El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2013 sumava amb 62.600 batejats sobre 64.200 habitants. Actualment està dirigida pel bisbe Domenico Cancian, F.A.M.
Territori La diòcesi comprèn sis municipis de l'Alta Vall del Tíber, de la província de Perusa: Città di Castello, Citerna, Monte Santa Maria Tiberina, Montone, Pietralunga i San Giustino.
La seu episcopal es troba a Città di Castello, on es troba la catedral Santi Florido e Amanzio.
El territori està dividit en 60 parròquies, entre les quals la més populosa és la de San Giustino Martire, a San Giustino, que té uns 7.000 fidels. La parròquia menys poblada és Pieve de 'Saddi, amb només un centenar d'habitants, vinculats amb l'origen del cristianisme a l'Alta Vall del Tíber. Les parròquies s'agrupen en tres zones pastorals: Nord, Central i Sud. El 15 de juny de 2011 el bisbe Domenico Cancian formà 11 unitats pastorals que agrupen totes les parròquies, en les tres àrees pastorals.
El territori diocesà és particularment ric en santuaris marians, freqüents en les diverses àrees pastorals: Santa Maria a Petriolo, Santa Maria de Fàtima a Renzetti (Pastoral Zona Nord), Santa Maria delle Grazie a Citta di Castello, Santa Maria di Belvedere (Zona Pastoral Centre), Santa Maria de l'Assumpció (Muntanya Santa Maria Tiberina), Santa Maria del Trànsit a Canoscio, Nostra Senyora dels Remeis a Pietralunga, Madonna dei Confini a Montone.
Estructura eclesial El bisbe està assistit pel consell pastoral, el concili presbiteral i pel col·legi de consultors.
Els càrrecs i altres òrgans de la cúria episcopal es divideixen en quatre àrees: Evangelització i de l'anunci, Litúrgia, Caritat, Cultura i Comunicació Social. Cada oficina i el centre pastoral diocesà es refereix a una d'aquestes quatre àrees. El vicari general, també actua com a moderador de la cúria.
En termes de participació estan actius des del moment en què el Ministeri de la Joventut Diocesana i el Consell Diocesà de Laics.
Història L'evangelització a l'Alta Vall del Tíber L'evangelització de l'Alta Vall del Tíber s'atribueix al màrtir romà Sant Crescenziano, va morir durant la persecució de Dioclecià el 303. En primer bisbe conegut històricament de Città di Castello és Eubodio, episcopus Tifernas, present al sínode romà convocat pel papa Hilari el 465.
Edat mitjana A la segona meitat del , la ciutat es reorganitza pel bisbe Sant Florido que en morir (ocorreguda l'any 599 o l'any 600) serà venerat com a sant patró.P. Licciardello, La Vita sancti Floridi di Arnolfo diacono (BHL 3062), a «Bollettino della Deputazione di storia patria per l'Umbria», CI/1, 2004, p. 141-209 Entre els segles i hi ha una expansió als Apenins, inclosos els territoris que van pertànyer a la diòcesi de Tifernum Metaurense (avui Sant'Angelo in Vado).
En 1012 va començar la restauració de la catedral, acabada en 1032. En aquesta època, la catedral va ser oficiada pels canonges regulars, que seguien la regla de Sant Agustí. L'arxiu capitular de Citta di Castello conserva un manuscrit important del , ara exhibit al Museu de la Catedral, on es descriu el funcionament del capítol catedralici. En 1143 el cardenal Guido de Città di Castello va ser elegit papa amb el nom de Celestí II (1143-1144). Hi hagué una important presència monàstica masculina (en 1126 els monestirs són dotze); entre el segles XII i hi hagué alguns monestirs femenins.
Amb el bisbe Giovanni II (1206/1207-1226) s'obrí un període de gran vitalitat, va continuar amb la bisbes Matteo (1229-1234) i Niccolò (1265-1279). Des dels anys 30 del segle XIII són presents diversos ordes mendicants i s'estenen dins dels monestirs femenins damianits, agustins i benedictins. Durant el es troben les primeres confraries laiques; també és significativa la presència de comunitats de penitents. Als segles i es desenvolupà l'eremitisme rural i la reclusió voluntària. En aquesta adaptació de teixit eclesial, al , els jesuats i els frares de l'Observança menor; al segle següent, aquests últims es van instal·lar també a Sansepolcro. En 1325 dues esglésies van ser agregades a la nova diòcesi de Cortona.A. Czortek, Città di Castello, in Le Diocesi d'Italia, II, Cinisello Balsamo, San Paolo, 2008, p. 361-362
Cap al final del Città di Castello es veu afectada per l'interdetto per negar-se a pagar el cens a la Santa Seu: al maig de 1279 el capítol hagué d'elegir un nou bisbe a un quilòmetre i mig fora de la ciutat. La ciutat estava a les urpes de la discòrdia entre les faccions oposades de güelfs i gibel·lins, provocant incendis, robatoris i destrucció, encara que fos a costa dels béns de la diòcesi. El 13 de març de 1292 es pogué arribar a una pau i es retirà l'interdetto.
