Una confessió religiosa és un subgrup dins d'una religió que funciona sota un nom comú (precisament, en anglès es diu religious denomination), una tradició i una identitat. El terme fa referència a les diverses confessions cristianes (per exemple, la no calcedònica, l'ortodoxa oriental, el catolicisme i les branques del protestantisme, com el luteranisme).). També s'utilitza per descriure les cinc branques principals del judaisme (judaisme karaïta, ortodox, conservador, reformista i reconstruccionista). Dins de l'islam, es pot referir a les branques o sectes de la religió (com ara sunnites i xiïtes), així com a les seves diverses subdivisions, com ara subsectes, escoles de jurisprudència, escoles de teologia i moviments religiosos. (Per exemple, les subsectes Ismaili i Twelver de l'islam xiïta, o els moviments islàmics de Nur Cemaati i Salafisme.)
La confessió religiosa més gran del món és l'islam sunnita. miniatura|800px|center|Les principals confessions religioses del món, que són majoritàries a cada país.
Visió general
El concepte de confessió religiosa es refereix a una gran varietat de grups d'allò més diversos, pel que fa al nombre dels seus acòlits: Les diverses variants del cristianisme: l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i les esglésies ortodoxes orientals (les de tradició copta, les de tradició siríaca i l'Església Apostòlica Armènia), l'anglicanisme i les diverses confessions evangèliques (anabaptisme, Església baptista, Església Episcopal, Assemblees de Germans, calvinisme, presbiterianisme, Església Reformada, luteranisme, metodisme, Moviment de la Santedat, Església Adventista del Setè Dia, pentecostalisme, Moviment Carismàtic i quaquerisme), a més de les anomenades Esglésies liberals (unitarisme i universalisme). I els mormons i els Testimonis de Jehovà, entre moltes altres sectes. Les quatre branques principals del judaisme: ortodox, conservador, reformista i reconstruccionista. A més, el judaisme haredí, l'hassidisme i el judaisme ortodox modern. Els samaritans, espècie de subgrup jueu que recull elements de l'islam. Les dues branques principals de l'islam: sunnisme i xiisme. I també els corrents minoritaris ibadisme i sufisme. Els drusos, que es consideren ells mateixos musulmans, però que en realitat practiquen una mena de sincretisme entre l'islam, el judaisme, el cristianisme i el gnosticisme. El bahaïsme. En el cas de l'hinduisme, la deitat principal o la creença filosòfica que identifica cada confessió va acompanyada també d'unes pràctiques religioses i fins i tot culturals particulars. Les principals confessions són el xivaisme, el xactisme, el vixnuisme i la tradició smarta. Sense oblidar el moviment Hare Krixna, per exemple. Les diverses variants del budisme: theravada, mahayana i vajrayana. Les tradicions religioses de la Xina: el taoisme, el confucianisme, el xintoisme, el chondogyo, el caodaisme, el yiguandao, inclòs el sincretisme xinès, que és una amalgama de totes elles i del budisme. El jainisme. El sikhisme, que és una fusió de l'islam i l'hinduisme. L'ayyavalisme. Les religions iràniques, que inclouen el zoroastrianisme, el yazdanisme i el gnosticisme. El xamanisme africà. Les religions naturals, principalment africanes, americanes i australianes. Les diverses versions nacionals del neopaganisme (eslau, celta, escandinau, germànic, grec, etc). La cienciologia, si és que és una confessió religiosa.
Cristianisme Una confessió cristiana és un terme genèric per a un cos religiós distint identificat per trets com ara un nom comú, estructura, lideratge i doctrina. Tanmateix, les entitats individuals poden utilitzar termes alternatius per descriure's a si mateixes, com ara església o fraternitat. Les divisions entre un grup i un altre es defineixen per la doctrina i l'autoritat de l'església; qüestions com la interpretació bíblica, l'autoritat de la successió apostòlica, l'escatologia i la primacia papal sovint separen una confessió d'una altra. Els grups de confessions que sovint comparteixen creences, pràctiques i vincles històrics similars es coneixen com a branques del cristianisme.
La confessió cristiana més gran és l'Església Catòlica.
Hinduisme En l'hinduisme, la deïtat principal o creença filosòfica identifica una confessió, que també sol tenir pràctiques culturals i religioses diferents. Les principals confessions inclouen el xivaisme, el xactisme, el vixnuisme i l'smartisme.
Islam Històricament, l'islam es va dividir en tres grans sectes, conegudes com sunnisme, kharigisme i xiisme. Avui dia, els sunnites constitueixen aproximadament el 90% de la població musulmana total; els xiïtes representen al voltant del 10%, mentre que els ibadites, dels kharigites, han disminuït a un nivell inferior al 0,15%.
Avui dia, moltes de les sectes xiïtes estan extintes. Les principals sectes musulmanes imamat supervivents són l'usulisme (al voltant del 8,5%), l'ismailisme nizari (al voltant de l'1%), l'alevisme (0,5 -1%). Els altres grups existents inclouen els xiïtes zaidites del Iemen, la població dels quals és gairebé més del 0,5% de la població musulmana mundial, i els mustalites (amb gairebé el 0,1% els adeptes taiyabites dels quals resideixen a l'estat de Gujarat a l'Índia i a la ciutat de Karachi al Pakistan. També hi ha poblacions importants de la diàspora a Europa, Amèrica del Nord, l'Extrem Orient i l'Àfrica Oriental).
D'altra banda, posteriorment es van desenvolupar de manera independent noves sectes musulmanes com els musulmans afroamericans, els musulmans ahmadis (amb gairebé l'1%), els musulmans no confessionals i els musulmans alcoranistes.
Una enquesta del Pew Research Center suggereix que fins a un 25% dels musulmans a nivell mundial s'identifiquen com a musulmans no confessionals.
Judaisme Els moviments religiosos jueus, de vegades anomenats confessions o branques, inclouen diferents grups que s'han desenvolupat entre els jueus des de l'antiguitat. Avui dia, la principal divisió és entre les línies ortodoxa, reformista i conservadora, amb diversos moviments més petits al seu costat. Aquesta estructura confessional triple és present principalment als Estats Units, mentre que a Israel les línies de fractura es troben entre els ortodoxos religiosos i els no religiosos.
Els moviments tenen opinions diferents sobre diversos temes. Aquestes qüestions inclouen el nivell d'observança, la metodologia per interpretar i comprendre la llei jueva, l'autoria bíblica, la crítica textual i la naturalesa o el paper del messies (o era messiànica). En aquests moviments hi ha diferències marcades en la litúrgia, especialment en la llengua en què es duen a terme els serveis, amb els moviments més tradicionals que emfatitzen l'hebreu. La divisió teològica més marcada es produeix entre els jueus ortodoxos i els no ortodoxos que s'adhereixen a altres confessions, de manera que els moviments no ortodoxos de vegades es denominen col·lectivament confessions liberals o corrents progressistes.
Multiconfessional El terme multiconfessional pot descriure (per exemple) un esdeveniment religiós que inclou diverses confessions religioses de grups religiosos, de vegades no relacionats. Molts esdeveniments cívics inclouen parts religioses dirigides per representants de diverses confessions religioses per tal de ser el més inclusius o representatius possible de la població o el públic previst. Per exemple: la missa d'acció de gràcies del diumenge al Campamento Esperanza ( Accident de la mina de Copiapó de 2010) a Xile, on els serveis van ser dirigits per un sacerdot catòlic romà i per un predicador evangèlic durant l’accident de la mina de Copiapó de 2010 a Xile el 2010.
Els capellans, sovint ordenats clergues de qualsevol religió, sovint són assignats a organitzacions seculars per proporcionar suport espiritual als seus membres que poden pertànyer a qualsevol de les moltes religions o confessions diferents. Molts d'aquests capellans, en particular els que serveixen a l'exèrcit o a altres grans organitzacions seculars, estan formats específicament per ministrar a membres de moltes religions diferents, fins i tot religions amb ideologia religiosa oposada a la de la pròpia fe del capellà.
Les organitzacions militars que no tenen un gran nombre de membres de diverses confessions individuals més petites però relacionades celebraran rutinàriament serveis religiosos multiconfessionals, sovint anomenats genèricament serveis dominicals protestants, de manera que les confessions protestants minoritàries no queden excloses ni reben servei.New chapel heralds more North Fort Hood construction
Multiconfessional també es pot referir a la fe d'una persona, en el sentit que la seva creença o afiliació creua els límits formals que els seguidors estrictes no considerarien. Per exemple, algú pot haver estat criat protestant però trobar útils les escriptures o la pràctica budistes o hindús sense abandonar completament la seva afiliació al cristianisme i, per tant, potser no es considera completament hindú o budista, ni tampoc es considera completament cristià tant com un adepte estricte. Això no seria el mateix que el panteisme, ja que potser no senten cap afiliació a l'islam. Poden classificar-se com a cristians budistes o advaita-cristians o simplement espirituals però no religiosos. Poden pregar però no meditar o viceversa o ambdues coses, i poden beneficiar-se d'una àmplia gamma de les escriptures i poden assistir tant a l'església com al temple.
Referències
Bibliografia
Categoria:Religions