miniatura|Escut de l'estat espanyol, oficial fins 1977 miniatura|Joan Carles I, rei d'Espanya miniatura|Adolfo Suárez, cap de Govern El Segon govern preconstitucional d'Espanya va durar del 5 de juliol de 1975 al 4 de juliol de 1977. Fou el segon govern de Joan Carles I d'Espanya com a nou rei i el primer presidit per Adolfo Suárez, qui va dimitir quan es convocaren les eleccions generals espanyoles de 1977.
Fets destacats El nou govern s'envoltà de personatges més joves i aperturistes i avençà en aprovar la Llei per a la Reforma Política, que fou sotmesa a referèndum que facilità la legalització dels partits polítics i sindicats, una llei d'amnistia per alliberar els presos i la convocatòria d'eleccions per tal que les noves Corts sorgides poguessin votar una nova constitució. Això no fou exempt de tensions internes. La legalització del Partit Comunista d'Espanya provocaria la dimissió del ministre de Marina, i la majoria de reformes comptaren amb la desaprovació del vicepresident primer, qui també va dimitir.
Com els anteriors governs, es va veure sacsejat per una gran agitació social i política, sobretot dels partits més a l'esquerra, que proposaven la ruptura amb el sistema. Continuaren els atemptats d'ETA i de grups d'extrema dreta contraris a qualsevol canvi en el sistema, així com les reivindicacions nacionalistes a Catalunya i el País Basc.
Composició Cap d'Estat Joan Carles I d'Espanya
President del Govern Adolfo Suárez González
Vicepresident Primer per a afers de Defensa i Ministre sense cartera Tinent General Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil Teniente General Manuel Gutiérrez Mellado
Vicepresident Segon per a afers de l'interior i Ministre de la Presidència Alfonso Osorio García
Ministre d'Hisenda Eduardo Carriles Galarraga
Ministre de la Governació Rodolfo Martín Villa
Ministre d'Afers exteriors Marcelino Oreja Aguirre
Ministre de Justícia Landelino Lavilla Alsina
Ministre de l'Exèrcit Tinent General Félix Álvarez-Arenas y Pacheco
Ministre de l'Aire Tinent General Carlos Franco Iribarnegaray
Ministre de Marina Almirall Gabriel Pita da Veiga y Sanz Almirall Pascual Pery Junquera
Ministre d'Industria Carlos Pérez de Bricio Olariaga
Ministre de Comerç José Lladó Fernández-Urrutia
Ministre d'Obres Públiques. Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo Luis Ortiz González
Ministre d'Agricultura Fernando Abril Martorell
Ministre d'Habitatge Francisco Lozano Vicente
Ministre d'Educació i Ciència Aurelio Menéndez y Menéndez
Ministre d'Informació i Turisme Andrés Reguera Guajardo
Ministre de Treball Álvaro Rengifo Calderón
Ministre Secretari General del Moviment Ignacio García López
Ministre de Relacions Sindicals Enrique de la Mata Gorostizaga
Canvis Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil presenta la dimissió el 21 de setembre de 1976, sent substituït per Manuel Gutiérrez Mellado, també militar.
L'11 d'abril de 1977 presenten la dimissió els ministres de Marina Gabriel Pita da Veiga y Sanz (per divergències polítiques) i d'Obres Públiques Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (per poder presentar-se a les eleccions) sent substituïts respectivament per Pascual Pery Junquera i Luis Ortiz González.
A partir del 13 d'abril de 1977, amb la desaparició del Movimiento Nacional, el Ministre Secretari General del Moviment passa a ser Ministre Secretari General del Govern fins a la seva desaparició al juliol.
Referències Composició dels governs d'Espanya des de la Segona República
Categoria:1976 Categoria:Transició democràtica espanyola Categoria:Governs d'Espanya