miniatura|Portada de la primera edició de El Criticón (1651) El Criticón és una novel·la espanyola de Baltasar Gracián. Fou publicada en tres parts durant els anys 1651, 1653 i 1657. És considerada la seva millor obra, i una de les obres més influents de la literatura espanyola, juntament amb El Quixot i La Celestina.«Concepto y forma atrevida unidos hacen de El Criticón, junto con el Quijote, la mejor novela española de todos los tiempos.», Santos Alonso, p. 23; 25. El Criticón reuneix i expandeix les seves obres anteriors.Gerhart Schröder, Baltasar Graciáns «Criticón»: eine Untersuchung zur Beziehung zwischen Manierismus und Moralistik (1966) p. 23 És considerada l'obra pionera del gènere Bildungsroman.
L'obra és una al·legoria que cobreix la vida d'Andrenio, representant dues facetes de la seva vida: la seva impulsivitat i la seva falta d'experiència. Remarca la visió filosòfica del món de Gracián en forma de conte èpic.
Gracián va produir aquest romanç per resumir les seves reflexions i expandir la seva habilitat com a escriptor alhora. Gracián va escriure la novel·la durant els seus últims anys i conté la seva visió final del món i de la vida humana. La visió global és pessimista i desolada, tot i que els dos protagonistes virtuosos representen l'esperança. Escapen de la mediocritat i aconsegueixen la fama eterna.
L'animadversió cap als valencians de l'autor que es troba a l'obra podria ser explicada perquè va ser objecte de murmuracions contra la seua persona a causa d'una superxeria que tramà per a atraure l'atenció en un dels seus sermons al afirmar que li havia arribat una carta de l'infern portada per Aqueront i que l'obriria i llegiria un altre dia. La superxeria causà un escàndol entre les autoritats eclesiàstiques valencianes que l'obligaren a retractar-se de manera pública.
Referències
Bibliografia
Categoria:Novel·les en castellà Categoria:Obres literàries del segle XVII