En 1283 esclatà un conflicte de competència entre l'abat de Sansepolcro, Zeno, i el bisbe de Città di Castello, Giacomo Cavalcanti, que havia anat a Sansepolcro per celebrar la Pasqua, vist el dubte que pesava sobre Città di Castello. L'alcalde, Rosso da San Michele, empenyé a la gent a cridar amenaces de mort contra el bisbe i la seva família, de manera que Sansepolcro també fou colpejat amb l'interdetto episcopal. L'abat Zeno, en no reconèixer la jurisdicció del bisbe, ignorà l'intedetto i celebrà solemnement els ritus litúrgics, rebent així l'excomunió del bisbe. El conflicte acabà momentàniament quan Zeno va ser succeït per l'abat Bindo; no obstant això, les demandes d'independència dels abats de Sansepolcro es repetirien al llarg del segle XIV i el següent.
Des de 1356 la catedral va iniciar de nou les restauracions, que es prolongaren durant molt de temps. Part dels treballs es realitzaren al principi del , i és bisbe sant Giulio Vitelli.
L'edat moderna El 18 de setembre de 1520 la diòcesi cedí una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Sansepolcro.
Entre els segles i l'acumulació de càrrecs pels bisbes determinà alguns períodes de no residència a la diòcesi. Un primer treball d'implementació dels decrets tridentins és liderat pel bisbe Costantino Bonelli (1560-1572), que va celebrar dos sínodes (1564 i 1568). L'evolució tridentina dels convents de monges fou bastant ràpida. El 1540 la catedral va ser consagrada, on en 1542 va començar la pràctica de les Quaranta Hores; i el 1578 el capítol dels canonges fou secularitzat.A. Czortek, Città di Castello, in Le Diocesi d'Italia, II, Cinisello Balsamo, San Paolo, 2008, p. 362-363
El nou edifici del seminari es va ampliar posteriorment i es va acabar en 1752 . En 1758, durant la vacant després de la mort de Papa Benet XIV la població esclatà en disturbis contra els Estats Pontificis. L'any després les condemnes dels sediciosos van ser greus, però el bisbe Giovanni Battista Lattanzi va ser capaç d'insistir fins al punt que va arribar a aconseguir que les gràcies fossin cada vegada més grans, fins a l'absolució general, que es va celebrar a la ciutat juntament amb el seu promotor.
L'edat contemporània El 15 d'agost de 1972 la diòcesi, fins llavors immediatament subjecta a la Santa Seu, va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesis de Perusa (avui arxidiòcesi de Perusa-Città della Pieve).
De 1972 a 1981 la diòcesi es va unir in persona episcopi a la de Gubbio amb el bisbe Cesare Pagani.
El 27 de maig de 2007 va ser beatificat el bisbe de Citta di Castello Carlo Liviero (1866-1932), la memòria litúrgica es fixà el 30 de maig.
El 15 de juny de 2011 el bisbe Domenico Cancian va presentar el pla de reorganització de la diòcesi sobre la base de la constitució d'11 unitats pastorals dins de les tres àrees de pastorals.
El 3 de juny 2014 el sacerdot Mons. Nazzareno Marconi va ser nomenat pel papa Francesc bisbe de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia.
Actualment es porten a la causa de canonització de la Beata Margarida da Città di Castello, o Metola (nascut a Mercatello sul Metauro), laica que va viure entre 1287 i 1320 i vinculat a l'Orde dels Dominics.
