Josep Gil i Ribas (Reus, 12 de setembre de 1928) és un teòleg i mossèn català. Ordenat sacerdot a Roma l'any 1951, ha estat professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i autor de diverses obres teològiques, sobretot relacionades amb l'escatologia. En les seves obres destaca una desmitologització i creativitat del llenguatge de la fe i la reflexió sobre ella mateixa.
Biografia És fill de Josep Gil Pascual, pagès de Vandellòs i de Caterina Ribas Aligué, de Terrassa. Va passar els anys de la guerra a Alforja, on es va traslladar l'estiu del 1937. El 1940 va entrar al seminari de Tarragona, des del 1947 fins al 1951 va estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Durant aquests anys també va estudiar al Pontifici Institut de Música Sacra i va ser a Alemanya alguns mesos per completar els seus estudis. Es va ordenar a Roma l'11 de març de 1951.
Destinat a Valls l'any 1952, va ser vicari, professor de l'Institut de Valls i de les Monges Vedrunes, consiliari d'Acció Catòlica, on va organitzar activitats juvenils, va dirigir una coral i va compondre la música dels Pastorets de Valls. La formació del jovent va seguir estant en un lloc destacat en la seva etapa a Tarragona, del 1958 i fins al 1981, on es va traslladar després de guanyar les oposicions a organista de la Catedral de Tarragona. A Tarragona va ser vicari de la parròquia de Sant Francesc, capellà de les monges carmelites de la Vetlla, professor de l'Institut Martí i Franquès i també del Seminari de Tarragona des del 1962. Als anys setanta va ser rector de la parròquia de Sant Pau de Tarragona.
L'any 1972 va començar a donar classes a la Facultat de Teologia de Catalunya i del 1974 al 1997 també a la Universitat de Deusto. És membre de la Reial Acadèmia de Doctors des del 1996.
Des del 1982 va ser rector de El Catllar (Tarragona) i des del 1988 de Sant Joan de Reus. El 1991 va ser escollit vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya. El 2015 va acabar de publicar el desè i últim volum d'una Història del pensament cristià. Li han dedicat alguns homenatges. La ciutat de Reus el va nomenar fill il·lustre.
Obres De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu: estudi teològic sobre la religió. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1992. Escatologia cristiana. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya: Herder, 1994. Cartes a Laura: quan la mort toca de prop. Barcelona: Claret, 1995. Un univers construït per la raó. Valls: Cossetània, 2012. Cristians, tanmateix. Lleida: Pagès, 2018. Memòries. Lleida: Pagès, 2021.
Referències
Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Filòsofs catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana Categoria:Religiosos reusencs Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Professors de la Facultat de Teologia de Catalunya Categoria:Nascuts el 1828 Categoria:Fills il·lustres de Reus Categoria:Filòsofs catalans del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Docents del Baix Camp Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX Categoria:Teòlegs del segle XX