El Manuscrit de Gorica - Горички зборник en serbi ciríl·lic - o Almanac de Gorica és una col·lecció de manuscrits medievals serbis escrita per Jelena Balšić i el monjo Nikon de Jerusalem dins del període entre 1441 i 1442 en l'església Jelena construïda a l'illa de Gorica situada al llac Skadar. El seu nom és un derivat del nom de l'església.Tomin 2000, p. 2
Continguts La primera part de Gorički zbornik conté la correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual, anomenat Nikon de Jerusalem. Jelena va escriure tres epístoles a Nikon. Nikon les va respondre presentant la posició de l'església pel que fa a assumptes teològics diferents. Només una de les tres epístoles, coneguda com a Otpisanije bogoljubno (serbi: Отписаније богољубно), es conserva actualment.Tomin 2000, p. 2 La correspondència entre Jelena i el seu assessor espiritual té el seu origen en una pràctica comuna en l'Imperi Romà d'Orient. Els erudits van elogiar aquesta epístola tot i que en part era la mateixa que l'hagiografia de John de Rila escrita per Evtimiy de Tarnovo. La semblança dels textos medievals escrits als Balcans correspon amb el gènere i la pràctica romana d'Orient. Aquesta pràctica estava basada en les formes universals i comunes, no en les individuals.Tomin 2000, p. 6
En la segona part de manuscrit de Gorica, Nikon escriu a Jelena sobre els seus avantpassats, utilitza genealogies sèrbies i annals, així com l'hagiografia de Sant Simeon escrita per Stefan el Primer-Coronat i l'hagiografia de Sant Sava escrita per Teodosije.Spremić 2004, p. 73–108
La part següent és la constitució monàstica, composta en l'orde de Jelena, per a ser utilitzada a l'església que ella va construir a l'illa de Gorica. El 'Conte de Jerusalem Esglésies i Llocs en el Desert (serbi: Повест о јерусалимских црквама и местима у пустињи) és la part que segueix del manuscrit, la qual predica la fe, demanant perdó en cas que existíssin equivocacions als manuscrits i salutacions. L'última part del manuscrit és la carta de Jelena on confirma que va rebre feina del seu assessor espiritual Nikon com regal que donà Jelena a l'església de Gorica.
Un de les raons per les quals el manuscrit de Gorica és molt important en la literatura medieval és, que és un testimoni de la presència i l'establiment del romans d'Orient en el territori que estava sota pressió directa de la política veneciana llatina.Bogdanović 1970, p. 6
Cobertes Jelena va escriure el 25 de novembre de 1442 una carta que mostra que va tenir la seva biblioteca pròpia i que en el 1441 basat en les seves instruccions el seu canceller Doberko va ordenar fer unes cobertes de llibre de plata i decorades amb una imatge de Jesús d'un orfebre de Kotor anomenat Andrija.Tomin 2000, p. 10 Pel que es pot assumir que aquestes cobertes van ser fetes per al manuscrit de Gorica, tot i que va ser més tard descobert dins de cobertes de pell i de fusta.
Nikon De Jerusalem Nikon va canviar el seu nom a Nikandar de Jerusalem després d'emprendre deures monàstics més importants.Bešić 1970, p. 190 A més del manuscrit de Gorica, Nikon va escriure una altra col·lecció de manuscrits coneguda com a Šestodnev en el 1439/1440 el qual es conserva al monestir de Savina.Tomin 2000, p. 2
Referències
Fonts , Redakcija za istoiju Crne Gore, Bogdanović, Dimitrije (), Tomin, Svetlana (setembre 2000), Otpisanije bogoljubno Jelene Balšić: Prilog shvatanju autorskog načela u srednjevekovnoj književnosti (en serbi), Cetinje: simposi científic Internacional "Nikon de Jeruzalem: feina — de personalitat — del temps" Spremić, Mamačilo (2004), Jovan Ćulibrk, ed., (en serbi), Cetinje, Belgrad: Svetigora, Publikum, pp.
Enllaços externs Text original fotocopiat del Gorički zbornik Otpisanije bogoljubno - Text de l'epístola escrita per Jelena Balšić en serbi
Gorica