El Decameró (títol original en italià: Il Decamerone) és una pel·lícula franco-germanoitaliana de Pier Paolo Pasolini, del 1971. Ha estat doblada al català. La pel·lícula és una adaptació de l'obra escrita al per Giovanni Boccaccio, el Decameró, que recull, en deu dies (d'aquí el títol «decameró»), un centenar d'històries que es conten deu joves florentins, set noies i tres nois que estan fora de la seva ciutat per una epidèmia de pesta.
Els esquetxos que componen la pel·lícula se situen a l'edat mitjana a Nàpols i impliquen escenes particularment llibertines i immorals per a aquesta època (heterosexualitat, homosexualitat i pedofília). Pasolini fa ell mateix el paper d'un deixeble del pintor Giotto, en una mena de fil conductor que enllaça els diferents esquetxos.
Segons Pasolini, el Decameró és la primera part d'una obra cinematogràfica més vasta, la «trilogia de la vida» constituïda, a més del Decameró, dels Contes de Canterbury (1972) i de Mil i una nits (1974).
Argument 333px|esquerra|miniatura|Ninetto Davoli Deu històries d'ingenus del Decameró, revisades i corregides per Pier Paolo Pasolini: Un jove s'enriqueix després d'haver estat estafat diverses vegades (notícia 5 de la IIe jornada). Una monja en sermoneja una altra per un pecat que ha comès, però sucumbeix al seu torn al mateix pecat. Un pretès sordmut s'aprofita de monges curioses. Una dona enganya el seu marit a la seva pròpia casa sense que se n'adoni. En el seu llit de mort, un seductor impenitent ensarrona el sacerdot i es fa canonitzar (notícia 1 de la 1a jornada). Uns pintors esperen la inspiració divina. Una noia dorm sobre la teulada de la seva casa per trobar-hi el seu amant. Tres germans es vengen de l'amant de la seva germana. Un sacerdot prova d'abusar de la dona del seu amic. Dos amics pacten per tal de descobrir el que passa després de la mort.
Repartiment Franco Citti: Ciappelletto Ninetto Davoli: Andreuccio de Perugia Jovan Jovanovic: Rustico (escenes suprimides) Vincenzo Amato: Masetto de Lamporecchio Angela Luce: Peronella Giuseppe Zigaina: monja Gabriella Frankel Vincenzo Cristo Pier Paolo Pasolini: alumne de Giotto Giorgio Iovine Salvatore Bilardo Vincenzo Ferrigno: Giannello Luigi Seraponte Antonio Diddio Mirella Catanesi Giani Esposito Silvana Mangano: la madona
Premis i nominacions Premis 1971: Os de Plata del Festival Internacional de Cinema de Berlín per Pier Paolo Pasolini. Nominacions 1972: Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín per Pier Paolo Pasolini.
Referències
Categoria:Pel·lícules de comèdia dramàtica del 1971 Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1971 Categoria:Pel·lícules d'Alemanya del 1971 Categoria:Pel·lícules de França del 1971 Categoria:Pel·lícules del 1971 doblades al català Categoria:Pel·lícules per director italià Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de França Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Alemanya Categoria:Pel·lícules guanyadores del Gran Premi del Jurat de la Berlinale Categoria:Pel·lícules ambientades a Sicília Categoria:Pel·lícules ambientades a Tunísia Categoria:Pel·lícules amb personatges amb sordesa Categoria:Pel·lícules ambientades a Nàpols Categoria:Pel·lícules amb música d'Ennio Morricone