Instituts religiosos i seculars presents a la diòcesi Istituts religiosos masculins El 2014 havia presència a la diòcesi de les següents comunitats religioses masculines: Fills de l'Amor Misericordiós Frares Franciscans de la Immaculada Orde de Frares Menors Orde de Frares Menors Caputxins Orde de Frares Menors Conventuals
Istituts religiosos femenines El 2014 havia presència a la diòcesi de les següents comunitats religioses femenines: Petites Serventes del Sagrat Cor Filles de la Misericòrdia Filles de Sant Francesc de Sales Pies Obreres de sant Josep Germanes de Getsemaní Germanes Franciscanes de Santa Elisabetta Oblades Franciscanes de la Mare de Déu de la Confiança
Instituts seculars femenins El 2014 havia presència a la diòcesi dels següents instituts seculars femenins Espigolaires de l'Església Institut Maria SS. Annunziata Missioneres de la Immaculada del pare Maximilià Kolbe
Cronologia episcopal miniatura|El bisbe cardenal Vitellozzo Vitelli miniatura|El bisbe Pellegrino Tomaso Ronchi, O.F.M.Cap. miniatura|El bisbe Domenico Cancian. Eubodio † (citat el 465) Mario † (citat el 499)Podria pertànyen a la seu de Tifernum Metaurum, o sia Sant'Angelo in Vado. Innocenzo † (inicis de 501 - finals de 502)Entre Innocenzo i Florido probablement hi ha la presència d'un bisbe de nom ignot. San Florido † (vers 580 - 599 o 600 mort) Luminoso † (citat el 649) Alberto ? (? - 711 mort)La figura del bisbe Alberto no està històricament documentada. Teodoro † (citat el 714 o 715) Taciperto † (citat el 752) Bonifacio † (citat el 761) Leone † (citat el 769) Stabile † (citat el 826) Roderico † (citat el 853 i al 861) Rainaldo † (872 - vers 875) Marino † (citat el 877) Pietro † (citat el 900 aproximadament) Ingizo † (citat el 969 i al 998) Pietro II † (vers 1023 - 1048)Alguns autors proposen la presència d'un bisbe, anònim, entre Pietro II i Pietro III, mentre que d'altres afirmen que es tracta d'un únic i mateix bisbe. Pietro III † (citat al juliol de 1048) Ermanno † (inicis de 1050 - finals de 1059) Fulcone † (citat el 1068) Tebaldo † (2 d'octubre de 1071 - 4 de novembre de 1101 mort) Rodolfo I † (1102 - 28 de setembre de vers 1105 mort) Giovanni I † (1105 - 12 de setembre de 1124 mort) Ranieri I † (1124 - 15 de juny de 1129 mort) Guido † (1135 - 14 de maig de 1137 mort) Da Vizzo o Divizzo † (1141 - 1146) Ubaldo ? † (citat el 1150)Es tracta més probablement del bisbe de Gubbio. Pietro IV (10 d'octubre de 1153 - 1167) Corbello † (1159 - ?) (il·legítim) Tedelmanno † (citat el 1167) Pietro IV (1172 - 28 de juliol de 1178 mort) (per segon cop ?)Podria tractar-se del mateix bisbe Pietro IV, o d'un nou bisbe (Pietro V?). Ranieri II † (1178 - 7 de juny de 1204 mort) Rolando † (dopo de març de 1205 - dopo de gener de 1206 renuncià) Giovanni II † (inicis de 5 de febrer de 1207 - finals de 10 d'octubre de 1226 mort) Cortosonno † (1227 - 1228) Matteo Suppolini † (5 d'agost de 1229 - 1233 o 1234 mort) Azzo † (30 de novembre de 1234 - 12 d'abril de 1251) Pietro V † (29 de juliol de 1252 - inicis de 14 de març de 1264 mort) Niccolò, O.Praem. † (25 d'agost de 1265 - 5 de març de 1279 mort) Giacomo Cavalcanti † (7 de maig de 1280 - d'octubre de 1301 mort) Ugolino Gualterotti † (6 de novembre de 1301 - finals de 17 de maig de 1319 mort) Ugolino della Branca, O.S.B. † (16 de març de 1320 - vers de febrer de 1346 mort) Orlando Albizzini † (1328 - 8 de gener de 1329 nomenat bisbe de Volterra) (antibisbe) Pietro Riccardi (Pierre Richard) † (19 de febrer de 1347 - 1358 ? mort) Beato Buccio Bonori † (4 de maig de 1358 - 26 d'agost de 1374 mort) Niccolò Marciari † (4 de desembre de 1374 - 1379 nomenat bisbe d'Orvieto) Ettore Orsini † (7 d'octubre de 1379 - 17 de juliol de 1387 mort) Bandello Bandelli † (16 de setembre de 1387 - 14 de maig de 1407 nomenat bisbe de Rimini)