Soló (; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per a resoldre els problemes socials de la seva Atenes arcaica.Aristotle Politics 1273b 35–1274a 21 La seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenesa.Stanton, G. R. Athenian Politics c. 800–500 BC: A Sourcebook, Routledge, London (1990), p. 76.Andrews, A. Greek Society (Penguin 1967) 197E. Harris, A New Solution to the Riddle of the Seisachtheia, in The Development of the Polis in Archaic Greece, eds. L. Mitchell and P. Rhodes (Routledge 1997) 103
El coneixement modern de Soló està limitat pel fet que les seves obres només sobreviuen fragmentàriament i sembla que inclouen interpolacions d'autors posteriors, així com per l'escassetat general de proves documentals i arqueològiques d'Atenes a principis del .Stanton G. R. Athenian Politics c. 800–500 BC: A Sourcebook, Routledge, London (1990), p. 1–5. Se sap que va escriure poesia per plaer, com a propaganda patriòtica i en defensa de la seva reforma constitucional. Autors antics com Filó d'Alexandria,Philo Judaeus Alexandria "On the Laws I and II", Loeb Classical Library (1953) Heròdot i Plutarc són les fonts principals, però van escriure sobre Soló molt després de la seva mort. Oradors del , com Èsquines d'Atenes, tendien a atribuir a Soló totes les lleis, en temps molt posteriors.V. Ehrenberg, From Solon to Socrates: Greek History and Civilization, Routledge (1973) 71
Soló és considerat tradicionalment com el més famós dels set savis de Grècia. Si bé existeixen més de vint-i-una llistes d'aquests set savis, Soló apareix en totes, juntament amb Tales de Milet, Biant de Priene i Pítac de Mitilene. A mitjan es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.
Biografia Les acaballes del és un moment de crisi en les polis gregues, amb tensions socials produïdes pels deutes dels pagesos i l'ambició de terres dels aristòcrates. En aquest entorn, comencen a desenvolupar-se les tiranies en les quals personatges de l'aristocràcia arriben al poder de manera il·legal recolzant-se en una política populista i personal. A Atenes, ho intentarà Ciló el 632 aC sense fortuna.
Segons Plutarc,Plutarc, Soló 1 Soló va néixer en una família de l'aristocràcia atenenca vinculada a l'antiga monarquia d'Atenes. Sembla que la seva primera activitat pública va ser el lideratge de l'enfrontament contra Mègara per les illes de Salamís.Plutarc, Soló 8
Ocupà el càrrec d'arcont. L'any 594 aC, va ser elegit àrbitre (dialektés) en un moment d'enfrontament entre ciutadans (stasis). Segurament, el conflicte va ser entre una minoria ancestralment privilegiada i una majoria que s'hi rebel·lava, però també és possible que es tractés d'un enfrontament dins la mateixa aristocràcia. En la Constitució d'Atenes es diu:
Una altra visió ens la proporciona Plutarc:
Dintre dels mateixos clans aristocràtics hi havia conflictes, ja que tot atenenc pertanyia a una tribu (), germandat (fratria) o família (genos). El control d'aquestes estructures era clau per a consolidar els poders de les oligarquies, i també era una font de constants conflictes entre famílies aristocràtiques, ja que els conferia un control del territori i un poder de representació política.
Reformes de Soló Les lleis de Soló foren penjades en unes tauletes de fusta o cilindres enganxades a unes destrals a dalt del Pritaneu, que sembla que eren visibles encara en època de Plutarc. En època de Soló, el poder, el tenien nou arconts o magistrats anuals escollits per la seva noblesa i poder econòmic. A més a més, hi havia un cos consultiu, l'Areòpag, en què es concentraven els antics arconts. Finalment, hi havia l'Assemblea o Ekklesia que comprenia tots els ciutadans de la polis —a excepció de la classe més humil (els thetes).
Segons Aristòtil,Aristotil, Política 1274a 3; 1274a 15 una de les primeres mesures de Soló va ser permetre que els thetes poguessin participar en l'Ekklesia i també en els tribunals (Heleaia), si bé alguns autors ho posen en dubte.Hignett, 1952 Una segona reforma que s'atribueix a SolóConstitució d'Atenes, 8.4Plutarc, Soló 19 és la creació del Consell dels Quatre-cents, que vindria a ser un consell permanent de l'Ekklesia, i també en aquest cas hi ha certs dubtes respecte a la seva autoria.Stanton, 1991
La més important de les reformes va ser la d'organitzar els ciutadans en quatre classes a fi i efecte d'establir una proporcionalitat entre el gaudiment dels privilegis polítics i la capacitat econòmica, la qual determinaria les obligacions de prestacions militars. Les classes eren: Pentakosiomedimnoi: propietaris de 500 medimnes de cereal (cada medimne són 85 lliures o 50 litres). Eren elegibles com a strategoi (generals). Hippeis (cavallers): amb possibilitat de sostenir-se ells i un cavall, equivalent a una renda anual de 300 medimnes de cereal. Zeugitai: ramaders amb equivalència de renda de 200 medimnes, que podien equipar-se a si mateixos amb l'equip d'hoplita. Thetes: treballadors manuals o agricultors comunals que lluitaven com a foners o bé com a remers en la flota atenenca.
Segons Aristòtil,Aristòtil, Constitució atenenca 7-8 només els pentakosiomedimnoi podien arribar a ser arconts i, per tant, formar part de l'Areòpag. Si bé actualment es considera que també els hippeis podrien gaudir d'aquestes magistratures.
Després, Soló va realitzar una sèrie de reformes d'ordre econòmic que vindrien a treure part de la pressió que hi havia al camp d'Atenes. Destacarien les següents lleis: S'encoratja els pares a cercar negocis als seus fills; si no ho fan, aquests no tenen cap obligació de cuidar-los en la seva vellesa. S'anima els comerciants estrangers a instal·lar-se a Atenes, i fins i tot se'ls concedirà la ciutadania si s'instal·len amb les seves famílies. S'afavoreix el cultiu de l'olivera sobretot per exportar l'oli; això sí, és l'únic producte agrícola que es permet exportar. Es creen pesos i mesures per afavorir el comerç i el control de les autoritats (se segueixen els estàndards d'Egina, Eubea o Argos).
Es deia també que Soló va encunyar la primera moneda atenenca, si bé els numismàtics daten la primera moneda de la ciutat coneguda cap al 560 aC, o sigui, després de les reformes de Soló.
El resultat d'aquestes reformes serà un creixement de l'exportació de l'oli d'Atenes, així com d'altres productes artesanals, com la ceràmica de figures negres (600-560 aC). La prohibició d'exportació de gra es va fer per evitar les fams i la dependència de gra de l'exterior.
Les darreres reformes de Soló s'agrupen amb el nom de Seisachteia ('treure els pesos') i vindrien a ser tradicions que generaven problemes ètics o morals. Destaquen entre les seves reformes morals les següents: Anul·lació de tots els contractes simbolitzats per horoi (fites de les propietats que estaven identificant-ne aquelles subjectes per deutes). Prohibició que la garantia d'un deute fos la pròpia persona. Alliberament de tots els atenencs esclavitzats i vivint en altres polis.
Les reformes acabaven de manera definitiva amb l'esclavitud per deutes, però per altra banda limitaven l'obtenció de crèdits per part dels pagesos endeutats. Altres mesures morals foren: Limitació dels dots. Limitació dels luxes en els funerals. Possibilitat que una filla heretés la fortuna del pare (fins aquell moment, per ser hereva calia que es casés amb el membre familiar més proper al pare). Possibilitat que qualsevol ciutadà pogués emprendre accions legals contra algun altre.
Els viatges de Soló Un cop acabades les seves reformes, Soló, que no va voler exercir com a tirà, va decidir viatjar per altres països per tal d'aprendre d'aquests i les seves legislacions. Segons Heròdot,Herodot 1.29 les seves reformes es van mantenir per uns deu anys, mentre que PlutarcPlutarc 25.1 i AristòtilConstitució d'Atenes, 7-2 esmenten que varen estar en vigor uns cent anys. Quatre anys després de marxar, es van tornar a generar conflictes socials que van posar fi a l'arribada al poder del tirà Pisístrat, que malgrat tot va mantenir en certa manera la Constitució soloniana.
Segons Plutarc,Plutarc, Soló 26 la primera parada en el viatge de Soló va ser Egipte, on va tenir el plaer de discutir de filosofia amb Psenophis a Heliopolis. D'altra banda, Plató esmenta que va visitar també el temple de Neith a Sais, i que d'allà va marxar a Xipre. A l'illa, es va donar Soloi com a nom de la nova capital que s'estava construint, una mena d'homenatge a la seva figura.
L'etapa següent del viatge de Soló va ser Sardes, la capital del regne de Lídia, on va conèixer Cresos, el rei més ric de l'Àsia.
Referències
Bibliografia
Col·leccions de versos de Soló Martin Litchfield West, Iambi et elegi Graeci ante Alexandrum cantati2: Callinus. Mimnermus. Semonides. Solon. Tyrtaeus. Minora adespota, Oxonii: e typographeo Clarendoniano 1972, revised edition 1992 x + 246 p. T. Hudaon-Williams, Early Greek Elegy: Ekegiac Fragments of Callinus, Archilochus, Mimmermus, Tyrtaeus, Solon, Xenophanes, and Others, # Taylor and Francis (1926), . Christoph Mülke, Solons politische Elegien und Iamben: (Fr. 1 - 13, 32 - 37 West), Múnic (2002), . Eberhard Ruschenbusch Nomoi: Die Fragmente d. Solon. Gesetzeswerkes, Wiesbaden: F. Steiner (1966). H. Miltner Fragmente / Solon, Vienna (1955) Eberhard Preime, Dichtungen: Sämtliche Fragmente / Solon Munich (1940).
Enllaços externs
Zweisprchige Textauswahl zu den griechischen Lyrikern mit zusätzlichen Hilfen . Re-examining Solon's ideas on sortition for safeguarding democracy .
Categoria:Polítics de l'antiga Atenes Categoria:Poetes atenencs de l'antiguitat Categoria:Poetes elegíacs Categoria:Set savis de Grècia Categoria:Juristes de l'antiga Grècia Categoria:Morts a Atenes Categoria:Pederàstia a l'antiga Grècia Categoria:Biografies del segle VII aC Categoria:Biografies del segle VI aC Categoria:Filòsofs atenencs de l'antiguitat