Enver Hoxha, pronunciat [ɛnˈvɛɾ ˈhɔdʒa], (Gjirokastër, Albània, 16 d'octubre de 1908 - Tirana, 11 d'abril de 1985), fou un polític i dictador albanès.
Biografia Joventut esquerra|miniatura|Enver Hoxha als 18 anys. Enver Hoxha va néixer a Gjirokastër l'octubre de 1908, una ciutat de l'Albania meridional (de l'Imperi Otomà), en una família musulmana vinculada a l'ordre dels Betktashi. Encara hi ha incertituds sobre els seus orígens. Alguns, com l'escriptor Ismaïl Kadaré, afirmen que la seva família no era gaire famosa a Gjirokaster i que el clan Hoxha seria el de petits propietaris de terres. Altres, com Kristo Frashëri, afirmen que la seva família era especialitzada en els préstecs d'usura. El seu pare, Halil Hoxha, presentat per la propaganda com un petit empleat, es troba als Estats Units i deixa a seu germà Hysen la cura de criar els seus fills. Enver té tres germanes i un germà.
Va estudiar del 1923 al 1927 a l'institut francès de Gjirokastër i després al de Korçë fins al 1930.
El 1930 obté una beca estatal per estudiar ciències naturals a la Universitat de Montpeller. A causa dels resultats universitaris, la seva beca va ser suspesa el 1933. Va abandonar les seves estudis i va anar a París, on va estar amb els comunistes francesos i albanesos a l'exili. Admira especialment Marcel Cachin, el nom d'una avinguda de Tirana. Escriu alguns articles a L'Humanité a França, denunciant el règim monàrquic albanès de Zogú I d'Albània. L'any següent es converteix en secretari especial del consul albanès a Brussel·les. Va seguir cursos de dret a la Universitat Lliure de Brussel·les, de nou sense obtenir un títol universitari.
Va tornar a Àlbania el 1936, va ensenyar a Tirana i després a l'escola secundària francesa de Korçë. Va ser encarregat per Xavier de Courville, director del liceu i membre de l'Acció Francesa, de donar els cursos de moral.
El 28 de novembre de 1939, Hoxha va participar en la celebració del Dia de la Independència a Korça, que va prendre l'aspecte d'una manifestació antifeixista. Això li val ser exclòs dels marcs de la instrucció pública. Aquest esdeveniment es pot veure com l'inici real de la carrera política d'Enver Hoxha. Després va marxar a Tirana i es va convertir en gerent del bistrot La Flora, encara que la propaganda només especificarà que va ser comerciant.
Segona Guerra Mundial i dirigisme (1939-1945) Anys de resistència esquerra|miniatura|Hoxha amb indumentària de partisà. Va participar en l'oposició a Zogú I d'Albània i a la invasió italiana del 7 d'abril de 1939.
Hoxha va ingressar al grup comunista Puna, quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de Belgrad per a formar el Partit Comunista d'Albània. En la resistència, va intervenir activament en la formació del Front d'Alliberament Nacional d'Albània del que fou el seu primer comissari polític.
A partir de la Invasió italiana d'Albània l'any 1939, Enver Hoxha pretén organitzar la resistència. Aleshores, es va oposar als comunistes que rebutjaven una aliança amb la burgesia progressista, els nacionalistes i els intel·lectuals. De fet, vol seguir una política de Front popular com el va veure funcionant a França.
Hoxha no té la mateixa visió del comunisme que els marxistes, no veu la revolució a través d'un proletariat que arriba. Si vol una revolució social, vol que vagi combinada amb una revolució nacional que faci del seu país una nació moderna. Com a tal, és tant un comunista estalinista com un emulador de Mustafa Kemal Atatürk, com Zogú I d'Albània. Aleshores Hoxha lluita contra el grup comunista de Shkodër, que considera que el comunisme no és una necessitat històrica sinó el producte de influències estrangeres, o fins i tot el Grup de joves, un grup comunista amb certa influència a Tirana, que afirma que la invasió italiana accelerarà la modernització d'Albània i, a més, el naixement d'un proletariat. Aquests dos grups coincideixen que la pagesia, que representa el 90 % de la població, és ignorant i reaccionària. No obstant això, en l'esperit de Hoxha, comunisme i nacionalisme es barregen estretament i cal unir l'Albània profunda a la causa.
Després de l'ocupació del país fou despatxat del treball i l'organització comunista de Korça el va enviar a Tirana, que al cap de poc temps va esdevenir un centre important del moviment comunista i antifeixista. El 1941 va ser un dels fundadors del Partit del Treball d'Albània i un dels dirigents de la resistència a l'ocupació d'Albània per part de la Itàlia feixista i del Tercer Reich.
No va ser fins al 30 de juliol de 1941, quan Stalin va ordenar lluitar contra Alemanya, que Hoxha va poder unir tota la resistència sota la bandera comunista. Això va requerir fundar un únic partit comunista. A Tirana, del 8 al 14 de novembre de 1941, representants dels grups comunistes de Korçë, Shkodër i els joves van escollir un comitè de set membres presidit per Hoxha. Aquesta unificació va ser assegurada per dos militants iugoslaus, que van imposar el model titoista al Partit Comunista d'Albània. En pocs mesos, Hoxha va assegurar la fusió dels grups comunistes en un únic partit i després va coordinar la repressió contra els elements fraccionats. L'URSS va reconèixer el partit més tard, el setembre de 1942.
L'experiència d'Hoxha li permet fer marxa enrere i imposar als comunistes com a principal força de resistència. Endurit per les lluites internes, pot confiar en el seu partit i els seus equips molt units per una ideologia revolucionària i inserits en una barreja d'infraestructures àmplia i ramificada, cèl·lules comunistes de poble i urbanes.
