La IV Regió Militar també coneguda com a Capitania General de Catalunya, és una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa. La seva funció bàsica era vigilar els Pirineus Orientals, i controlar la important regió catalana.
Jurisdicció territorial Comprenia les quatre províncies catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La seva seu es trobava a Barcelona.
La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric lloc que des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignades.Reial decret 912/2002, de 6 de setembre, pel que es desenvolupa l'estructura bàsica dels Exèrcits.
Història La divisió d'Espanya en Capitanies Generals data de 1705, quan es van ajustar als antics regnes que constituïen la Monarquia Hispànica. Es tractaven de tretze regions: Andalusia, Aragó, Burgos, Canàries, Castella la Vella, Catalunya, Extremadura, Galícia, Costa de Granada, Guipúscoa, Mallorca, Navarra i València. En 1714 es crea la Capitania General de Castella la Nova a partir de la Comissaria General de la Gent de Guerra de Madrid.
En 1898 es va tornar a dividir el territori peninsular en set noves Regions Militars, alhora que es van constituir les Comandàncies Generals de Balears, Canàries, Ceuta i Melilla. La IV Regió Militar té el seu origen en la Capitania General de Catalunya, mantenint la seu i les quatre províncies de l'antic principat.
Després de la proclamació de la Segona República en 1931, un decret governamental va dissoldre les regions militars i les va substituir per les Divisions Orgàniques.Gaceta de Madrid núm. 168, del 17 de juny de 1931 En juliol de 1936, el cap de la IV Divisió Orgánica era el general de brigada Francisco Llano de la Encomienda.
Per decret del 4 de març de 1939, abans de finalitzar la Guerra Civil espanyola, va quedar restablida l'antiga Regió Militar, que recuperava les funcions de la desapareguda IV Divisió Orgànica.Boletín Oficial del Estado núm. 63, de 4 de març de 1939 A la nova IV Regió Militar se li assigna el IV Cos d'Exèrcit, amb tres divisions: la 41a (Barcelona), la 42a (Girona) i la 43a (Lleida).Decret del Ministeri de Defensa de 21 de juliol de 1939 El primer Capità General de la regió va ser el General de divisió Eliseo Álvarez-Arenas y Romero.
Comandaments
Segona República 1931: Eduardo López Ochoa 1931-1935: Domènec Batet Mestres 1935-1936: Francisco Llano de la Encomienda
Guerra Civil 1936: Francisco Llano de la Encomienda
Dictadura franquista 1939: Eliseo Álvarez-Arenas y Romero (com a General Jefe dels serveis d'ocupació) 1939-1941: Luis Orgaz Yoldi 1941-1943: Alfredo Kindelán y Duany 1943-1945: José Moscardó e Ituarte 1945-1949: José Solchaga y Zala 1949-1957: Juan Bautista Sánchez González 1957-1962: Pablo Martín Alonso 1962-1965: Luis de Lamo y Peris 1965-1967: José Luis de Montesino-Espartero y Averly 1967-1971: Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio 1971-1973: Joaquín Nogueras y Márquez 1973-1975: Salvador Bañuls y Navarro
Regnat de Joan Carles I 1975-1976: Salvador Bañuls y Navarro 1976-1978: Francisco Coloma Gallegos 1978-1979: Antonio Ibáñez Freire 1979-1980: Luis Otero Saavedra 1980-1981: Antonio Pascual Galmés 1981-1982: Ricardo Arozarena Girón 1982-1983: José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé 1983-1984: Luis Sáez Larumbe 1984-1986: Fernando Rodríguez Ventosa 1986: Baldomero Hernández Carreras Des d'aleshores, Regió Militar Pirinenca Oriental 1987: Baldomero Hernández Carreras 1987-1991: José Luis Carrasco Lanzós 1991-1993: Ricardo Marzo Mediano 1993-1997: Antonio Martínez Teixidó Des d'aleshores, Regió Militar Pirinenca 1997-1999: Víctor Suanzes Pardo 1999-2000: Rafael de Valenzuela Teresa 2000-2003: Luis Alejandre Sintes (últim)
Organització Aquesta regió militar tenia una guarnició de poca importància. A Catalunya, existien dues grans Unitats: La BRIDOT IV i la Divisió de Muntanya Urgel 4, que sumaven uns 15.000 homes. Al febrer de 1981, les forces de totes dues eren:
BRIDOT IV (Brigada d'Infanteria de Defensa Operativa del Territori IV): Caserna general. Girona. Regiment d'Infanteria Jaén núm. 25. Barcelona. Regiment d'Infanteria Badajoz núm. 26. Tarragona. Plana Major Reduïda (PLMR) del Regiment d'Infanteria Ultonia núm. 59. Girona. COE NÚM. 41. Barcelona. Adscrita al Regiment Jaén núm. 25. COE NÚM. 42. Tarragona. Adscrita al Regiment Badajoz núm. 26. GLC IV. Girona. RACA NÚM. 22. Girona. Batalló Mixt d'Enginyers IV. Girona. Agrupació Mixta d'Enquadrament Núm. 4. Girona. Divisió de Muntanya Urgel Núm. 4 : Caserna general. Lleida. Nucli de Tropes Divisonàries: Companyia d'Esquiadors-Escaladors. Vielha e Mijaran. RECLAC Numància núm. 9. Barcelona. RACA núm. 21. Lleida. GAA Lleuger. Lleida. Regiment Mixt d'Enginyers Núm. 4. Barcelona. Música Divisionària. Agregada al Regiment de Caçadors de Muntanya Barcelona Núm. 63, Lleida. Parc d'artilleria. Lleida. Companyia de Policia Militar núm. 4. Lleida. Grup d'intendència. Lleida. Companyia de Transports. Lleida. Brigada de Caçadors de Muntanya XLI: Caserna general. Lleida. Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles n.º 62. Seu d'Urgell (Lleida). Regiment de Caçadors de Muntanya Barcelona núm. 63. Lérida, amb un Batalló a Berga (Berguedà). Grup d'Artilleria a llom XLI. Lleida. Batalló Mixt d'Enginyers XLI. Lleida. Companyia d'intendència. Lleida. Companyia de Sanitat. Lleida. Unitat de Veterinària. Lleida.
Vegeu també Capità general de Catalunya Regions Militars d'Espanya
Referències
Enllaços externs Ministeri de Defensa d'Espanya
Categoria:Administració territorial d'Espanya Categoria:Regions Militars d'Espanya