Simona ŠkrabecCom que la "Š" de l'alfabet eslovè correspon a la lletra "x" en català, i la "c" eslovena correspon al dígraf català de "ts", el seu cognom s'hauria de pronunciar com a "Xkràbets" (Vegeu la pàgina sobre l'eslovè). (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, professora i traductora eslovena, establerta a Catalunya, especialista en teoria literària i literatura comparada. Nascuda a Ljubljana, va passar la seva infància a la petita ciutat de Ribnica a la regió de la Baixa Carniola. Resideix a Barcelona des de 1992.

Trajectòria És llicenciada en Filologia Alemanya i en Literatura Comparada per la Universitat de Ljubljana. Va obtenir un doctorat en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002 amb una tesi sobre els marcs identitaris en la literatura centreeuropea (Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa); la tesi va ser premiada per la Fundació Jaume Bofill. És professora agregada de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el juny de 2025, va ser elegida degana d'aquesta facultat.

En la seva obra es pot apreciar un especial interès per la literatura europea del i la relació de la literatura amb la construcció de la memòria històrica i la identitat.

A més a més de les seves tasques com a escriptora i traductora, fou vocal de la junta directiva de PEN Català i directora de Visat, revista digital de literatura i traducció, creada per aquesta entitat, des de l'any 2006 fins al 2015.

Des de 2014, és presidenta del Comitè de Drets Lingüístics i de Traducció de PEN International. (Translation and Linguistic Rights Committee).

Škrabec és autora dels llibres L'estirp de la solitud(2002), amb el qual va guanyar el Premi Josep Carner a la Teoria Literària, L'atzar de la lluita (2005) i Una pàtria prestada (2017). Juntament amb Arnau Pons, va dirigir un extens projecte sobre l'intercanvi cultural entre Alemanya i Catalunya en el (Grenzen sind Straßen, 2007-2008, 2 vol.).

És la traductora d'un nombre considerable d'obres literàries. Entre les més destacades, les d'autors serbis i eslovens, com Boris Pahor, Drago Jančar, Aleš Debeljak i Danilo Kiš, traduïdes al català i a l'espanyol, així com les de diversos autors catalans (Jesús Montcada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Pere Calders, Maria Barbal, J.V. Foix, Lluís Maria Todó, etc.), traduïdes a l'eslovè.

En el camp de la traducció, també va participar en la recerca col·lectiva To be translated or not to be (Ser traduït o no ser, 2007), dirigida per Esther Allen, sobre la situació de la traducció literària en el món globalitzat, i en el volum Constel·lacions variables (2012), amb Teresa Irribaren, sobre l'impacte dels mitjans digitals en la internacionalització de la literatura.

Col·labora amb assajos i articles sobre literatura en revistes acadèmiques i culturals, i també és crítica literària habitual en diversos diaris de Catalunya. És membre del Comitè Editorial de la revista humanista L'Espill de la Universitat de València des de 2007.

Ha coordinat simposis i projectes de recerca, els resultats dels quals ha editat i publicat a Diàlegs sense fronteres (2011), sobre autors estrangers establerts a Barcelona i que escriuen en català, i Les distàncies d'Europa (2013), una recerca interdisciplinària sobre el futur d'Europa. El 2016, va dirigir l'informe Culture's Oxygen sobre la indústria editorial de llengües minoritàries, de PEN International encarregada per la UNESCO.

Obres Llibres de l'autora El desig d'ordre. València: Afers (2023). Torno del bosc amb les mans tenyides. Barcelona: L'Avenç (2019)Barbal, Maria (21.03.2019). Vaig al bosc amb el teu llibre. Núvol.Muñoz, Gustau (11/02/2019). Un nou llibre de Simona Skrabec. el diario.es. Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana, València: Publicacions de la Universitat de València. (2017) L'atzar de la lluita. El concepte d'Europa central al segle XX, València: Afers, (2005) L'estirp de la solitud, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (2002). Obra guardonada amb el Premi Josep Carner de Teoria Literària 2001.

