També conegut com castell del Cinto, és un monument històric d'Albesa (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat al tossal que domina la vila.
Història L'historiador àrab Ibn Idhari va descriure la batalla d'Albesa, que es va produir el 1003 com a resultat de l'expedició del comte de Barcelona Ramon Borrell i el comte d'Urgell Ermengol I, que fou fet presoner, contra les tropes andalusines. Durant el , el castell era un «hisn» islàmic d'importància estratègica, atesa la seva situació enfront de Lleida. Les ràtzies contra el món cristià per part dels musulmans i les sevs lluites internes a la zona de frontera van afectar directament Albesa, convertint-la en un dels punts fortificats de la Frontera Extrema.
El castell continuà en mans dels musulmans de Lleida, els Tugíbides, després dels Banu Húd i posteriorment dels almoràvits. El 1091-1092 hi ha referències del pagament de pàries, és a dir, tributs que els sarraïns de les taifes pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a indemnització de guerra, reconeixement de domini i protecció. El 1120, en un pacte de mútua fidelitat, l'alcaid de Lleida Ibn Hilāl es comprometia a ajudar el comte de Barcelona Ramon Berenguer III contra els sarraïns de Tortosa i alhora li donava en penyora el castell d'Albesa. El 1122, Ramon Berenguer III donà la fortalesa al comte d'Urgell Ermengol VI, que concedí territori i delmes a Santa Maria de Solsona, però el 1126 va caure de nou en mans dels almoràvits arran de la batalla de Corbins. El 1145, quatre anys abans de la conquesta de Lleida, Albesa fou recobrada per una acció conjunta de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, i el 1163 fou atorgada a la vila la carta de població. El 1167, en el testament del comte Ermengol VII, passà a mans de la seva esposa i fill Ermengol VIII.
El 1217, Guillem de Cardona, al que el rei Pere I havia confiat el comtat d'Urgell durant la minoria d'edat de la comtessa Aurembiaix, signà una concòrdia amb el pretendent Guerau Ponç IV de Cabrera, vescomte d'Àger, perquè aquest li retornés, entre altres, el castell d'Albesa. El 1228, el rei Jaume I, tot defensant els drets d'Aurembiaix, el conquerí de nou, i el 1236, ja reconegut com a comte d'Urgell Ponç I de Cabrera a la mort d'Aurembiaix, el rei li oncedí en feu aquest castell, entre d'altres. El 1255, els castells d'Albesa i de Menàrguens eren en mans de Galceran de Pinós, feudatari dels comtes d'Urgell, però Jaume I els ocupà arran de la mort de Cecília de Foix, vídua del comte Àlvar. Des d'aleshores, la corona en detingué el domini directe fins al , quan tornà als comtes d'Urgell.
El 1337, el senyor del castell d'Albesa era Pere Galceran II de Pinós. En la lluita del pretendent Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera, Albesa es mantingué fidel al primer i és d'on partí la seva expedició cap a Lleida. Finalment, el Trastàmara va fer rendir el castell i el 1415, el donà juntament amb la vila al seu fidel Diego Fernández de Vadiello.
Al , la senyoria va passar al comte de Fuenclara, que la detingué fins a l'extinció de les senyories feudals el 1835. Durant la primera guerra carlina, el castell fou ocupat pels carlins com a reducte militaritzat.
Arquitectura De l'antic castell en queda a la vista una sola torre a la cara nord del turó, coneguda com la «penya dels Moros». S'observen una sèrie de carreus en direcció oest vorejant el tossal per la mateixa cota de la torre; podrien ser un tram de la muralla. La torre és de planta rectangular amb les cares nord i oest en força bon estat i la cara est molt erosionada. La torre presenta dos moments constructius molt diferenciats i que poden correspondre als dos moments de màxima importància: els segles i . La part baixa, la més antiga, conserva nou filades de carreus (d'uns 70 x 30 cm) de pedra sorrenca disposats amb juntes molt estretes. A la cara nord, els carreus són situats gairebé tots al llarg.
L'aparell de la part superior és fet a base de maçoneria encofrada feta amb forta argamassa i reble, i disposició dels carreus exteriors en filades. A la cara nord, en els tres carreus de la filada superior es conserven restes dels forats que aguantaven l'estructura de l'encofrat.
Referències
Albesa Categoria:Castells romànics de la Noguera Categoria:Monuments històrics de la Noguera Categoria:Patrimoni monumental d'Albesa Categoria:Edificis d'Albesa
Categoria:Jaciments medievals de Catalunya Categoria:Jaciments arqueològics de la Noguera