El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 144.600 batejats d'un total de 152.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pier Giorgio Micchiardi.
Territori miniatura|esquerra|Mapa de la diòcesi d'Acqui El territori de la diòcesi s'estén sobre 1.683 km², dels quals aproximadament el 70% estan al Piemont i el 30% a Ligúria. A nivell provincial la divisió és la següent: vers el 47% a la província d'Alessandria, el 23% a la província de Savona, el 22% a la província d'Asti, un 7% a la ciutat metropolitana de Gènova i menys de l'1% a la província de Cuneo. Província d'Alessandria: Alice Bel Colle, Acqui Terme, Belforte Monferrato, Bergamasco, Bistagno, Carpeneto, Cartosio, Casaleggio Boiro, Cassine, Cassinelle, Castelletto d'Erro, Castelnuovo Bormida, Cavatore, Cremolino, Denice, Grognardo, Lerma, Malvicino, Merana, Montaldo Bormida, Montechiaro d'Acqui, Mornese, Morsasco, Orsara Bormida, Ovada, Pareto, Ponti, Ponzone, Prasco, Ricaldone, Rivalta Bormida, Rocca Grimalda, San Cristoforo, Sezzadio, Spigno Monferrato, Strevi, Tagliolo Monferrato, Terzo, Trisobbio, Visone. Província d'Asti: Bruno, Bubbio, Calamandrana, Canelli, Cassinasco, Castel Boglione, Castelletto Molina, Castelnuovo Belbo, Castel Rocchero, Cessole, Cortiglione, Fontanile, Incisa Scapaccino, Loazzolo, Maranzana, Melazzo, Moasca, Molare, Mombaldone, Mombaruzzo, Monastero Bormida, Montabone, Morbello, Nizza Monferrato, Quaranti, Roccaverano, Rocchetta Palafea, San Marzano Oliveto, Serole, Sessame, Vaglio Serra, Vesime. Província de Cuneo: Perletto. Città metropolitana di Genova: Campo Ligure, Masone, Rossiglione, Tiglieto. Província de Savona: Altare, Cairo Montenotte, Carcare, Dego, Giusvalla, Mioglia, Piana Crixia, Pontinvrea, Sassello, Urbe.
La diocesi limita amb els bisbats d'Alba i de Mondovì a oest, de Gènova i Savona-Noli al sud, de Tortona a l'est, i d'Asti i Alessandria al nord.
La seu episcopal és la ciutat d'Acqui Terme, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine.
La diòcesi està dividida en 115 parròquies, agrupades en 7 zones pastorals: Zona pastoral d'Acqui Terme - 18 parròquies; Zona pastoral d'Alessandria - 9 parròquies; Zona pastoral de les Due Bormide - 20 parròquies; Zona pastoral Ligure - 7 parròquies; Zona pastoral de Nizza-Canelli - 29 parròquies; Zona pastoral Ovadese - 16 parròquies; Zona pastoral Savonese - 14 parròquies.
Història La presència d'una comunitat cristiana al està testificada per una làpida que es trobà el 1660 en un cementiri de la ciutat. Les decoracions a la catedral seguint la tradició i mostrant el Silvestre I qui el 323 hauria fundat la diòcesi i hauria sigut el primer bisbe Sant Maggiorino, qui sempre ha venerat com a patró de la diòcesi. Els primers bisbes estan documentats per un pergamí del ; segons molts autors és una llista de confiança, encara que el primer bisbe documentat sigui Ditario, la làpida del qual, descoberta el 1753, dona com a data de la mort el 488.
Fins al el desenvolupament de l'església local és continu, pel que podem dir que al final d'aquest segle, tota la població és cristiana, però a partir del 490 amb el començament de les invasions de les poblacions del nord d'Europa, entre altres els longobards i els francs va començar un període de patiment que va durar més de quatre segles, sense oblidar que en el 905 i el 936 van tenir lloc dues invasions de pirates sarraïns que van reduir la població a condicions deplorables. Testimoni d'aquest període fosc de l'església local és una carta del bisbe Valentino datada a la fi del : «En la nostra regió, tots els dies, bullint de fúria dels pobles hostils, ara amb la lluita, ara amb incursions i saquejos. Tota la nostra vida està plena de preocupacions i inquietuds, sempre estem envoltats i tancat per una multitud de persones. Un recurs que ens queda, la nostra fe perquè la vida és una font d'orgull, per al qual el morir és un guany sense límits.»
