miniatura|I-15 Polikarpov 56 volat per FG Tinker en el 1r esquadró Lacalle. Andrés García Calle, també conegut com a Andrés García Lacalle o La Calle, (Sestao, 2 d'abril de 1909 - Ciutat de Mèxic, 12 d'abril de 1973) fou un militar basc, Cap del 1r esquadró de la Segona República Espanyola i més tard comandant de les unitats republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
Biografia Nascut el 2 d'abril de 1909 a Sestao, va començar la seva carrera el 1929 després d'obtenir la llicència de vol com a pilot privat en el club aeri d'Ernesto Navarro. Es va presentar voluntari a l'aviació militar, formant-se en l'Escola de Vols i Combat d'Alcalá de Henares. El 1930, amb la graduació de caporal, se'l destina a l'Escola de Transformació de Guadalajara. Una vegada obtingut el títol de pilot militar va ser destinat a l'aeròdrom d'Ahuamara (Larraix). El 1931 va ser assignat com a pilot a l'Escola d'observadors de Cuatro Vientos, i posteriorment a l'Escola de tir i bombardeig de Los Alcázares. Un any després es trasllada a l'Esquadrilla de reconeixement i bombardeig, amb base en l'aeròdrom de Tablada (Sevilla). El 1933 ascendeix a sergent, i és destinat a la 2a Esquadrilla del Grup 11 de Caça, a la base aèria de Getafe.Ángel Sánchez. Andrés García Calle, "Lacalle". Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores. Consulta: 2/7/2013.
Guerra Civil espanyola Va entrar en combat immediatament després de l'inici de la guerra i aviat va ser promogut a lloctinent. Va començar a operar el mateix dia 18 de juliol contra la caserna d'artilleria, les peces de la qual batien l'aeròdrom i posteriorment va sobrevolar les casernes de Campamento. Quan va finalitzar el mes de juliol, García Lacalle havia volat 82 hores, durant les quals havia intervingut en nombroses operacions i combats. Al voltant de setembre de 1936, amb l'arribada d'avions soviètics més moderns Polikarpov I-15 (Camús) i Polikarpov I-16 (Mosca) va participar en els primers esquadrons organitzats pels soviètics, defensant Madrid. Al novembre del mateix any, va prendre el comandament com acapità del 1r Esquadró de Combat, ara sota control espanyol ('Esquadró Lacalle'), compost de 25 avions dividits en 6 grups de 4. Un d'aquests grups estava format exclusivament per pilots estatunidencs (la ‘Patrulla Americana’)Mitos y verdades: La aviación de caza en la guerra civil española. Andrés García Lacalle; México: Lito Offset fersa, 1973.Some still live. Frank Glasgow Tinker; Funk & Wagnalls company, 1938. incloent Frank Glasgow Tinker (qui més tard escriví Some Still Live), Albert Baumler, Chang Sellés Ogino, Harold Evans Dahl i Benjamin Leider. Aquest darrer, mort en combat, no acceptava cap pagament pels seus serveis, que era la principal motivació de la resta.
miniatura|I-16 Polikarpov
Van participar en la batalla del Jarama i la batalla de Guadalajara (on hi va perdre el pilot hospitalenc Antoni Blanch Latorre) i van actuar després de la batalla de l'Ebre (30 avions contra uns 550 de la part alemanya i italiana que recolzava a Francisco Franco). Després d'un curs de formació de pilots en la Unió Soviètica, torna a Espanya al febrer de 1938, roman algun temps afecte a la Sotssecretaria d'aviació, rebent el comandament del servei de defensa de Barcelona i del litoral català.Hugh Thomas, Historia de la Guerra Civil Española, pág. 867 i és encarregat en la primavera de 1938 d'organitzar el nou Grup d'Assalt Núm. 28 integrat per dues esquadrilles d'avions Grumman FF GE-23, "Delfín". L'1 d'octubre va transferir el comandament d'aquesta unitat a José Riverola per a, després de la seva participació en la batalla de l'Ebre, fonamentalment com a assessor aeri dels generals Juan Guilloto León "Modesto" i Vicente Rojo Lluch, assumir el càrrec de segon cap de l'Esquadra de Caça, manada en aquella època per Isidoro Jiménez. El 30 de novembre de 1938 va ser ascendit a comandant i al desembre se li va confiar el comandament de l'Esquadra de Caça o, dit d'una altra manera, de l'aviació de caça de la República.
El 6 de febrer de 1939 va dur a terme la seva última i amarga missió de guerra quan, complint directrius superiors, va ordenar a les unitats sota el seu comandament que s'enlairessin de l'aeròdrom gironí de Vilajuïga i es dirigissin a la base de Francazal (Tolosa de Llenguadoc) per impedir que pilots i avions caiguessin en mans de l'enemic.
Al final de la guerra Lacalle va tenir 11 abatiments confirmats.
Exili Va romandre com a refugiat a Argelers, al costat de Perpinyà, abans d'escapar a Mèxic.L'acta número 53 de 21 de maig de 1941 de la delegació mexicana de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols recull l'acord pel qual s'abonarà l'import dels passatges des de Ciudad Trujillo (actual Santo Domingo de Guzmán) a Mèxic a Andrés García de la Calle, esposa, mare i dos germans entre altres persones. Va morir en Mèxic el 1973. El seu fill és el conegut actor dominicà naturalitzat mexicà Andrés García. Lacalle va rebre tres medalles. Deixà un llibre: Mitos y verdades.
Vegeu també Asos de la Guerra Civil espanyola Avions utilitzats per les Forces Aèries de la República Espanyola Història de les Forces Aèries de la República Espanyola
Referències
Enllaços externs Pilots famosos de la 2a República Biografia publicada a La Vanguardia el 31 de març de 1937 (pàgina 2).
Categoria:Aviadors espanyols Categoria:Asos de l'aviació Categoria:Persones de Sestao Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Militars biscaïns Categoria:Exiliats del franquisme biscaïns Categoria:Nascuts el 1909 Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Polítics biscaïns morts al segle XX]