Oxynoemacheilus insignis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.The Taxonomicon Encyclopedia of Life

Etimologia L'epítet insignis fa referència, probablement, al seu patró de color corporal consistent en un conspicu negre marbrat.The ETYFish Project

Descripció Fa 12 cm de llargària màxima,Krupp, F. i W. Schneider, 1989. The fishes of the Jordan River drainage basin and Azraq Oasis. P. 347-416. A: Fauna of Saudi Arabia. vol. 10. Pàg. 380. encara que la més comuna és de 8.Goren, M., 1974. The freshwater fishes of Israel. Isr. J. Zool. 23:67-118. Pàg. 93-94.

Hàbitat i distribució geogràfica És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic, no migratori i de clima subtropical (17 °C-24 °C), Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p. Pàg. 282.FishBase el qual viu a Àsia: uns pocs rierols de la conca on es troba Damasc (Síria)List of Freshwater Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase i uns altres 10 a la conca del riu Jordà i la mar Morta a Israel, JordàniaList of Freshwater Fishes reported from Jordan - FishBase i Síria. Sembla que també és present a Turquia.List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 51 i 122.Catalogue of Life Krupp, F., 1987. Freshwater Ichthyogeography of the Levant. Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients Reihe A 28: 229–237. Prefereix els rierols de corrent ràpid o lent i amb substrat pedregós, fangós i amb vegetació.

Estat de conservació La seua àrea de distribució s'està assecant a causa de la reducció de les precipitacions a conseqüència del canvi climàtic i de l'extracció d'aigua en quantitats insostenibles, la qual cosa comporta un descens del nivell freàtic i del volum d'aigua dels rierols on viu. A més, i a nivell local, les aigües residuals domèstiques són abocades als rius directament i fan augmentar la contaminació de l'aigua. D'altra banda, moltes petites preses hi han estat construïdes i la retenció d'aigua que provoquen fa que els rierols que hi ha per sota esdevinguin secs.

Va esdevindre extint al riu Barada, però encara és present al curs superior del riu Awaj (a l'oest de Damasc) i és molt estès a les conques del riu Jordà i de la mar Morta. El creixement demogràfic, l'extracció d'aigua per als regadius i l'ús domèstic, el desenvolupament econòmic i la reducció de les pluges a causa del canvi climàtic donarà lloc a una forta minva d'aquesta espècie en les properes dècades, ja que hom calcula que experimentarà una reducció de prop del 30% en els pròxims 10 anys a causa de l'augment de la sequera a tot el seu territori. UICN

Tot i així, i segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació per a aquesta espècie ni per a la restant biodiversitat amenaçada de la zona.Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: UICN. xiv+132pp.

Observacions És inofensiu per als humans i el seu índex de vulnerabilitat és baix (24 de 100).Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Referències

Bibliografia Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH). Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units. Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221. Hanel, L. i J. Novák, 2002. Ceské názvy zivocichu V. Ryby a ryboviti obratlovci (Pisces) 3., maloústí (Gonorhynchiformes) - máloostní (Cypriniformes). Národní muzeum (zoologické oddelení), Praga. Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia. Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898. Wilkens, H., 1977. Die Typen der Ichthyologischen Sammlung des Zoologischen Instituts und Zoologischen Museums der Universität Hamburg (ZMH). Theil III. Mitteilungen aus dem Hamburgischen Zoologischen Museum und Institut, vol. 74: 155-163. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

insignis