Amb l'inici del segon mil·lenni vam ser testimonis d'un nou floriment de l'espiritualitat i de l'activitat apostòlica, de fet, entre 1034 i 1070 es construí una nova catedral, a més que es construïren abadies i es reorganitzaren les esglésies.
Al , el papa Alexandre III, va fundar la ciutat d'Alessandria, i pensà a traslladar-hi el bisbe, encara que la ciutadania era contrària i aquest fet generaria profunda rivalitat entre les dues ciutats.
El naixement dels municipis a la zona no estava en contraposició a l'església local, fins i tot la redacció dels estatuts ciutadans van ser inspirada en els principis evangèlics d'amor cap als altres
Durant el tenim moltes notícies de la diòcesi d'Acqui a causa de les nombroses i documentades visites a la diòcesi de sant Carles Borromeo que de les moltes cartes que hem rebut, enviades amb l'arquebisbe de Milà i el bisbe d'Acqui, Pietro Fausto Costacciara. A partir d'aquests documents sorgeix una imatge de les parròquies de la pobresa extrema, però riques amb tanta fe.
En el període entre 1625 i el 1648 la invasió dels francesos i dels espanyols i les seves lluites pel control del territori i provocarien l'empitjorament de la situació econòmica local i l'epidèmia de pesta entre el 1630 i el 1631, que va delmar la població. En aquest període va sorgir la figura del bisbe Gregorio Pedroca que es va dedicar a l'atenció de víctimes de la pesta, fins a quedar ell mateix contagiat.
A través dels segles han sorgit figures molt importants dins de la diòcesi i de l'Església universal: Carlo Capra, fundador de l'orfenat, sant Pau de la Creu, fundador dels Pares Passionistes; santa Maria Dominica Mazzarello, cofundadora de les Filles de Maria Auxiliadora; sant Giuseppe Marello, fundador dels Oblats de Sant Josep; la beata Teresa Bracco, la beata Chiara Badano, el venerable Paolo Pio Perazzo.
Cronologia episcopal Maggiorino † () Massimo † Severo † Andrea † Adeodato † Ditario † (? - 26 de gener de 488 mort) Sifidio † (Segle VI) Sedaldo † (Segle VI) Primo † (Segle VI)Els bisbes Sifidio, Sedaldo i Primo son exclosos poer Lanzoni i Savio: Sifidio és en realitat el nom d'un dels dos cònsols durant consolat del qual va morir Ditario ; Sedaldo és en realitat el bisbe aquense del ; i Primo és posat després de Sedaldo per autors locals «sense cap prova» (Lanzoni) ; Primo també es documenta en els segles X i Valentino † (citat el 680) Tito † ()El bisbe Tito, admès pels autors locals, és exclòs per Savio perquè no està documentat per proves certes. Odalberto † (citat el 844) Ragano † (citat el 864) Bodone † (abans del 876 - després de 891) Sedaldo † (en època del papa Formós) Badone † ()Segons Savio Badone seria el mateix bisbe Bodone. Dodone † (abans del ) Restaldo † (citat el 936 aproximadament) Adalgiso † (abans de 945 - després de 952) Gotofredo † (abans de 967 - després de 969) Benedetto † (975 - 978) Arnaldo † (978 - 24 de juny de 989 mort) Primo II † (989 - 1018) Brunengo † (1018 - 3 de novembre de 1022 mort) Dudone † (gener de 1023 - 15 de gener de 1033 mort) Sede vacante San Guido I † (1034 - 2 de juny de 1070 mort) Opizzone † (1070 - 1073)Segos Savio Opizzone va ser bisbe de Lodi en aquest període no hi ha proves que hagués governat la diòcesi d'Acqui o que n'hagués estat administrador. Alberto † (13 d'octubre de 1073 - 4 de juliol de 1079) Azzone † (7 d'abril de 1098 - després de setembre de 1132)Segons molts autors Azzone va ser traslladat al 1135 a la seu de Vercelli; encara que segons Savio això no seria possible, car a Vercelli està documentada la presència de Gisolfo el 9 de març de 1135. Uberto † (vers 1136 - juliol de ? 