Coordinació de volums col·lectius Carrers de frontera, Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana Volum II, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull (2008) Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Volum I, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: GenCat, Institut Ramon Llull (2007)

Traduccions (selecció) Al català Tomaž Šalamun. Balada per a la Metka Krašovec [Balada za Metko Krašovec, 1981]. Barcelona: LaBreu. (2016) Danilo Kiš. Una tomba per a Boris Davidovič [Grobnica Borisa Davidoviča, 1976]. Manresa: Angle (2016) Brane Mozetič. El país de les bombes, el país dels prats [Dežela bomb, dežela trav, 2013]. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)

Drago Jančar. Aurora boreal. Barcelona: Edicions 1984. (2014) Brane Mozetič. Banalitats [Banalije, 2003; Še banalije, 2005, selecció]. Vic: Cafè Central; Eumo (Jardins de Samarcanda, 54). (2009)

Aleš Debeljak. La neu de l'any passat [Somrak idolov, Lanski sneg, Evropa brez Evropejcev, selecció] Palma: Lleonard Muntaner (Traus, 4). (2007) Svetlana Makarovič. El forn d'en Musaranya [Pekarna Mišmaš, 1974]. Il·lustracions de Mercè Arànega. Barcelona: Barcanova. (2006)

Drago Jančar. Katarina, el paó i el jesuïta [Katarina, pav in jezuit, 2000]. Lleida: Pagès Editors. (2005) Boris Pahor. Necròpolis [Nekropola, 1997]. Lleida: Pagès Editors. (2004) Svetlana Makarovič; Brane Mozetič. He somniat que havies mort. Barcelona: ILC i Emboscall [amb Vicent Alonso, Staša Briški, Aurora Calvet, Jaume Creus, Feliu Formosa, Txema Martínez, Melcion Mateu, Francesc Parcerisas, Tanja Pavlica i Iolanda Pelegrí]. (2004) Danilo Kiš. Una tomba per a Boris Davidovič [Grobnica Borisa Davidoviča, 1976]. Manresa: Angle. (2003) Drago Jančar. La mirada de l'àngel [Pogled angela, 1992; “Smrt pri Mariji Snežni”]. Manresa: Angle. (2003)

Al castellà Goran Vojnović. Yugoslavia, mi tierra [Jugoslavija, moja dežela, 2012]. Barcelona: Asteroide. (2017)

Daša Drndić. Trieste [Sonnenschein, 2007]. Madrid: Automática. (2015) Drago Jančar. Zumbidos en la cabeza [Zvenenje v glavi, 1998]. Madrid: Sexto Piso. (2015) Brane Mozetič. El país de les bombas, el país de los prados. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014) Svetlana Makarovič. La tia Magda [Teta Magda, 1999]. Barcelona: Alfaguara. (2005)

A l'eslovè Maria Barbal. Intimna dežela [País íntim, 2005]. Ljubljana: Študentska Založba. (2016) Manuel Molins. Abu Magrib [Abu Magrib, 2002]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 99-216. (2014)

Blai Bonet. Morje [El mar, 1958]. Ljubljana: Center za slovensko književnost. (2014) Josep Maria Benet i Jornet. Želja [Desig, 1991]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 27-98. (2014)

Llorenç Villalonga. Bearn ali sobana porcelanastih lutk [Bearn o la sala de nines, 1956]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 329). (2012)

Maria-Mercè Marçal. Pasijon po Renée Vivien [La passió de Renée Vivien, 1994]. Ljubljana: Škuc (Lambda; 91). (2011)

Maria Mercè Marçal. Staljeni led [Desglaç, 1988]. Ljubljana: Škuc, (Lambda, 78). (2009) Maria Barbal. Kamen v melišču [Pedra de tartera, 1985]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 210). (2008) Gabriel Ferrater. Ženske in dnevi [Les dones i els dies, selecció, 1968] Ljubljana: Center za slovensko književnost, (Aleph, 116). (2007)

Jaume Cabré. Evnuhova senca [L'ombra de l'eunuc, 1996]. Ljubljana: Študenska Založba (Beletrina, 149). (2006) Lluís Maria Todó. Igra izmišljevanja [El joc del mentider, 1994]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 41). (2005) Jesús Moncada. Proti toku [Camí de sirga, 1988]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 110). (2004) J.V. Foix. Dnevnik iz leta 1918 [Darrer comunicat, 1970; Tocant a mà, 1972]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 84). (2003) Pere Calders. Kronike prikrite resnice [Cròniques de la veritat oculta, 1955]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 71). (2002)

Referències

Enllaços externs Vilaweb: Simona Škrabec: 'La situació és molt més greu que no volem reconèixer tots plegats' [consulta: 30 de gener de 2014] XXII Seminari sobre la Traducció: Francesc Parcerisas, Simona Škrabec i Joaquim Gestí. A: Canal de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana. YouTube PEN Català: Simona Škrabec, Presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional

Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Traductors eslovens Categoria:Traductors del català Categoria:Traductors al català Categoria:Traductors catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud contemporanis en català Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Artistes de Ljubljana Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX