Dolores Cano Royo (Vila-real, 13 de març de 1858 - Vila-real, 8 d'abril de 1925) va ser la primera llevadora amb titulació universitària de Vila-real.
Biografia El 1891 va obtenir el títol i es va convertir en la primera comare (matrona) amb titulació universitària de Vila-real. Va pertànyer a la primera promoció de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de València. Una de les condicions per a ser admesa en la matrícula de comare era ser casada o viuda. Les casades havien de presentar llicències dels seus marits en què les autoritzaven per a seguir aquests estudis, i tant les unes com les altres havien de justificar, mitjançant un certificat del capellà, bona vida i costums. Dolores Cano va fer les pràctiques a la sala de maternitat de l'Hospital Provincial de València amb el metge Francesc Cantó i Blasco, introductor de les innovacions europees sobre higiene municipal al País Valencià.
Entre els múltiples avanços deguts a aquest metge i al seu equip de treball, destaca un article que va publicar el 1881, en el Butlletí de l'Institut Mèdic Valencià, en el qual s'adhereix a l'exigència de crear un Cos Municipal d'Higiene i Salubritat. A més, el doctor Cantó, després d'una visita a Suïssa, va incitar els industrials valencians perquè muntaren lleteries higièniques. També va plantejar, el 1888, la profilaxi pública i social de la sífilis, per la qual cosa es va admetre la reglamentació de la prostitució. El 1890 l'asèpsia estava adoptada en tots els centres.
Dolores era filla i neta de comares. Durant anys va ajudar a venir al món molts xiquets i xiquetes i va aconseguir reduir la mortalitat reduir les morts per postpart en aplicar els ensenyaments a l'escola d'infermeria. La mortalitat per febre puerperal va passar d'un 25% a 3'8% i posteriorment al 1'27%.
Cal destacar que en aquesta època el nivell sanitari, social i econòmic comportava que les dones pariren en males condicions i la majoria ajudades només per altres dones de la família. Tots aquests elements provocaven un alt índex de mortalitat dels nascuts i de les dones en el part i en el postpart. Gràcies a la gran tasca realitzada per les comares, que aplicaven mesures preventives, higièniques i dietètiques, es va aconseguir la progressiva reducció d'aquesta mortalitat. D'altra banda la medicina, fins a finals del , no va comptar el concurs de la microbiologia. La infecció s'explicava com un càstig diví, segons la qual els efluvis miasmàtics produïen les malalties.
Bibliografia AA.VV. (1998). Las mujeres recuerdan. Memoria de ocho municipios de Castellón. Universitat Jaume I. Bovaria Broch, Africa i Guinot Usó, Elia (1998). “Nàixer a Vila-real. El dur treball de les comares (1722-1967)”. Revista Cadafal. Vila-real. Flores Sacristán, Onofre (2006). Vila-realencs per a recordar. Ajuntament de Vila-real.
Referències
Categoria:Infermers valencians Categoria:Vila-realencs Categoria:Llevadores Categoria:Morts a Vila-real Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Valencians morts al segle XX