LExèrcit Àrab Sirià () és la branca terrestre de les Forces Armades de Síria. És el servei militar dominant dels quatre serveis amb uniforme, controla la majoria de càrrecs superiors i té el major personal, amb un 80% del total combinat. L'Exèrcit sirià va ser format pels francesos després de la Primera Guerra Mundial, quan van aconseguir un mandat sobre la regió. Des de 1948 ha tingut un paper important en el govern del país, i ha donat suport als cops militars, incloent el cop d'estat a Síria de març de 1949, i el cop d'agost de 1949 per part del Coronel Sami al-Hinnawi, el 1954, el 1963, el 1966, així com el cop d'estat de l'any 1970.
Ha lluitat en quatre guerres contra l'estat d'Israel (el 1948, la Guerra dels Sis Dies, el 1967, el 1973, i el 1982 al Líban), i una vegada amb Jordània en 1970. També va desplegar una divisió cuirassada a l'Aràbia Saudita entre 1990 i 1991, però va veure poca acció. Des de 1975 i fins en 2006 va ser el pilar principal de l'ocupació siriana del Líban. Dins de Síria, va tenir un paper important en la supressió de la rebel·lió islamista que hi va haver entre 1979 i 1982
Des de l'any 2011, durant els primers anys de la Guerra civil siriana va patir desercions massives i pèrdues territorials crítiques davant les forces rebels i grups gihadistes. Es va convertir en una força fragmentada, fortament dependent de milícies locals i aliats estrangers. L'exèrcit es va salvar del col·lapse gràcies al suport crucial del Hezbol·là libanès, les milícies xiïtes recolzades per l'Iran i, de manera definitiva, la intervenció militar de Rússia el 2015, que va capgirar el rumb de la guerra a través del poder aeri, i mitjançant campanyes de desgast molt dures va recuperar progressivament els grans nuclis urbans (Alep, Homs, els suburbis de Damasc) i el control de la major part del territori sirià, utilitzant tàctiques de setge severes. A finals de 2024, una ofensiva llampec liderada pel grup Haiat Tahrir al-Xam (HTS) i faccions rebels aliades va provocar el col·lapse institucional de l'exèrcit en qüestió de dies: Les cadenes de comandament de l'SAA es varen trencar, patint desercions massives i deixant enrere grans quantitats d'armament, fet que va culminar amb la caiguda de Damasc i la fugida de Baixar al-Àssad del país el 8 de desembre de 2024.
Sota la direcció de la nova administració civil i el govern de transició encapçalat per Ahmed aix-Xar'a, l'Exèrcit Àrab Sirià s'ha mantingut com la institució militar formal de l'Estat, però sotmesa a una profunda reforma per despolititzar-la i allunyar-la del control del partit Baas. L'exèrcit ha passat de ser una força faccional a l'eix central de la unificació del país. La culminació d'aquest procés ha estat l'absorció de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) d'origen kurd, integrant els seus combatents a nivell individual dins de l'estructura militar estatal fins que el comandant de les FDS Mazloum Abdi, va anunciar oficialment el 20 d'agost de 2026 la dissolució del grup com a força militar independent després de culminar la seva fusió integral amb l'Exèrcit Àrab Sirià i les institucions estatals de Síria.
Referències
Categoria:Grups armats de la guerra civil siriana Síria