La política d'unificació de la resistència dona els seus fruits, com ho demostra la conferència de Peza del 16 de setembre de 1942, que permet als comunistes prendre el lideratge del Front d'Alliberament Nacional, en què van participar grups del nord i monàrquics. Uns mesos més tard, els republicans, prooccidentals i antimonàrquics, van fundar el Front Nacional,Balli Kombëtar en albanès. L'home fort d'aquest moviment és Mehdi Frasheri, nacionalista republicà i anticomunista. que és un competidor. Un dels cosins d'Hoxha, Nexhat Peshkepia, així com el seu propi cunyat, Bahri Omari, s'hi van adherir abans de participar en el govern albanès sota tutela alemanya.
En un principi, Hoxha busca unir els dos moviments. Els dies 1 i 2 d'agost de agost de 1943, pocs dies després de la caiguda de Mussolini, va delegar a un dels seus homes de confiança per participar prop de Krujë en la constitució d'un Comitè de Seguretat Pública, en igualtat de condicions que els membres del Front Nacional. L'acord està lligat, i fins i tot es preveu formar un govern provisional que probablement és reconegut pels britànics. Però l'acord s'enfonsa per culpa dels homes de Tito. Obertament assessorant Hoxha en qüestions de tàctica, i mediadors en les relacions amb els soviètics, la seva missió era en realitat facilitar la integració de l'Albània a la nova Iugoslàvia. Així, s'esforcen per evitar que Kosovo se'ls escapi. Per això, i sense admetre-ho, es mostren més aviat reticents a unificar les forces de resistència que limitarien la seva influència. Declarant que l'Acord de Krujë comporta danys als interessos del poble i de la pàtria, Hoxha, molt ansiós aleshores per no desagradar el seu únic protector, desautoritza la seva delegació i renuncia a l'acord.Sobretot perquè el compromís dels membres del Front Nacional amb el nou ocupant alemany li va proporcionar un motiu declarat per a la ruptura. Aleshores va començar una lluita despietada entre els comunistes del Front d'Alliberament Nacional i els republicans del Front Nacional. Això es va intensificar encara més el maig de 1944, quan el Front Nacional es va aliar amb els caps dels grups del Nord per oposar-se millor als comunistes.
Els grups partisans comunistes albanesos i iugoslaus són supervisats i entrenats per instructors militars britànics pertanyents a l'Executiu d'Operacions Especials(SOE).[http://news.bbc.co.uk/today/hi/today/newsid_7780000/7780476.stm Vegeu el lloc històric de la BBC on Enver Hoxha apareix fotografiat amb agents de SOE, fotografies fetes pel coronel David Smiley.
Presa del poder Amb la retirada de la Wehrmacht, el FAN va tenir via lliure per transformar-se el maig de 1944 en un govern provisional. Un Consell d'Alliberament Nacional antifeixista va ser organitzat i presidit pel Dr. Nishani, company de viatge del Partit Comunista. Hoxha, llavors secretari general del partit, va ser nomenat director del comitè executiu de tretze membres elegit pel Consell. El comitè va decretar que totes les organitzacions que no pertanyen al FLN són il·legals. Zogú I d'Albània, aleshores a Gran Bretanya, queda prohibit.
Albània va entrant en una nova fase de conflicte on la guerra s'afegeix a la guerra civil. Els comunistes, preponderants al Sud gràcies al veïnat dels comunistes grecs, van guanyant terreny progressivament sobre els seus enemics reialistes. El 9 de setembre, els britànics van tornar a embarcar els oficials d'enllaç destituïts per Hoxha. Abaz Kupi, un monàrquic, va ser evacuat. A l'octubre, Vlorë, Fiër i Korçë són controlats pels partisans. El dia 22, a Berat, el Comitè d'Alliberament Antifeixista es va transformar en Govern Democràtic d'Albània del qual Hoxha és president i ministre de defensa. Amb la presa de la capital Tirana el 17 de novembre de 1944, els comunistes es van afirmar com a amos del territori. Albània va ser alliberada sense recórrer a l'exèrcit.
El 29 de novembre de 1944 tota Albània estava alliberada dels invasors. El mes següent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producció, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum. L'agost de 1945 va començar la reforma agrària.
Poc després de l'alliberament, es va casar amb Nexhmije Xhuglini, una figura del Partit Comunista. Van tenir tres fills, dos nois, Ilir Hoxha i Sokol, i una noia, Pranvera.
Els primers dies de la república (1945-1950) Inici del regnat Després de la victòria en la Segona Guerra Mundial, Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat Primer Ministre d'Albània, aconseguint instaurar un govern leninista. L'11 de gener de 1946 va ser proclamada per una Assemblea Constituent la República Popular d'Albània.
El desembre 1945 les eleccions van donar al Front Democràtic, successor del Moviment d'Alliberament Nacional (LANÇ), liderat pels comunistes, el 93 % dels vots, els observadors diplomàtics americans i britànics, així com diversos corresponsals van concloure que les eleccions s'havien dut a terme de manera justa i reflectien la popularitat del Front Democràtic. El gener de 1946, l'Assemblea Constituent va proclamar Albània República Popular. El Partit Comunista triomfa, però està fortament dividit. Hoxha, líder de la fracció intel·lectual del partit que vol la independència, s'oposa a la fracció obrera que volia unir-se a Iugoslàvia. Són els proiugoslaus els que s'imposen amb la victòria sobre els nazis. Koçi Xoxe, home de confiança de Belgrad i ministre de l'Interior, esdevé màxim dirigent d'Albània en detriment d'Hoxha que es veu desposseït del poder. Va quedar encara més amenaçat quan Xoxe va començar a prohibir els comunistes.