LImperi Rus (Российская империя , transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917. Va ser un dels imperis més extensos del planeta després de l'Imperi Britànic i l'Imperi Mongol. El seu territori s'estenia, des de l'expansió iniciada per Pere I fins al regnat de Nicolau II, el darrer tsar, i l'inici de la Revolució Russa de 1917, estenent-se per tant per dos continents. Els seus territoris comprenien des de l'Oceà Àrtic al nord fins a la mar Negra al Sud, i des del mar Bàltic a l'oest fins a l'oceà Pacífic. Entre el 1732 i el 1867 l'Imperi Rus també incloïa Alaska, a l'altra banda de l'estret de Bering.
La capital de l'imperi era Sant Petersburg (després de 1914 rebatejada com a Petrograd). Al final del la grandària de l'imperi era propera a 22.400.000 km². D'acord amb el cens de 1897 la seva població era de 128.200.000 persones, essent també el tercer imperi més poblat del planeta després de la Xina Quing i l'Imperi Britànic. Tanmateix, la majoria d'ells (93,4 milions) vivien a la Rússia europea. Més de 100 diferents grups ètnics hi vivien plegats (l'ètnia russa era vora el 45% de la població). Afegits a l'actual territori de Rússia, el 1917 l'Imperi Rus incloïa territori dels estats bàltics, Belarús, part de Polònia (Regne de Polònia), Moldàvia (Bessaràbia), el Caucas, Finlàndia la major part de l'Àsia central i una part de Turquia (avui les províncies de: Ardahan, Artvin, Tsolakert, i Kars).
En 1914 l'Imperi Rus estava dividit en 81 províncies (Óblasti) i 20 regions (gubèrnies). Vassalls i protectorats de l'imperi incloïen l'Emirat de Bukharà, el Kanat de Khivà i després de 1914 Tuva.
L'Imperi Rus era una monarquia hereditària liderada per un emperador autocràtic (tsar) des de la dinastia Romanov. El cristianisme ortodox era la religió oficial de l'imperi i era controlada pel monarca a través del Sagrat Concili. Els habitants de l'imperi eren dividits en estrats (classes) com els dvoryanstvo (noblesa), el clergat, comerciants, cosacs i camperols. Els nadius de Sibèria i l'Àsia central foren enregistrats oficialment com a inorodsty (estrangers). El seu escut d'armes era el gran escut de l'Imperi Rus, i l'himne nacional era «Déu salvi al Tsar» (Боже, Царя храни) Després d'enderrocar la monarquia tsarista durant la Revolució de Febrer el 1917, Rússia va ser declarada República sota un Govern provisional
Etimologia El territori controlat per la Dinastia Romanov a Europa oriental fins al s'anomenava "Moscòvia". Abans de la proclamació de l'Imperi Rus en 1721, es deia popularment "Rússia" (s. XVII en rus Русія o Росія), aparentment per influència del grec Ρωσια (Rosia), la nació eslava que existia abans de l'arribada dels mongols, la Rus (Русь). Mentre els russos sempre van considerar "Rus" un nom per a ells i la seva nació, alguns intel·lectuals ucraïnesos moderns qüestionen l'exactitud del terme. En l'ortografia moderna és Россия (amb c doble), que és oficial des de 1713. (El 1918 no es distingia entre и i і, però actualment sí. El rus no té "i", però l'ucraïnès sí.)
Emperadors
Història
Pere el Gran i el Gran Imperi Rus miniatura|esquerra|Pere el Gran Pere, fill del segon matrimoni del tsar Aleix, fou el primer a ser relegat en política. Com diverses faccions de la cort van lluitar per a controlar el tron, Aleix fou succeït pel fill del seu primer matrimoni, Teodor III, un noi malaltís que va morir en 1682. Com a resultat de la Revolta Streltsy, Pere va ser fet cotsar amb el seu mig germà, Ivan, però la mig-germana de Pere, Sofia, va mantenir el veritable poder. Ella va regnar mentre el jove Pere jugava jocs de guerra i cavalcava a la Caserna alemanya de Moscou. Aquestes experiències el van dur a un fort interès en la pràctica militar d'occident, particularment en l'enginyeria, artilleria, navegació i construcció de vaixells. El 1691, usant tropes amb les quals s'havia entrenat durant els seus jocs de guerra, va planejar destronar Sofia. Quan Ivan V va morir el 1696, Pere esdevingué l'únic tsar.
