Els nautílids (gr. ναυτίλος, nautilos, 'navegant')Liddell i Scott, A Greek-English Lexicon. són una família de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre dels nautílides, coneguts popularment com a nàutils. Són els únics membres vivents de la subclasse dels nautiloïdeus, que aparegueren durant l'Ordovicià inferior, fa uns 480 milions d'anys, per la qual cosa són considerats fòssils vivents. Originàriament, el nom «nàutil» designava uns altres cefalòpodes, els argonautes, també coneguts com a «nàutils de paper».Aristòtil. Historia Animalium, 622b
Són animals d'uns quinze centímetres de diàmetre, especialment coneguts per la seva conquilla calcària. Es mouen lentament, però tot i això són capaços d'alimentar-se de petits peixos i crustacis. Hi ha exemplars mascles i femelles, i es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.
Morfologia miniatura|Nàutil que mostra els tentacles
Descripció general Els nàutils són criatures amb una conquilla de cambres múltiples semblants a l'ornament d'un bàcul, i amb entre vuitanta i noranta tentacles sense ventoses protegits per una caputxa carnosa. En els mascles, quatre d'aquests tentacles estan modificats com a òrgans copuladors.Peter Ruth, Henrike Schmidtberg, Bettina Westermann, Rudolf Schip. "The sensory epithelium of the tentacles and the rhinophore of Nautilus pompilius L. (cephalopoda, nautiloidea)". Journal of Morphology, volum 251, Issue 3, pàgines 239 a 255 (2002). El bec dels nàutils és quitinós i calcari. La ràdula és grossa i es caracteritza pel fet que conté tretze dents en cada filera. Els nàutils presenten dos parells de brànquies o ctenidis, és a dir, són tetrabranquiats.La variedad de la vida: historia de todas las criaturas de la Tierra. Tudge, Colin. Ed. Crítica (2001). També tenen dos parells de nefridis, que han perdut la connexió amb la cavitat pericardíaca. El seu sistema nerviós és difós, similar al dels cefalòpodes dibranquis. No presenten cervell organitzat en ganglis, sinó que el cervell forma un anell que envolta l'esòfag.
Aquests animals poden arribar a fer fins a vint centímetres, tot i que rarament superen aquesta mida. N. pompilius és l'espècie més grossa del gènere, mentre que N. macromphalus n'és la més petita.
Conquilla miniatura|Conquilles de nàutils: N. macromphalus (esquerra), A. scrobiculatus (centre), N. pompilius (dreta) Els nàutils són els únics cefalòpodes vivents que presenten l'estructura externa sòlida del cos en forma de conquilla. L'animal pot refugiar-se completament dins la seva conquilla, tancant-ne l'entrada amb una caputxa de pell formada per dos tentacles especialitzats plegats. La closca és espiral, calcària i resistent a la pressió, que esclata a una fondària d'uns 800 metres. La conquilla dels nàutils està constituïda per dues capes: la capa externa és de color blanc (ocre), mentre que la capa interna és de color blanc llampant amb iridescències. La part més interna de la conquilla és d'un blau grisós.
La conquilla del nàutil està dividida en diferents cambres separades per septes transversals. L'animal sempre viu a la cambra frontal, la més grossa. La resta de cambres també són funcionals, i s'utilitzen per a controlar la flotabilitat de l'animal,Remote telemetry of daily vertical and horizontal movement of Nautilus in Palau. Peter Ward, Bruce Carlson, Michael Weekly i Brian Brumbaugh. Nature 309, pàg 248-250 (1984) és a dir, per moure's envers la superfície o bé per submergir-se. Cadascun dels septes presenta una petita obertura per la qual passa un cordó tissular, el sifúncul, que comunica les diferents cambres entre si.
Les cries neixen amb set cambres totalment formades.Coils of time Peter D. Ward. Discover, 3 de gener de 1998 A mesura que l'animal creix, el mantell produeix nova closca, i l'animal es va desplaçant periòdicament cap endavant. Segons estudis realitzats amb Nautilus pompilus en aquaris,"Shell growth and chamber formation of aquarium-reared Nautilus pompilius (Mollusca, Cephalopoda) by X-ray analysis". Journal of Experimental Zoology Part A, Comparative experimental biology 301(12):pàg. 930a 937 (1 de desembre de 2004). aquesta espècie assoleix la mida màxima a l'edat d'entre set i vuit anys, amb un total d'aproximadament trenta cambres.
