixits. Tot i així, la seda xinesa superava els productes locals, mentre que paral·lelament s'introdueix el cosit de llana. En deixen constància els manuscrits il·luminats carolingis i les restes dels monestirs anglosaxons. La túnica, encara comú per a ambdós sexes, es portava per sobre d'una peça de roba interior feta amb lli i, en el cas de les dones, sota una altra roba que es posava per sobre. A principis del medieval alt la vestimenta del clergat encara es diferenciava poc de la del poble. En aquest sentit se seguia l'estil romà. La voluntat de continuar amb l'herència romana -principalment a França, Castella, Catalunya i Itàlia- va fer que les dones es posessin un vel per sobre del cap. Alguns homes podien portar bandes de lli enrolades a les cames. L'escot, sigui d'home o de dona, havia d'estar confeccionat de manera a representar una creu (una T), que vindria a ser la creu de crist.
La influència de la literatura trobadoresca