La Guerra va dominar la major part del seu regnat. Al principi Pere va intentar assegurar les fronteres meridionals dels tàtars i l'Imperi Otomà. Les seves campanyes a un fort en el mar d'Azov van fallar inicialment, però, després d'embarcar-se amb la seva nova armada dissenyada per ell, Pere va poder capturar l'important fort d'Azov el 1696. Per a continuar amb la guerra contra l'Imperi Otomà, Pere va viatjar a Europa cercant aliats. Va ser el primer tsar a fer aquest viatge. Pere va visitar Brandenburg, els Països Baixos (en els quals en veure la seva bandera, es va inspirar per a fer un esbós per a la seva, la qual serà usada fins a 1914), Regne Unit, i el Sacre Imperi Romanogermànic, durant l'anomenada Gran Ambaixada. Pere va aprendre molt i enllistà centenars d'especialistes tècnics. L'ambaixada va ser curta per l'intent de Sofia de reemplaçar-lo en el tron, amb una revolta que va ser aixafada per Pere i els seus seguidors. Com a resultat van haver centenars de participants morts o torturats i Pere va fer exposar públicament els seus cossos per a advertir els altres, cosa per la qual va ser considerat un "salvatge".
miniatura|esquerra|Batalla de Poltava Pere va fracassar en la coalició europea contra l'Imperi Otomà, però durant els seus viatges va trobar interès a començar una guerra contra Suècia, un fort poder a Europa del Nord. Veient una oportunitat per a entrar en el Mar Bàltic, Pere va fer la pau amb l'Imperi Otomà el 1700 i després atacà els suecs (Batalla de Narva (1700)) en les seves posicions del port de Narva al Golf de Finlàndia. Encara que les tropes del jove rei Carles XII de Suècia van aixafar l'exèrcit de Pere, Carles no va seguir la seva victòria amb una contraofensiva, i es va enredar en les guerres amb Polònia.
miniatura|Golf de Finlàndia Aquesta negligència va permetre Pere armar un nou exèrcit, combinant les fortaleses del seu imperi i les d'occident. Quan els dos líders es van enfrontar una altra vegada a Poltava en 1709, Pere va derrotar Carles. Quan aquest últim va escapar a territori otomà, Pere va entrar de nou en guerra amb l'Imperi Otomà. El tsar va estar d'acord en retornar el port d'Azov als otomans el 1711. La Gran Guerra del Nord, que en essència va ser a Poltava, va continuar fins a 1721, quan els suecs van decidir signar el Tractat de Nystad. El tractat va permetre retenir els territoris obtinguts per Rússia: Livònia, Estònia, i Íngria. Mitjançant aquesta expansió territorial, Pere va adquirir un enllaç directe amb Europa occidental. Després d'això, Pere va assumir el paper d'"emperador" (императoр) i tsar del Gran Imperi Rus que fou proclamat el 1721.
Pere va aconseguir l'expansió de Rússia i la seva transformació en imperi, sota certes iniciatives majors. Ell va establir les forces navals russes, va reorganitzar l'exèrcit mitjançant el sistema europeu, va organitzar racionalment el govern, i va mobilitzar el finançament per als recursos humans. Sota Pere, l'exèrcit que es va reclutar fou sota condicions de treball per a tota la vida, incloent-hi els oficials de la reialesa, els quals participaven en treballs d'administració civil o militar. El 1722 Pere va introduir la Taula de Rangs que determinava la posició o estatus de la persona en el seu servei al tsar, ja fos plebeu o noble.