La coloració de la conquilla manté l'animal camuflat dins l'aigua. Quan es mira des de dalt, la conquilla té colors foscs i està marcada amb ratlles irregulars que fa que es camufli en la foscor de les aigües profundes. D'altra banda, la part de baix és blanca i fa que l'animal sigui indistingible de les aigües properes a la superfície de l'oceà.
Entre dues cambres consecutives del nàutil, és a dir, entre dos estadis del seu creixement, existeix una relació d'isometria del 6%. Això significa que l'animal pot créixer un 6% més en ocupar una nova cambra, i exactament amb la mateixa forma. Calen divuit cambres per a completar una volta sencera. En aquest procés l'animal triplica la seva mida. La conquilla dels nàutils és un dels millors exemples d'una espiral logarítmica natural.
Ull miniatura|Secció d'un ull de nàutil Els ulls camerals dels nàutils són primitius respecte als de la resta de cefalòpodes.<ref>Land M.F., Fernald R. D. "The Evolution of Eyes'". Annual Review of Neuroscience. Vol.15 pàg 1-29, març 1992.</ref> A diferència dels seus parents, els pops i calamars, els nàutils no tenen bona vista i s'ajuden de les olors per orientar-se.Jennifer A. Basil, Roger T. Hanlon, Sarah I. Sheikh I Jelle Atema. "Three-dimensinal odor tracking by Nautilus Pompilius". The Journal of Experimental Biology, 203, pàg. 1409 a 1414 (2000). L'estructura dels ulls, situats just a sota de la caputxa a l'extrem de curts peduncles, està molt ben desenvolupada, però no presenten lents. Tenen unes senzilles obertures anomenades estenops a través de les quals passa l'aigua i permeten la formació d'imatges en absència de llum; l'estenop forma la imatge al darrere. Per a produir una imatge nítida és necessari que l'obertura sigui molt petita, de l'ordre de 0,5 mm.Muntz W.R.A., Raj U. "On the Visual System of Nautilus Pompilius". Journal of Experimental Biology, 109, pàg 253-263 (1984). En reduir el grau d'obertura, el nàutil aconsegueix una bona sensibilitat direccional i també sensibilitat a les formes. Tot i això, a causa de la manca de còrnia i lents, els nàutils veuen amb una resolució pobra i una imatge fosca i dèbil.
En els ulls, s'hi troben estatocists que informen sobre la posició i els moviments del cos.Richard C. Brusca i Gary J. Brusca. Invertebrados, 2a ed., McGraw-Hill-Interamericana (2005).
Aparell digestiu L'esòfag dels nàutils és musculós i condueix el menjar cap a una expansió d'aquest, el ventrell. Després, el menjar és dirigit cap a l'estómac. A la part anterior de l'estómac es troba adherit un cec de forma espiral.
Anàlisis de la digestió de Nautilus pompilius mitjançant l'ús de raigs X han revelat que l'aliment arriba a l'estómac vint minuts després de ser ingerit, on és trossejat."The digestive tract of Nautilus pompilius (Cephalopoda, Tetrabranchiata): an X-ray analytical and computational tomography study on the living animal". Journal of Experimental Zoology, Vol. 205, pàg. 1617 a 1624 (juny 2002). El bol alimentari passa per l'intestí prim al cap de tres hores i pel bucle rectal al cap de cinc hores. Així doncs, el temps entre la ingestió i l'expulsió és d'aproximadament dotze hores.
