L'ase i els seus amos és una faula recollida per diversos autors, entre ells Isop i Jean de La Fontaine. Altres versions cèlebres són les de Gabriele Faerno i Samuel Croxall
Argument Un ase propietat d'un jardiner es queixava amargament de la seva vida perquè havia de matinar massa per portar l'herba al mercat. Els déus li concediren un canvi d'amo i passà a mans d'un pelleter. Llavors es queixava que la seva vida era encara pitjor perquè les pells pesen més que les herbes i a sobre feien pudor. Fou donat a un carboner, però no solament la càrrega era igual de pesant sinó que a més a més rebia cops. Aleshores es penedí d'haver demanat deixar el seu primer amo.
Anàlisi La faula denuncia que hom mai no està content amb la situació que li ha tocat viure però que queixar-se és un error perquè sempre es pot anar a pitjor i que tots els estats tenen els seus desavantatges. A la versió clàssica és Zeus qui atorga els favors a l'ase i a les versions moderna apareixen uns déus innominats o bé la Providència, una personificació de la divinitat o del destí.
Originàriament la faula estava pensada per aplicar-se als esclaus (d'aquí la queixa sobre els amos).William Fitzgerald, Slavery and the Roman Literary Imagination, Cambridge University 2000 Un tema similar però ja sense aquesta connotació es troba a la faula Les granotes que demanen un rei, on es generalitza a qualsevol situació.
Referències
Categoria:Faules de La Fontaine