La IX Regió Militar, també coneguda com Capitania General de Granada, fa referència a una subdivisió històrica del territori espanyol des del punt de vista militar quant a l'assignació de recursos humans i materials amb vista a la defensa. La seva seu va estar situada a la ciutat de Granada, en el Convent de San Francisco Casa Grande, i es va mantenir operativa durant el segle XX, arribant a comprendre durant la seva existència el territori de diverses províncies de Andalusia Oriental. El seu precedent històric va ser la Capitania General de Granada, que va tenir una existència de més de quatre segles fins a la seva desaparició en 1893.
Jurisdicció territorial La Capitania General de Granada comprenia les províncies de Granada, Màlaga i Almeria i, posteriorment, es va incloure la província de Jaén. També va arribar a incorporar, des de 1968, a la Comandància General de Melilla, després de la dissolució del Comandament de l'Exèrcit del Nord d'Àfrica, per Decret del 28 de desembre de 1967. En els primers moments les delimitacions sobre la seva jurisdicció territorial no estaven clarament definides, en tant que va haver-hi frecs per la jurisdicció militar sobre el Campo de Gibraltar entre les regions militars IX i la IIDes de 1942 fins a 1948, el Govern Militar del Camp de Gibraltar, dependent de la II Regió Militar, va tenir sota la seva jurisdicció els municipis malaguenys de Ronda, Arriate, Montejaque, Benaoján, Jimera de Líbar, Cortes de la Frontera, Gaucín, Casares i Manilva (Véase Evolución territorial del Campo de Gibraltar) fins la definitiva delimitació de 1949.Boletín Oficial del Estado núm. 125, de 5 de mayo de 1949 La sede de la Capitanía General se encontraba en Granada, en consonancia con la tradición histórica de la antigua capitanía general. La Regió Militar respon ja a un model de defensa territorial històric, ja que des de 2002 les Forces Armades espanyoles s'organitzen en unitats tàctiques en funció de les comeses i missions assignats.Real Decreto 912/2002, de 6 de septiembre, por el que se desarrolla la estructura básica de los Ejércitos.
Història
miniatura|Municipis malaguenys integrats entre 1942 i 1948 en el Govern Militar del Camp de Gibraltar (II Regió Militar). Al juliol de 1939, després de finalitzar la Guerra Civil, van ser reorganitzades les antigues capitanies generals i va quedar establerta una divisió en vuit regions militars.Boletín Oficial del Estado núm. 186, del 5 de julio de 1939 A la II Regió Militar (Andalusia) se li assigna l'II Cos d'Exèrcit amb tres divisions: 21a (Sevilla), 22a (Camp de Gibraltar) i 23a (Granada).Decret del Ministeri de Defensa, del 21 de juliol de 1939
Una vegada iniciada la Segona Guerra Mundial, el desembarcament aliat al Nord d'Àfrica (8 de novembre de 1942) va suposar una enorme preocupació per a Franco i la seva Estat Major, que temien una possible invasió anglo-americana pel sud de la península. A aquest efecte, a la fi d'aquell any es va establir la creació d'una nova IX Regió Militar que agruparia les províncies de Granada, Màlaga i Almeria, segregant-les del territori de la II Regió.Las Fuerzas de Defensa Operativa del Territorio (DOT) La nova regió militar va quedar oficialment establerta l'1 de març de 1944, amb la seva seu central a Granada i amb l'antiga 23a Divisió sota la seva jurisdicció.Diario ACB, pág. 53 (miércoles, 22 de abril de 1959) Al seu comandament va ser designat el General de Divisió Vicente Lafuente Baleztena, que havia estat fins a la data Governador Militar.
En 1958, es va iniciar un procés de reorganització de l'Exèrcit de Terra en divisions pentòmiques, que acabaria fracassant i seria substituït per un altre de inspiració francesa en 1965. Durant aquest efímer període de temps, va desaparèixer la 23a Divisió, i en el seu lloc va quedar constituïda a Granada la Divisió d'Infanteria Reyes Católicos núm. 91, que començaria a operar com a tal en 1960, integrada en el "Cos d'Exèrcit núm. 2", al costat d'altres divisions i brigades de Andalusia, València i Catalunya.
En 1959 el rang de la Capitania General va ser elevat i igualat respecte a la resta de regions militars.Boletín Oficial del Estado núm. 92, de 17 de abril de 1959 I pel Decret de l'11 de febrer de 1960, en el context d'una reorganització administrativa dins del Exèrcit de Terra, el territori de la província de Jaén va quedar definitivament sota jurisdicció de la IX Regió.B.O.E., Decreto 238/1960 de 11 de febrero de 1960 En els primers mesos de 1968, la plaça de Melilla s'integra, juntament amb la seva guarnició, en la Novena Regió, com a resultat de la dissolució de la Direcció de l'Exèrcit Espanyol al Nord d'Àfrica, al desembre de 1967. El 17 d'octubre de 1984 van ser suprimides la IX Regió Militar i també la II Regió (formada per les províncies baixandaluses de Huelva, Cadis, Sevilla i Còrdova), per a quedar unificades en una nova Regió Militar Sud."Creada la Región Militar Sur, y suprimidas la segunda y la novena", a ElPaís.es Aquest procés, a més, va ser avançat, a causa de la mort del capità general de Granada d'aquell moment, Ricardo Oñate de Pedro. El General Oñate no era partidari d' una sola Capitania (al sud peninsular).Ideal de Granada de 17 de gener de 1983, pàgina 12. En la fase final de la Novena Regió Militar, que va tenir una durada de diversos mesos, es van succeir al comandament d'aquesta, amb caràcter interí, tres generals de divisió (els tres militars de la regió que, segons les ordenances, tenien major ocupació, escalafonamiento i antiguitat), atès que els dos primers van passar a la situació B als pocs mesos de començar a ostentar el comandament. L'últim d'ells, el general de divisió i Comandant General de Melilla Gautier Larrainzar, va ser ascendit a tinent general al final de l'existència de la IX Regió (i amb això del seu mandat al capdavant d'ella), i nomenat capità general de l'acabada de crear Regió Militar Sud. Amb la desaparició d'aquesta demarcació militar, també van ser dissoltes, mesos després, les seves dues unitats peninsulars més destacades, al gener i maig de 1985, respectivament: la BRIR i la BRIDOT IX.
23-F El 23 de febrer de 1981, aquesta regió es trobava sota el comandament del tinent general Antonio Delgado Álvarez, probablement el general de la seva graduació menys intervencionista del Exèrcit. El intent de cop d'Estat va agafar al general Delgado Álvarez fora de Granada. El tinent general es trobava viatjant a Almeria per a assistir a un acte de comiat com a capità general, perquè cessava en el comandament de la regió en 15 dies, en complir l'edat reglamentària. La seva absència del seu destí, que va provocar una certa desorientació en l'àmbit castrense, va comportar que es fes càrrec de facto de la Regió el segon cap d'aquesta, el Governador Militar de Granada, el general de divisió Manuel Parrizas Rober, però en comunicació amb el seu capità general i subordinat a ell quant a capacitat de decisió.
Tots dos van adoptar una posició davant el cop de esperar i veure (sent l'única regió militar que va maniobrar de tal mode), amb la finalitat de no comprometre's ni perjudicar-se si la seva posició no era la victoriosa. Els comandaments de la demarcació es van mantenir passius i van col·laborar amb les autoritats civils, ja que no va arribar cap orde de Granada sobre com havien d'actuar. A aquesta dinàmica va contribuir el context propi d'aquesta regió, perquè es tractava d'una demarcació amb una importància militar secundària i dotada d'unitats militars de poca rellevància (a excepció de les de Melilla), governada per comandaments d'escassa transcendència, amb reduïdes possibilitats d'ascens i un tarannà poc intervencionista, i establerta en un territori amb una certa tendència electoral cap a les forces polítiques d'esquerra i un escàs pes polític i econòmic. El general Delgado va tornar a Granada de matinada, després del missatge del Rei i amb la situació ja aclarida, fent-se càrrec de la situació personalment des d'aquest moment.
En línies generals, la jornada va transcórrer amb bastant placidesa a la Regió Militar, malgrat el descontrol produït per una manifestació de becaris en Granada i per unes algaradas de l'extrema dreta en Armilla i Motril. Aquesta va ser, tal vegada, la regió militar en la qual els seus principals comandaments van tenir un paper menys actiu durant el cop d'estat, i per això ni tan sols van ser objecte de suspicàcies en els mitjans de comunicació, a diferència d'uns altres, i per descomptat, el govern no els va sancionar.
Comandaments
Dictadura franquista (com a Capità General i Cap de la Divisió Núm. 23, amb ús de General de Divisió) 1944-1946: Vicente Lafuente Baleztena 1946-1950: Saturnino González-Badía Rubio 1950-1951: Emilio Esteban Infantes y Martín 1951-1953: Joaquín Ríos Capapé 1953-1955: Antonio Barroso y Sánchez Guerra 1955-1956: Pedro Pimentel Zayas 1956-1957: Fermín Gutiérrez de Soto 1957-1959: Rafael Álvarez Serrano
Dictadura franquista (com a Capità General, amb ús de Tinent General) 1959-1962: Rafael Alvarez Serrano 1962: José Héctor Vázquez 1962-1965: Ramón Robles Pazos 1965: José Montesino-Espartero y Averly 1965-1966: Joaquín Agulla Jiménez-Coronado 1966-1968: Enrique Guiloche Bayo 1968-1969: Luis Anel Urbez 1969-1971: Fernando Rodríguez Cifuentes 1971-1973: Nicasio Joaquín Montero García 1973-1974: Ángel Ruiz Martín 1974-1975: Carlos García Riveras
Regnat de Joan Carles I 1975-1977: Joaquín de Valenzuela y Alcibar-Jáuregui 1977-1979: Antonio Balcázar Rubio de la Torre 1979-1981: Antonio Delgado Álvarez 1981-1982: Pedro Fontenla Fernández 1982-1984: Ricardo Oñate de Pedro (últim titular) 1984 (febrer-abril): GD Felipe Chica Bernal, Governador Militar de Màlaga (interí) Encarregat de despatx: GD Max Miguel Meyer-Thor Straten Moll, Governador Militar de Granada 1984 (abril-juliol): GD Max Miguel Meyer-Thor Straten Moll, Governador Militar de Granada (interino) 1984 (juliol-octubre): GD Fernando Gautier Larrainzar, Comandant General de Melilla (interí i últim)
Organització Atès que no tenia una posició de gran rellevància en l'organigrama militar espanyol, les unitats de la IX Regió no eren especialment importants, excepte la Comandància General de Melilla|guarnició de Melilla]. Els Centres d'Instrucció de Reclutes de la IX Regió Militar i de la guarnició de Melilla van ser els CIR núm. 6 i 6 i núm. 17 (aquest últim dissolt el 1968), ambdós situats a la Base Álvarez de Sotomayor de Viator. Aquesta regió militar, igual que les altres, va disposar d'una revista regionalitzada pròpia (dins d'una sèrie de publicacions regionalitzades de l'Esbarjo Educatiu del Soldat (R.E.S.)), anomenada Bailén, de temàtica militar variada, que incloïa novetats i articles sobre la IX Regió Militar, i les seves unitats i nomenaments. El febrer de 1981 les unitats amb base en aquesta regió militar eren les següents: miniatura|Distribució geogràfica de les principals unitats militars de la regió. Capitania General de la IX Regió Militar. Granada. Caserna General. Convent de San Francisco Casa Grande. Granada. Estat Major de la IX Regió Militar. Granada. Prefectura de l'Estat Major de la IX Regió Militar. Granada. 2a Prefectura de l'Estat Major de la IX Regió Militar. Granada. Subinspecció de Tropes i Serveis de la IX Regió Militar. Granada. Vinculada al càrrec de Governador militar de la plaça i província de Granada. Segona Prefectura de Tropes de la IX Regió Militar. Màlaga. Vinculada al càrrec de Governador militar de la plaça i província de Màlaga. Prefectura dels serveis d'intendència de la IX Regió Militar. Granada. Prefectura d'Artilleria/Serveis d'Artilleria de la IX Regió Militar. Granada. Prefectura d'enginyers de la IX Regió Militar. Granada.