miniatura|321px|Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda per els colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per a destacar la propietat dels objectes que creen aquestes sensacions. Tot cos il·luminat absorbeix una part de les ones electromagnètiques i reflecteix les restants. Les ones reflectides són captades per l'ull i interpretades en el cervell com a diferents colors segons les longituds d'ones corresponents.
L'ull humà només percep les longituds d'ona quan la il·luminació és abundant. Amb poca llum es veu en blanc i negre. A la superposició de colors llum (anomenada «síntesi additiva de color»), el color blanc resulta de la superposició de tots els colors, mentre que el negre és l'absència de llum. En la barreja de pigments (anomenada «síntesi sostractiva de color»), tant si es tracta de pintures, tints, tintes o colorants naturals per a crear colors, el blanc només es dona si el pigment o el suport són d'aquesta color, reflectint tota la llum blanca, mentre que el negre és resultat de la superposició completa dels colors cian, magenta i groc, una barreja que en certa manera aconsegueix absorbir totes les longituds d'ona de la llum.
La llum blanca pot ésser descomposta en totes els colors de l'espectre visible per mitjà d'un prisma (dispersió òptica). En la naturalesa aquesta descomposició dona lloc a l'arc de Sant Martí.
En l'art de la pintura, el disseny gràfic, el disseny visual, la fotografia, la impremta i en la televisió, la teoria del color és un grup de regles bàsiques en la barreja de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment. El color negre es pot produir combinant els colors pigment: cian, magenta, groc; i mentre que combinant els colors llum: vermell, verd i blau es produeix el color blanc.
En resum la combinació dels colors pigment (cian, magenta, groc) sostreuen llum, com el seu nom indica, i s'obté el color negre. I la combinació dels colors llum (verd, vermell, blau) sumen llum, i s'obté el color blanc.
Classificacions La problemàtica del color és molt àmplia i pot ésser abordada des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental fa referència a el color pigment i prové de les ensenyances de l'antiga Acadèmia Francesa de Pintura, que considerava com a colors primàries el vermell, el groc i el blau (model de color RYB). Aquesta classificació no és aleatòria; els pintors, en aquell temps, es feien ells mateixos les pintures i partien d'uns pigments arreplegats en la natura; bàsicament terres de colors i algun vegetal. Les tres colors esmentades són les que més joc donaven al pintor. Hem de considerar, d'altra banda, que aquests pigments són components químics que a voltes reaccionen amb l'aglutinant, amb un altre pigment o en el suport on han estat aplicats. Per tant, s'havien de descartar els pigments poc estables.
La física del color + Color Longitud d'ona Freqüència roig ~ 625-740 nm~ 480-405 THz taronja ~ 590-625 nm~ 510-480 THz groc ~ 565-590 nm~ 530-510 THz verd ~ 520-565 nm~ 580-530 THz cian ~ 500-520 nm~ 600-580 THz blau~ 450-500 nm~ 670-600 THz indi~ 430-450 nm~ 700-670 THz violat~ 380-430 nm~ 790-700 THz 400px|frame|Espectre òptic continu
La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum és la seva descomposició en la radiació de les diferents longituds d'ona (o sigui, conèixer l'espectre de la llum provinent d'una font lluminosa és saber quina quantitat d'energia està radiant en cada longitud d'ona). L'espectre complet de la radiació provinent d'un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color, de manera que llums amb espectres diferents poden ésser percebudes per l'ull humà com un mateixa color. De fet, hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.
Una superfície que reflecteix difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflecteix cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de sant Martí conté totes aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtiques.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides en el buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no s'ha d'interpretar com una llista definitiva; l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distintes colors depèn de la cultura i dels gusts. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.
Color dels objectes miniatura|Els discs taronja i bru tenen el mateix color objectiu i estan envoltats del mateix to de gris. Basant-se en les diferències de context les persones perceben el que hi ha al voltant amb diferents reflectàncies, i es poden interpretar els colors com a diferents categories de color. El color d'un objecte depèn de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les característiques de la percepció en l'ull i en el cervell. Físicament, els objectes tenen el color de la llum que és reflectida per la seva superfície, la qual normalment depèn de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com, potencialment, dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no sols reflecteixen la llum, també transmeten o emeten llum per si mateixos, la qual cosa contribueix també a el color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depèn no sols de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, de manera que el color tendeix a ésser percebuda com a relativament constant: la qual és, relativament independent de l'espectre lluminós, l'angle de visió, etc. Aquest efecte és conegut com a constància del color.
La llum que arriba a una superfície opaca es pot reflectir especularment, tal com fan els miralls, dispersar (això és, reflectida amb dispersió difusa) o absorbir; o combinacions d'aquestes.
