Luis Miguel Limia Ponte y Manso de Zúñiga, vuitè Marquès de Bóveda de Limia, (1882 - 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra la II República, que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. Va ser vocal de la Junta de Defensa Nacional que va ostentar la prefectura de l'Estat del bàndol revoltat entre el 24 de juliol i l'1 d'octubre de 1936, amb el grau de Tinent General.
Biografia Aristòcrata i terratinent, en 1924 era Coronel de Cavalleria. En 1931, en proclamar-se la II República, i ja com General de Brigada, va sol·licitar el seu retir del servei actiu. El 10 d'agost de 1932 va participar en l'intent de cop d'estat del general José Sanjurjo (conegut com La Sanjurjada), i davant el fracàs d'aquest, va fugir a Portugal.Gipuzkoa 1936: Los dictadores de Burgos.
En produir-se el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936, va col·laborar amb el general Andrés Saliquet per ensenyorir-se de la VII Divisió Orgànica en Valladolid. Durant la guerra va ser Cap de la 5a. Divisió d'Infanteria i posteriorment Comandant en Cap dels Cossos I i V de l'exèrcit revoltat.
El 8 d'agost de 1939 va ser nomenat Comandant General de les Illes Balears, càrrec que va exercir durant només 9 dies, en ser reemplaçat per Alfredo Kindelán, i va passar a exercir el càrrec de General en Cap de les Forces militars al Marroc.Ixent: Cronología del franquismo.
Va ser procurador en Corts de 1943 a 1949, a més de President del Consell Suprem de Justícia Militar.Congrés dels Diputats: Índex històric. Va ser també un dels disset procuradors que juntament amb altres deu personalitats van signar el Manifest dels Vint-i-set promogut pel també procurador Joan Ventosa, amb l'esperança d'una restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó i Battenberg i la reconstrucció del seu vell partit la Lliga Catalana.B. de Riquer. L'últim Cambó, 1936-1947. Barcelona 1997, pàgina 225 Nomenat al desembre de 1951 fill adoptiu de la ciutat de Maó, on es va casar i va estar destinat durant uns anys.Última Hora: Retirada del cuadro del general franquista Miguel Ponte Manso de Zúñiga del salón de plenos municipal. Va ostentar la regència de l'Estat del 18 al 27 d'octubre de 1949, durant una absència de Franco.
Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Ponte quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevingut cinquanta-sis anys abans.Texto del auto de 16 de octubre de 2008Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.El País: Garzón reparte la causa del franquismo. La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.
Conferències PONTE Y MANSO DE ZÚÑIGA, Miguel, "La Caballería en la actualidad: Sus características y su empleo, tanto en una guerra regular como en Marruecos" a ESTADO MAYOR CENTRAL DEL EJÉRCITO, Curso de información para el Mando y especial para coroneles de las armas combatientes 1924- 1925. Conferencias pronunciadas durante el primer período del mismo, Talleres del Depósito de la Guerra, Madrid, 1924, p. 95- 132.Arbil : La visión de la Gran Guerra en los cursos de coroneles.
Vegeu també Guerra Civil espanyola a Valladolid Junta de Defensa Nacional
Referències
Enllaços externs Juzgado Central de Instucción nº 5. Audiencia Nacional (Madrid) Acte contra els líders del franquisme.
Categoria:Militars insurrectes espanyols de la Guerra Civil espanyola Categoria:Capitans i comandants generals de Mallorca i Balears Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Morts a Maó Categoria:Morts el 1952 Categoria:Polítics vitorians Categoria:Militars vitorians Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics bascos morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1882