1148 deposat) Enrico † (citat al d'agost de 1149) Guglielmo † (citat al de gener de 1161) Galdino o Gaudino † (vers 1170) Uberto II † (abans d'agost de 1177 - després d'agost de 1181) Ugo Tornielli † (11 de novembre de 1183 - novembre de 1213 renuncià) Anselmo I † (abans d'agost de 1215 - després de novembre de 1226) Ottone I † (abans d'agost de 1231 - desembre de 1238 renuncià) Giacomo di Castagnole † (1239 - gener de 1240 renuncià) Guglielmo II † (1240 - 10 de maig de 1251) Alberto dei Marchesi di Incisa † (27 d'agost de 1251 - 1251 o 1252 renuncià) Enrico † (29 d'abril de 1252 - 24 de maig de 1258 mort) Alberto II † (29 de novembre de 1258 - 9 desembre de 1270 mort)Alguns autors, entre els quals Ughelli i Gams, proposen al 1266 un bisbe Guido, qui per motius cronològics hauria de ser cancel·lat de la cronologia (Savio). Bandino o Baudicio † (7 d'agost de 1276 - 1277 renuncià o mort) Tommaso da Camona † (1277 - 1277 mort) (bisbe electe) Sede vacante (1277-1283)Durant el període de Sede vacante, la diòcesi va ser governada pel vicari capitular Enrico di Locedio, esmentat per primera vegada el desembre de 1280 i de nou l'11 de febrer de 1283 (Savio, pp 46-47). Per tant, el mateix Savio exclou l'afirmació d'Ughelli acord amb el qual va ser elegit bisbe el benedictí (1277-1282). Oglerio (o Oggero Cellino) † (abans d'agost de 1283 - després de 7 de novembre de 1304 mort)L'elecció d'Oglerio determinà un cisma diocesà: de fet, ell va ser elegit directament pel papa; de manera que el capítol de la catedral, que fins llavors havia exercit el dret d'elecció, no ho acceptà i va contraposar el bisbe Ruzia. El cas va ser portat davant l'arquebisbe de Milà, i encara estava passant el 1286 quan va morir Ruzia. En el seu lloc, el capítol trià Guglielmo, citat en un document de l'agost de 1288. La disputa també va impedir la consagració episcopal de Oglerio; de fet, quan tot semblava a punt per a la consagració el 1296, part del capítol es van oposar i va convidar els bisbes consagrants a retirar les seves intencions «propter crimina et defectus» d'Oglerio; l'últim document conegut d'Oglerio (de novembre de 1304) encara el cita com a Bisbe electe. En un document d'agost de 1287 es parla d'un bisbe d'Acqui anomenat Ottone. Segons Savio (pàg. 47), que es tractaria d'un error d'algun copista que s'explica pel fet que sovint els documents de l'època informen només la inicial del nom: O. tant d'Oglerio com d'Ottone. L'elecció contrarestada d'Oglerio induí el papa Benet XI a nomenar sua sponte l'ardiaca de Suro Ottobono Carretto, que no obstant això mai no va arribar a Acqui i el 9 de gener de 1304 va ser transferit a Ferrara. Es reconeix, segons Savio, que Oglerio, episcopus Electus , està documentat contínuament des de l'agost de 1283 a la fi de 1304. Oddone Belingeri † (24 de juny de 1305 - 1334) Ottobono del Carretto † (1335 - 1342)Segons Eubel, Oddone i Ottobono són en realitat la mateixa persona. Guido II dei Marchesi di Incisa † (18 de juliol de 1342 - després de 1367) Evordo † (citat el 8 de març de 1369) Giovanni † (citat el 16 de febrer de 1370) Giacomo dei Marchesi di Incisa † (11 de maig de 1373 - 6 de setembre de 1373 mort) Francesco † (21 de novembre de 1373 - ? mort) Corrado Malaspina, O.F.M. † (10 de setembre de 1380 - ?) (antibisbe) Beroaldo † (1382 - ?) (antibisbe) Valentino † (1388 - ?) (antibisbe)Segons Eubel, Beroaldo i Valentino són bisbes de l'obediència romana i, per tant, no són antibisbes. Guido † (1400 - ?) (antibisbe) Roberto † (1403 - ?) (antibisbe) Beato Enrico Scarampi † (febrer de 1396 - 10 d'abril de 1403 nomenat bisbe de Feltre e Belluno) Bonifacio da Corgnato, O.F.M. † (5 de maig de 1403 - ?)entre els bisbes Scarampi i Bonifacio, Eubel dona una cronologia incongruent: en efecte Scarampi hauria estat traslladat a Belluno i Feltre el 9 d'abril de 1404, mentre que Bonifacio el succeiria a la seu d'Acqui el 5 de març de 1403. Percivalle Sigismondo † (10 de juliol de 1408 - ? mort) Matteo Gisalberti † (24 de setembre de 1423 - ? mort)Els bisbes Francesco Piccolpasso i Bernardo, que alguns autors atribueixen a aquesta seu, pertanyen segons Eubel a la diòcesi de Dax a França. Bonifacio II di Sigismondo † (8 d'agost de 1437 - ? mort)