La I Regió Militar, també coneguda com a Capitania General de Madrid, correspon a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa. Militarment, va ser una de les més importants atès que agrupava la capital estatal i algunes de les forces i unitats més importants de l'Exèrcit de Terra, com la Divisió Cuirassada Brunete.
Jurisdicció territorial Originalment comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Segòvia, Àvila, Càceres i de Badajoz. No obstant això, el Decret de l'11 de febrer de 1960 va separar el territori de la província de Badajoz i aquesta va quedar sota nova jurisdicció de la II Regió (Sevilla).B.O.E., Decret 238/1960 d'11 de febrer de 1960 D'altra banda, la seu de la Capitania General es trobava en Madrid, que fet i fet era la capital del país. La seva importància es devia al fet que a Madrid es trobaven les prefectures militars dels Exèrcits de Terra i Aire com de l'Armada, però també els seus respectius departaments ministerials (Ministeris de l'Exèrcit, de l'Aire i Marina, posteriorment unificats en el Ministeri de Defensa).
La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric, ja que des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignades.Reial decret 912/2002, de 6 de setembre, pel que es desenvolupa l'estructura bàsica dels Exèrcits.
Història Primers temps La divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractaven de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València. En 1714 es crea la Capitania General de Castella la Nova a partir de la Comissaria General de la Gent de Guerra de Madrid.
En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. Rep el nom de Capitania General del Primer Cos d'Exèrcit de Castella la Nova i Extremadura, conservant-se fins a 1900 en què passa a denominar-se Capitania General de Cos d'Exèrcit de Castella la Nova.
Després de la proclamació de la Segona República en 1931, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.Gaceta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931
Dictadura franquista Al juliol de 1939, després de finalitzar la Guerra Civil espanyola queden restablides les regions militars. A la I Regió s'assigna el I Cos d'Exèrcit amb tres divisions: L'11a (Madrid), 12a (Badajoz) i la 13a. (Madrid, aquesta última (motoritzada).Decret del Ministeri de Defensa de 24 de juliol de 1939 El nombre de Regiments era llavors de 25: 11 d'Infanteria, 6 de Cavalleria, 4 d'Artilleria de Campanya, 1 Antiaeri, 1 de Reserva General i 2 d'Enginyers (Automòbils i Transmissions). El fort nucli d'Infanteria exercia el paper de reserva utilitzable on calgués. En 1943 va quedar sota jurisdicció de la Regió la recentment creada Divisió Cuirassada Brunete núm. 1, que anava a convertir-se en una de les més importants unitats de l'Exèrcit de Terra. La Brunete es va formar amb la reorganització de diversos regiments de la Capitania General i, també, sobre la base de l'antiga 13a Divisió, unitat que durant la Guerra Civil espanyola havia tingut un paper destacat.
El "23-F" Durant el Cop d'estat de 1981, l'anomenat 23-F, alguns dels fets més importants en aquest trama s'anaven a desenvolupar a Madrid i en la seva Capitania General. Algunes unitats com la Divisió Cuirassada Brunete tenien assignat un paper crucial en l'execució del planejat cop d'estat, mentre que els colpistes havien fixat l'ocupació de la Carrera de San Jerónimo, el Parc del Retiro, el canal d'Isabel II, el Campo del Moro (adjacent al Palau d'Oriente), les estacions de Ferrocarril (Atocha i Chamartín) i els principals mitjans de comunicació, especialment Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d'Espanya. Només alguna unitat dispersa de la Brunete va sortir dels seus aquarteraments però la immensa majoria va romandre en els seus llocs davant les ordres del General Juste (comandant de la Brunete).
El Capità General de Madrid, el Tinent General Guillermo Quintana Lacaci, no es va unir als colpistes i va donar ordres a tots els seus subordinats que cap unitat es mobilitzés, amb el que va contribuir decisivament al fracàs del Cop d'estat. Després d'això, el comandant Ricardo Pardo Zancada es va presentar amb una petita força de la Policia militar per intentar recolzar al Tinent coronel Antonio Tejero en la seva ocupació del Congrés dels Diputats, però va haver de rendir-se davant l'evidència del fracàs definitiu de l'intent colpista.Los que quedan del golpe, El País, 20 de febrer de 2011, consultat el mateix dia.
Període democràtic Durant la dècada dels 80 els atemptats del grup terrorista ETA contra militars de la I Regió Militar van ser una constant: El 4 de novembre de 1982 el Comandant de la Divisió Cuirassada Brunete, General de Divisió Víctor Lago Román, havia estat assassinat al costat del seu conductor quan circulaven pels carrers de Madrid en el vehicle oficial del general. A aquesta mort va seguir el 29 de gener de 1984 la de l'ex-Capità General de la Regió, Quintana Lacaci, que va ser assassinat per un comando etarra en ple centre de Madrid. L'atemptat va causar una gran commoció, donat la graduació i el paper que havia tingut Lacaci en el passat.
Després de l'arribada al poder de Felipe González, va tenir lloc una profunda reestructuració de les Forces Armades d'Espanya i, transcorreguts els anys, la Regió Militar va desaparèixer amb caràcter general amb el Reial decret de 6 de setembre de 2002 en el marc d'una nova reorganització de les forces de l'Exèrcit de Terra.
Comandaments
Segona República 1931: Gonzalo Queipo de Llano y Sierra 1931-1932: Rafael Villegas Montesinos 1932-1936: Virgilio Cabanellas Ferrer
Guerra Civil 1936 (jul-ago): José Riquelme López-Bago 1936 (ago-oct): Luis Castelló Pantoja 1936 (oct): Sebastián Pozas Perea 1936 (oct) - 1939: José Miaja Menant
Dictadura franquista 1939-1945: Andrés Saliquet Zumeta 1945-1951: Agustín Muñoz Grandes 1951-1955: Pablo Martín Alonso 1955-1962: Miguel Rodrigo Martínez 1962-1964: Rafael García-Valiño Marcén 1964-1965: Mariano Alonso Alonso 1965-1968: Ramón Rodríguez Vita 1968-1971: Joaquín Fernández de Córdoba y Ziburu 1971-1973: Tomás García Rebull 1973: Emilio Villaescusa Quilis 1973-1975: Ángel Campano López
Regnat de Joan Carles I 1975: Félix Álvarez-Arenas y Pacheco 1975-1976: Francisco Coloma Gallegos 1976-1977: José Vega Rodríguez 1977-1978: Federico Gómez de Salazar y Nieto 1978-1979: Manuel de la Torre Pascual 1979-1982: Guillermo Quintana Lacaci 1982-1983: Ricardo Arozarena Girón 1983: Rafael Allendesalazar y Urbina 1983-1984: José María Sáenz de Tejada y Fernández de Bobadilla 1984-1987: Gustavo Urrutia Gracia 1987-1989: Eloy Rovira Montero 1989-1992: José Rodrigo Rodrigo 1993-1994: José Faura Martín 1994-1996: Vicente Cervera García 1996-2000: Juan Manuel Bada Requena 2000-2002: José Ramón Lago Vázquez (últim)
Organització Aquesta regió militar era, per qüestions polítiques i militars, la més important a nivell nacional, atès que dins de la seva jurisdicció territorial es trobava la capital de l'Estat, Madrid. Gaudia d'una guarnició d'enorme importància militar i estratègica, i incloïa a la Gran Unitat més poderosa i millor armada de l'Exèrcit: la Divisió Cuirassada Brunete núm. 1 (tenia la seva Caserna General a El Pardo (Madrid) i estava constituïda per 210 carros de combat i un general de divisió, tres de brigada, 99 caps, 667 oficials, 936 sotsoficials, 234 especialistes i 12.202 soldats, que sumaven un total de 14.132 homes). Al febrer de 1981 les unitats amb base en aquesta regió militar eren les següents:
Divisió Cuirassada Brunete n.º 1 Caserna General. Madrid. Estat Major. Companyia de Policia Militar núm. 1. Companyia de Caserna General. Centre Financer. Nucli de Tropes Divisionari. Madrid. Caserna General. Regiment de Cavalleria Lleuger Cuirassat (RCLAC) Villaviciosa núm. 14. Regiment d'Artilleria de Campanya (RACA) núm. 11. Grup d'Artilleria Antiaèria Lleugera (GAAAL) núm. 1. Regiment Mixt d'Enginyers (RING) núm. 1. Agrupació Logística (AGL) núm. 1 Unitat de Comandament i Transports. Comandament i Plana Major. Companyia de Transports. Unitat de Sosteniment. Prefectura i grup d'intendència. Unitat d'intel·ligència (des de 1986). Brigada d'Infanteria Mecanitzada (BRIMZ) XI. Madrid. Caserna General Regiment d'Infanteria Mecanitzada (RIMZ) Savoia núm. 6. Regiment d'Infanteria Mecanitzada (RIMZ) Wad Ras núm. 55 (fins a 1985). Regiment d'Infanteria Mecanitzada (RIMZ) Castella núm. 16 (des de 1985). Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulada (GACA ATP) XI. Batalló Mixt d'Enginyers (BRING) XI. Grup Logístic XI. Companyia de Defensa Contracarros (des de 1986). Brigada d'Infanteria Cuirassada (BRIAC) XII. Madrid. Caserna General. Regiment d'Infanteria Mecanitzada (RIMZ) Astúries núm. 31. Regiment d'Infanteria Cuirassada (RIAC) Alcázar de Toledo núm. 61. Grup d'Artilleria de Campanya Autopropulsada (GACA ATP) XII. Batalló Mixt d'Enginyers (BRING) XII. Grup Logístic XII. Brigada Paracaigudista (BRIPAC): Caserna General. Alcalá de Henares (Madrid). I Bandera Paracaigudista Roger de Flor. II Bandera Paracaigudista Roger de Lauria. III Bandera Ortiz de Zárate. Companyia de la Caserna General. Companyia de Caçacarros. Grup d'Artilleria. Batalló Mixt d'Enginyers. Grup Logístic. Batalló d'Instrucció Paracaigudista (fora de la I Regió Militar, a Alcantarilla Múrcia|Alcantarilla, Múrcia]). RAIL (Regiment d'Artilleria d'Informació i Localització) núm 61. Ciudad Real. BRIDOT I (Brigada d'Infanteria de Defensa Operativa del Territori I): Caserna General. Madrid. Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei núm. 1. Madrid. Regiment d'Infanteria Ordes Militars núm. 37. Plasència (Càceres). Plana Major Reduïda (PLMR) del Regiment d'Infanteria Lleó núm. 38. Madrid. Companyia d'Operacions Especials núm. 11. Madrid. Adscrita al Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei núm. 1. Companyia d'Operacions Especials núm. 12. Plasència (Càceres). Adscrita al Regiment d'Infanteria Ordes Militars núm. 37. Grup Lleuger de Cavalleria (GLC) I. Getafe (Madrid) . Regiment d'Artilleria de Campanya (RACA) núm. 13. Getafe (Madrid). Batalló Mixt d'Enginyers I. Getafe (Madrid). Agrupació Mixta d'Enquadrament núm. 1. Madrid.
Vegeu també Capitania General de Madrid Regions Militars d'Espanya
Referències
Enllaços externs Ministeri de Defensa d'Espanya
Categoria:Administració territorial d'Espanya Categoria:Regions Militars d'Espanya