miniatura|Utilització d'una contrasenya a la Viquipèdia Una contrasenya, clau d'accés o mot de pas (en algun programari apareix denominada com a password provinent de l'anglès), és una forma d'autentificació que utilitza informació secreta per controlar l'accés a un recurs. La contrasenya normalment ha de mantenir-se en secret davant d'aquells a qui no es permet l'accés. L'ordinador sol·licita una clau a qui vulgui accedir i només es podrà accedir si es coneix.
L'ús de contrasenyes es remunta a l'antiguitat: els sentinelles que vigilaven una posició sol·licitaven el «sant i senya» al que volgués passar. Només li permetien l'accés a aquella persona que coneixia el senyal. En l'era tecnològica, les contrasenyes són usades comunament per controlar l'accés a sistemes operatius d'ordinadors protegides telèfons mòbils, descodificadors de TV per cable, caixers automàtics d'efectiu, etc. Un típic ordinador pot fer ús de contrasenyes per a diferents propòsits, incloent connexions a comptes d'usuari, accedint al correu electrònic dels servidors, accedint a bases de dades, xarxes, i pàgines web, i fins i tot per llegir notícies en els periòdics (diaris) electrònics.
En la llengua anglesa es tenen dues denominacions distintives per a les contrasenyes: password (paraula d'accés) i pass code (codi d'accés), on la primera no implica necessàriament fer servir alguna paraula existent (però, és normal emprar alguna paraula familiar o de fàcil memorització per part de l'usuari), la primera sol associar-se també a l'ús de codis alfanumèrics (també anomenat PIT - Personal Identification Text), mentre que la segona freqüentment es lliga a la utilització d'algun codi numèric (també anomenat PIN-Personal Identification Number). Això passa igualment en català, ja que en ocasions clau i contrasenya s'usen indistintament.
Balanç entre seguretat i comoditat Encara que amb excepcions, com més còmoda de recordar sigui una contrasenya implicarà una major facilitat per a un atacant de endevinar-la. És a dir, si algun recurs està protegit per una contrasenya, llavors la seguretat s'incrementa amb el conseqüent augment de molèstia per als usuaris. El nivell de seguretat és inherent donada una política de contrasenyes en particular, que està influïda per diversos factors que s'esmentaran a continuació. No obstant això, no existeix un mètode únic que sigui doncs el millor per definir un balanç adequat entre la seguretat i comoditat d'accés directe abans de res.
Alguns sistemes protegits per contrasenyes plantegen pocs o cap risc als usuaris si aquests es revelen, per exemple, una contrasenya que permeti l'accés a la informació d'un lloc web gratuït. Altres plantegen un modest risc econòmic o de privacitat, per exemple, una contrasenya utilitzada per accedir al correu electrònic, o alguna contrasenya per algun mòbil. Així i tot, en altres situacions, pot tenir conseqüències severes, si la contrasenya és revelada. Per exemple, com les situacions per limitar l'accés d'expedients sobre tractaments de l'la sida o el control d'estacions d'energia.
Factors en la seguretat d'un sistema de contrasenyes La seguretat d'un sistema protegit per contrasenya depèn de diversos factors. El sistema ha d'estar dissenyat per sondejar la seguretat (Veure seguretat i inseguretat d'ordinadors). Aquí es presenten alguns problemes sobre l'administració de contrasenyes que s'han de considerar:
Possibilitat que algun atacant pugui endevinar o inventar la contrasenya La possibilitat que algun atacant pugui proporcionar una contrasenya que va endevinar és un factor clau en determinar la seguretat d'un sistema. Alguns sistemes imposen un límit de temps després que succeeix un petit nombre d'intents fallits de proporcionar la clau. Com que no tenen altres vulnerabilitats, aquests sistemes poden estar relativament segurs amb simples contrasenyes, mentre aquestes no siguin fàcilment deduïbles, en no assignar dades fàcilment coneguts com a noms de familiars o de mascotes, el nombre de matrícula de l'automòbil o contrasenyes senzilles com "administrador" o "1234".
Altres sistemes emmagatzemen o transmeten una pista a manera de suggeriment de recordatori de la contrasenya, de manera que la pròpia pista pot ser fonamental per a l'accés d'algun atacant. Quan això passa, (i sol ser comú), l'atacant intentarà subministrar contrasenyes freqüentment en una alta proporció, potser utilitzant llistes extensament conegudes de contrasenyes comuns. També estan subjectes a un alt grau de vulnerabilitat aquelles contrasenyes que s'usen per generar claus criptogràfiques, per exemple, xifrat de discos, o seguretat wifi, per tant són necessàries contrasenyes més inaccessibles en aquests casos.
Formes d'emmagatzemar contrasenyes Alguns sistemes emmagatzemen contrasenyes com arxius de text. Si algun atacant troba l'accés a l'arxiu que contenen les contrasenyes, llavors totes aquestes es trobaran compromeses. Si alguns usuaris fan servir diferents comptes, aquestes estaran compromeses d'igual manera. Els millors sistemes emmagatzemen les contrasenyes en una forma de protecció criptogràfica, així, l'accés a la contrasenya serà més difícil per a algun espia que hagi guanyat l'accés intern al sistema, tot i que la validació encara segueix sent possible.
Un esquema criptogràfic comú emmagatzema solament el text de la contrasenya codificat, conegut com a hash. Quan un usuari tecleja la contrasenya en aquest tipus de sistema, es genera a partir de la contrasenya i mitjançant un algoritme el codi hash equivalent per a aquesta contrasenya, i si el resultant (hash) coincideix amb el valor emmagatzemat, es permet l'accés a l'usuari. Roger Needham invented the now common approach of storing only a "hashed" form of the plaintext password.Wilkes, M. V. Time-Sharing Computer Systems. American Elsevier, New York, (1968).