La reorganització de l'estructura governamental no va poder ser menys minuciosa. Va reemplaçar els prikaz i (buròcrates) per un cos col·legiat i va crear un senat per a coordinar les polítiques del govern. Les seves reformes van permetre que els governs locals recaptessin impostos i tinguessin poder per mantenir l'ordre. Com a part de les reformes del govern, l'Església va ser parcialment incorporada a l'estructura administrativa de l'estat. Pere va abolir el Patriarcat i el va reemplaçar per un cos col·lectiu, el Sant Sínode, dirigit per un oficial governamental. Amb tot això va aconseguir transformar l'imperi en un estat absolutista amb el tsar al capdavant. Pere triplicà els ingressos de la tresoreria estatal amb una quantitat moderada d'impostos. Va imposar un sondeig d'impostos en tots els homes excepte clergues i nobles. També va gravar amb impostos l'alcohol, la sal, i fins i tot per fet de portar barba. Per a proporcionar armes i uniformes als seus soldats, va desenvolupar indústries metal·lúrgiques i tèxtils.
miniatura|Acadèmia russa de les arts
Pere volia equipar Rússia amb tecnologia moderna, institucions i idees. Va dotar d'una educació occidental a tots els nobles i a més va crear el que va anomenar escoles naturals on s'estudiava escriptura russa i aritmètica bàsica. També va establir una impremta i va fundar l'Acadèmia russa de les Ciències, la qual va ser inaugurada just abans de la seva mort el 1725 i es va convertir en una de les majors institucions de cultura de la Rússia Imperial. També va recomanar que els russos adquirissin roba, gustos per l'art i costums d'occident. El resultat va ser un aprofundiment en l'esquerda cultural entre la noblesa i les masses. La millor il·lustració de l'occidentalització de Pere, fou la seva ruptura amb les velles tradicions i els seus mètodes occidentals en arquitectura, que el van dur a la construcció de la nova capital, San Petersburg, el 1703. Situada en la nova terra aconseguida en la guerra amb Suècia, en la qual va ser ajudat per Dinamarca-Noruega, Polònia-Lituània i Saxònia, al Golf de Finlàndia. Encara que San Petersburg va assumir la seva occidentalització, aquesta va ser forçada, per la qual cosa no va poder demostrar la seva individualitat, que Pere tant desitjava.
L'era de les revolucions en el palau miniatura|Guàrdies Lieib en la recepció del Strelna. Pere canvià les regles de successió al tron després que exiliés el seu fill, Alexis, que s'havia oposat a les reformes del seu pare presentant-se com a líder dels grups antireformistes. Una nova llei expedida per Pere I atorgava al tsar la decisió de triar el seu successor, però Pere no va fer-ho abans de la seva mort el 1725. En les dècades que van seguir, l'absència de regles per a la successió deixà la monarquia oberta a intrigues, complots, i diversos cops d'estat. Des d'ara el factor crucial per a obtenir el tron fou el suport de la guàrdia d'elit del palau a San Petersburg. Després de la mort de Pere, la seva esposa, Caterina I de Rússia, va prendre el tron. Però quan ella va morir el 1727, el net de Pere, Pere II, va ser coronat tsar. El 1730 Pere II va morir de verola, i Anna, filla d'Ivan V, qui havia estat cotsar amb Pere, va ascendir al tron. El Consell Suprem Imperial que va col·locar Anna al tron, però, li va imposar moltes condicions. En la seva lluita contra aquestes restriccions, Anna va haver de donar suport als nobles que temien que l'oligarquia regnés sobre l'autocràcia. Així el principi de l'autocràcia va rebre gran suport en aquest caòtic conflicte al tron.
miniatura|Segona galeria a l'acadèmia d'arts, 1836. Anna va morir el 1740 i el seu besnet Ivan, que era un nadó de poques setmanes, va ser proclamat emperador. Després de diversos intents de cops d'estat, fou substituït per la segona filla de Pere, (r. 1741-1762). Durant el govern d'Elisabet, que fou molt més efectiu que el dels seus predecessors immediats, va emergir una "occidentalització" de la cultura russa. Entre els esdeveniments culturals més destacats es troba la fundació de la Universitat de Moscou en 1755 i l'Acadèmia de les arts fines en 1757 i l'aparició del primer científic i geògraf rus, Mikhaïl Lomonóssov.
Durant el regnat dels successors de Pere, Rússia tingué una participació a Europa molt més important. Des de 1726 fins a 1761, Rússia fou un aliat d'Àustria contra l'Imperi Otomà al qual França de tant en tant donà suport. A la Guerra de Successió de Polònia (de 1733 a 1735), Rússia i Àustria bloquejaren el candidat al tron polonès. En una costosa guerra amb l'Imperi Otomà (1735-1739), Rússia readquirí el port d'Azov.