Aparell circulatori L'aparell circulatori dels nàutils és tancat, com el de la resta de cefalòpodes, però presenta trets més arcaics. El seu cor presenta quatre aurícules i un sol ventricle. És innervat per neurones que responen a la serotonina, generant-ne les contraccions rítmiques, i es pot accelerar la contracció dels músculs del cor per acció directa de la noradrenalina.Jochen Springer, Peter Ruth, Knut Beuerlein, Sandra Palus, Rudolf Schipp i Bettina Westermann. Distribution and function of biogenic amines in the heart of Nautilus pompilius L. (Cephalopoda, Tetrabranchiata). Journal of Molecular Histology, 36, pàgines 345 a 353 (2005)
Ecologia Hàbitat i distribució Viuen als pendents de les barreres de corall a profunditats a partir de noranta i fins a sis-cents metres. Tot i ser capaços de tolerar uns canvis de pressió i temperatura considerables, prefereixen les aigües fredes, vora els 7 °C, i és per això que en aigües càlides rarament se'ls troba per sobre dels cent metres de fondària. Els nàutils poden morir si se'ls manté en temperatures superiors a 25 °C.The Nautilus Shell Game Smithsonian National Zoological Park Són animals nocturns que ascendeixen als esculls de corall durant les hores fosques per tal d'alimentar-se. Es pot considerar que porten una vida a mig camí entre la dels organismes del plàncton i els del nècton, són epibentònics.E. Rupper i D. Barnes. Zoologia de los invertebrados, pàg. 467 a 491. McGraw-Hill (1996).
Només es troben a les aigües tropicals de l'Indopacífic, dels 30° N als 30° S de latitud i dels 90° als 185° W de longitud.
Alimentació Els nàutils són depredadors i presenten una dieta variada. S'alimenten de crustacis i de peixos petits, així com de detrits i algues que capturen mitjançant els tentacles. Aquests tenen unes petites regates que els permeten capturar les preses. Un cop capturades, els tentacles porten el menjar cap a la boca. Les mandíbules, ben desenvolupades, s'encarreguen de moldre l'aliment. Es creu que utilitzen senyals químics per a detectar les preses, a causa de la seva mala visió.
Comportament miniatura|125px|Un nàutil en el seu ambient Els nàutils són animals solitaris,Fitxa de Nautilus Aquari de Barcelona tot i que no territorials. Es creu que durant el dia es mantenen en les profunditats marines per tal d'evitar depredadors capaços de trencar la conquilla, com les tortugues.
Moviment Els nàutils són cefalòpodes musculosos, però lents. Per a desplaçar-se i nedar utilitzen l'aigua com a mitjà de propulsió. Mitjançant l'hipònom faciliten l'entrada i sortida d'aigua de la cavitat paleal. Una vegada la cambra és plena d'aigua, l'espiracle la separa de la sal i la difon a la sang. Els nàutils controlen la capacitat de flotar en funció del gas (principalment nitrogen) que hi ha a la cambra. Són les cèl·lules del sifúncul les encarregades de regular aquesta flotabilitat. Quan es troben en repòs, se subjecten amb els apèndixs a les pedres.
L'espècie N. belauensis pot descendir fins aproximadament 600 metres i es desplaça aproximadament 0,45-0,8 quilòmetres per dia. Poden nedar o caminar pel fons de l'oceà.
La majoria dels cefalòpodes, entre aquests els nàutils, Sepia i Euprymna, produeixen secrecions adhesives que utilitzen per a agafar substrats i capturar les preses. Les estructures secretores estan situades als tentacles en el cas dels nàutils. L'expulsió de la secreció s'aconsegueix mitjançant la contracció dels músculs tentaculars.
Els nàutils, a diferència de la resta de cefalòpodes, no tenen una glàndula de tinta.G. Cognetti, M. Sarà i G. Magazzù. Biología marina. Ariel Ciencia. 2001. Pàg.360. La seva conquilla externa els dona protecció davant d'altres animals.
Reproducció Els nàutils presenten dimorfisme sexual i es reprodueixen mitjançant la posta d'ous.
Els mascles presenten un òrgan copulador de forma cònica constituït per quatre tentacles modificats petits, que serveix per a transferir l'esperma. Aquests braços tenen ventoses especials o compartiments que empren per a transportar els espermatòfors. Per dur a terme la còpula la parella de nàutils s'encara. El procés de transferència pot ser molt breu o bé prolongar-se en el temps. Les femelles ponen els ous un cop a l'any, durant diversos anys, i regeneren les gònades. Utilitzen estratègies reproductives de tipus K.N.H. Landman, K. Tanabe, R.A. Davis (editors). Ammonoid Paleobiology. Springer (1996).