En els objectes opacs que no reflecteixen especularment, els quals acostumen a tenir superfícies rugoses, el color és determinada per les longituds de l'espectre visible que les dispersen més o menys (amb la llum que no es dispersa s'absorbeix i l'energia posteriorment emesa en forma de calor). Si els objectes dispersen totes les longituds d'ona de l'espectre visible, es perceben blancs. Si absorbeixen tota la llum visible, es perceben negres.
Els objectes opacs que reflecteixen la llum especularment de diferents longituds d'ona amb diferents eficiències semblen miralls tenyits amb colors determinades per aquestes diferències. Un objecte que reflecteix una fracció de la llum incident i absorbeix la resta pot semblar negre, però també ésser lleugerament reflector; com per exemple els objectes negres recoberts d'esmalt o laca.
Els objectes que permeten el pas de la llum al seu través s'anomenen translúcids (dispersen la llum transmesa) o bé transparents, si no dispersen la llum emesa. Si també absorbeixen o reflecteixen la llum de diverses longituds d'ona diferencialment, es perceben tenyits amb una determinada color per la natura d'aquesta absorció.
Els objectes poden emetre llum generada per ells mateixos (emissors primaris), de manera contrària a la reflexió com a font secundària. A causa de la seva temperatura elevada, s'anomenen incandescents, com a resultat de certes reaccions químiques, un fenomen anomenat quimioluminescència, o per altres raons.
Els objectes poden absorbir la llum i, aleshores, tornar-la a emetre amb diferents propietats. S'anomenen llavors fluorescents (si la llum s'emet només mentre la llum s'absorbeix) o fosforescents (si la llum s'emet després que la font primària d'il·luminació s'apaga; aquest terme és també aplicat a la llum emesa deguda a reaccions químiques.
Resumint, el color d'un objecte és un resultat complex de les propietats de la seva superfície, les seves propietats de transmissió de la llum i les seves propietats d'emissió; totes aquestes contribueixen a barrejar les longituds d'ona de la llum que abandona la superfície de l'objecte. El color percebut es troba condicionat per la naturalesa de la il·luminació ambient, i per les propietats de color dels altres objectes pròxims, mitjançant l'efecte conegut com a constància del color i per altres característiques de percepció del cervell i de l'ull.
La percepció del color en els éssers vius Els éssers vius percebem els diferents colors gràcies a l'expressió de tres gens diferents en les cèl·lules de la retina, coneguts com a cons. Cadascun d'aquests gens codifica una proteïna en combinació amb altres substàncies que reben en diferents freqüències.
Cada tipus de con expressa solament un dels tres gens. Existeixen proves que confirmen que l'aparició d'aquest tercer gen va ésser deguda a una mutació que va duplicar un dels dos originals, i en mutà posteriorment la còpia.
La retina conté, doncs, tres tipus de cèl·lules fotosensibles, o cons. Un tipus relativament distint de les altres dues és responsable de la percepció dels colors violeta, amb longituds d'ona vora els 420 nm. Els cons d'aquest tipus sovint s'anomenen cons d'ona curta o cons S o, de manera errònia, cons blaus. Els altres tipus estan estretament relacionats genèticament i química. Un d'aquests, sovint anomenats cons d'ona llarga, cons L o, erròniament, cons vermells, és més sensible a la llum que percebem com a verd groguenc, amb longituds d'ona al voltant dels 564 nm; l'altre tipus, anomenats cons d'ona mitjana, cons M o, erròniament, cons verds, és més sensible a la llum percebuda com a verd, amb longituds d'ona vora els 534 nm.
La corba de resposta com a funció de l'ona per cada tipus: a causa de la sobreexposició de les corbes, alguns valors tristimulus no ocorren en qualsevol combinació lumínica. Per exemple, no és possible estimular solament els cons d'ona mitjana; qualsevol dels altres dos tipus de cons resulten inevitablement afectats en algun grau alhora. La combinació de tots els possibles valors de tristimulus determina l'espai de colors humans. S'ha estimat que els humans són capaços de diferenciar deu milions de tons cromàtics diferents.
L'altre tipus de cèl·lules fotosensibles de l'ull, els bastons, tenen una corba de resposta diferent. En situacions normals, quan la llum lluu amb intensitat suficient estimula fortament els cons, llavors els bastons no juguen virtualment cap rol en la visió. D'altra banda, en la llum tènue, els cons són subestimats i deixen només el senyal dels bastons, que resulta en una resposta en blanc i negre. Demés, els bastons són pobrament sensibles a la llum en l'espectre del vermell. En certes condicions d'il·luminació, la resposta dels bastons i una resposta dels cons dèbils pot resultar en discriminacions de color que no s'aconsegueix diferenciar correctament.
Sense importar la seva composició i intensitat de les diferents longituds d'ona, el color es redueix per l'ull en tres components principals. Per cada localització al camp visual, a la retina, els tres tipus de cons cedeixen tres signes basats en l'extensió en què és estimulat. Aquests valors s'anomenen sovint valors de tristimulus.