El text codificat de la contrasenya es crea en aplicar una funció criptogràfica usant la contrasenya i normalment, un altre valor conegut com a salt en anglès. El salt prevé que els atacants construeixin una llista de valors per a contrasenyes comuns. Les funcions criptogràfiques més comunes són la MD5 i SHA1. Una versió modificada de DES va ser utilitzada en els primers sistemes Unix.
Si la funció que emmagatzema la contrasenya està ben dissenyada, no és computacionalment factible revertir-la per trobar el text directament. No obstant això, si algun atacant té accés als valors (i molts sistemes no els protegeixen adequadament), pot usar gran quantitat d'eines disponibles per comparar els resultats xifrats de cada paraula dins d'una col·lecció, com un diccionari. Estan àmpliament disponibles llargues llistes de contrasenyes possibles en molts llenguatges i les eines intentaran diferents variacions.
Mètode de retransmissió de la contrasenya a l'usuari Les contrasenyes poden ser vulnerables a l'espionatge mentre són transmeses a la màquina d'autenticació o l'usuari. Si la contrasenya és portada com a senyal elèctric sobre un cablejat no assegurat entre el punt d'accés de l'usuari i el sistema central que controla la base de dades de la contrasenya, està subjecta a espionatge per mitjà de mètodes de connexions externes en el cablejat. Si aquesta és enviada per mitjà de Internet, qualsevol persona capaç de veure els paquets d'informació que contenen la informació d'accés pot espiar la contrasenya amb poques possibilitats de detecció. Els mòdem de cable poden ser més vulnerables a l'espionatge que els mòdems ADSL i les connexions telefòniques, l'ethernet pot estar o no subjecte a espionatge, depenent particularment de l'opció del maquinari de la xarxa i del cablejat. Algunes organitzacions han notat un increment significatiu dels comptes robades després que els usuaris es connectin per mitjà de connexions per cable.
El risc d'intercepció de les contrasenya manades per Internet poden ser reduïts amb una capa de transport de seguretat (TLS-Transport Layer Security, prèviament anomenada SSL) que s'integra en molts navegadors d'Internet. La majoria dels navegadors mostren una icona d'un cadenat tancat quan el TLS està en ús.
Procediments per canviar les contrasenyes Usualment, un sistema ha de proveir una manera de canviar una contrasenya, ja sigui perquè l'usuari sospiti que la contrasenya actual ha (o ha estat) descobert, o com a mesura de precaució. Si la nova contrasenya és introduïda en el sistema d'una manera no xifrada, la seguretat pot haver-se perdut fins i tot abans que la nova hagi estat instal·lada a la base de dades. Si la nova contrasenya va ser revelada a un empleat de confiança, es guanya poc. pàgines web inclouen l'opció de recordar la contrasenya d'un usuari d'una manera no xifrada al enviar-la per correu electrònic.
Els Sistemes d'Administració d'Identitat, s'utilitzen cada vegada més per automatitzar l'emissió de reemplaçaments per a contrasenyes perdudes. La identitat de l'usuari es verifica en realitzar algunes preguntes i comparar-les amb les que es tenen emmagatzemades. Preguntes típiques inclouen les següents: "On vas néixer?", "Quina és la teva pel·lícula favorita?", "Quin és el nom de la teva mascota?" En molts casos les respostes a aquestes preguntes poden ser endevinades, determinades amb una mica de recerca, o obtingudes a través d'estafa amb enginyeria social. Mentre que molts usuaris han estat advertits perquè mai revelin la seva contrasenya, molt pocs consideren el nom de la seva pel·lícula favorita per requerir aquest tipus de seguretat.
Longevitat d'una contrasenya El forçar als usuaris a que canviïn la contrasenya freqüentment (ja sigui semestralment, mensualment o en lapses més freqüents) assegura que una contrasenya vàlida en mans equivocades sigui eventualment inútil. Molts sistemes operatius proveeixen aquesta opció, encara que aquesta no s'usa universalment. Els beneficis de seguretat són limitats pel fet que els atacants freqüentment treuen profit d'una contrasenya tan aviat com aquesta és revelada. En molts casos, particularment amb els comptes d'administradors o comptes "arrel", una vegada que un cracker ha guanyat accés, pot realitzar alteracions al sistema operatiu que li permetran accessos futurs fins i tot si la contrasenya inicial ja ha expirat.
Forçar canvis de contrasenya freqüentment fa que els usuaris tendeixin a oblidar com és la contrasenya actual, i per això es dona la conseqüent temptació d'escriure les claus en llocs a la vista o que reutilitzin contrasenyes anteriors, la qual cosa nega qualsevol benefici de seguretat. En implementar aquest tipus de política cal una acurada consideració dels factors humans.Schneier on Security discussion on changing passwords . Schneier.com. Retrieved on 2012-05-20.
Nombre d'usuaris per cada contrasenya En algunes ocasions, una sola contrasenya controla l'accés d'un dispositiu, per exemple, per a la xarxa d'un router, o per a un telèfon mòbil. No obstant això, en el cas d'un sistema informàtic, una clau s'emmagatzema generalment per a cada nom d'usuari, d'aquesta manera fent que tots els accessos puguin ser detectables (excepte, és clar, en el cas d'usuaris que comparteixen la mateixa contrasenya) .
En aquests casos, un usuari potencial ha de proporcionar un nom i una contrasenya. Si l'usuari proveeix una contrasenya que coincideix amb l'emmagatzemat per al nom d'usuari, llavors se li permet l'accés al sistema de l'ordinador. Aquest també és el cas dels caixers automàtics, amb l'excepció que el nom d'usuari és el número de compte emmagatzemat en la targeta del client, i que el PIN és normalment molt curt (de 4 a 6 dígits).