Giuseppe Maria Cambini (Liorna, 1746 – Bicêtre, prop de París, 1825) va ser un compositor i instrumentista italià. Dominava tant el violí i la viola com la flauta travessera.

Vida Poc es coneix de la seva vida de jove. Possiblement va estudiar violí amb Francesco Manfredini. Altres fonts citen que Cambini va estudiar amb Giovanni Battista Martini, també conegut com a Pare Martini, entre els anys 1763 i 1766. Aquest últim any va produir una òpera a Nàpols, però sense èxit. Després de ser segrestat juntament amb la que havia de ser la seva esposa quan el seu vaixell va ser pres per uns corsaris, un ric mercader de Venècia els va comprar com a esclaus, però va atorgar la llibertat a Cambini. S'estableix a París l'any 1768, on toca com a violí solista al Concert spirituel. És llavors quan coneix François-Joseph Gossec, el qual interpreta algunes de les simfonies del compositor italià. Cambini, a més, dona classes i publica mètodes de cant, violí i flauta.

Destaca per ser un compositor molt prolífic. En total, li són atribuïdes més de 600 publicacions d'obres instrumentals. Escriu més de 80 simfonies concertants i 174 quartets de corda – sovint anomenats com quatuors brillantes, o quartets brillants –, que van ser publicats entre 1773 i 1809. També compta amb gairebé 100 quintets de corda i 150 quartets de corda, a més de molta altra música de cambra. De fet, Cambini va ser el violista d'un quartet – en el sentit concertístic modern de la paraula – de l'època format per toscans. Quan Pietro Nardini, provinent directament de l'escola de Tartini, retorna a Itàlia l'any 1766 des de Stuttgart, forma a Milà un quartet de corda amb ell mateix i Filippo Manfredi als violins, Cambini a la viola i Luigi Boccherini al violoncel. El quartet va estar en actiu fins al 1770, any en què es va dissoldre quan els seus membres es traslladen a altres llocs d'Europa, excepte Cambini, que es queda a París. El quartet va esdevenir referència per a la Itàlia instrumental compresa entre Llombardia i Toscana. Tota aquesta informació sobre el quartet va ser documentada gràcies a un article de Cambini a l'Allgemeine musikalische Zeitung el 1804. També va escriure motets i oratoris, com El sacrifici d'Isaac (1774) o Joad (1775) i obres vocals profanes com els himnes à la Victoire, à l'Égalité i à l'Être suprême durant la Revolució Francesa. Des de 1776 Cambini va compondre obres per a l'escena per a l'Académie Royale, el Théâtre Beaujolais (1788-1791) i el Théâtre du Louvois (1791-1794); en aquests dos últims, també va treballar com a violinista i com a director. A més a més, sembla que, tal vegada sense voler, Cambini va inventar el quintet de vent tal com nosaltres el coneixem cap a finals del . Atorga protagonisme per igual a cadascun dels cinc intèrprets, sobretot en el tercer quintet en Fa. Algunes de les seves obres van ser publicades per l'editorial Pleyel.

El 1786, la Société Olympique comptava amb 364 membres, 24 dels quals eren "associats lliures". Cambini constava com un d'ells en qualitat de compositor. Entre 1810 o 1811 va ser editor de la publicació de música Tablettes de Polymnie.

Els últims deu anys de la seva vida va passar-los a l'hospital de Bicêtre on va morir l'any 1825.

Obres Primera Suite de Simfonies concertants per a varis instruments

Inclou simfonies concertants per a duo de flautes i per a flauta, violí i viola

1778

3 Quintets de corda.

Tercer llibre

Trois Quintetti pour deux violons, alto, violoncelle et basse

1781

Segona Suite de Simfonies concertants per a varis instruments

Inclou simfonies concertants per a duo de flautes, duo de violins i duo d'oboè i fagot

1782 (excepte els dos últims, 1787)

Òperes AnyTítolActesEstrenaLlibret1776Rose et Carloman3 actes24 abril 1776, París, Comédie-ItalienneAlphonse Ducongé Dubreuil, «Rose d'amour»1784La Statue2 actes2 agost 1784, París, Hôtel de MontalembertMarc-René de Montalembert1785-1786La Bergère de qualité3 actes24 gener 1786, París, Hôtel de MontalembertMarc-René de Montalembert1788Le Tuteur avare3 actes1 març 1788 París, Théâtre des BeaujolaisJean-Louis Gabiot de Salins1788La Croisée2 actes26 abril 1788 París, Théâtre des Beaujolais1788Colas et Colette1 acte20 juny 1788, París, Théâtre des Beaujolais1788Le Bon Père1 acte18 octubre 1788, París, Théâtre des BeaujolaisJ.-F. Le Pitre1789La Prêtresse du soleil; ook bekend als Cora ou La Prêtresse du soleil3 actes26 març1789, París, Théâtre des BeaujolaisJean-Louis Gabiot de Salins1790La Revanche ou Les Deux Frères3 actes12 juliol 1790, París, Théâtre des BeaujolaisPaul Ulric Dubuisson1790Adèle et Edwin3 actes; versió revisada: 1 acte1790, París, Théâtre des Beaujolais; versió revisada: 19 agost 1791, París, Théâtre Louvois1791Nantilde et Dagobert3 actes1 octubre 1791, París, Théâtre LouvoisPierre-Antoine-Augustine de Piis1793Les Trois Gascons1 acte1 juliol 1793, París, Théâtre des Amis de la Patrie = Théâtre Louvoisdedicada a Nicolas Boindin1798Encore un tuteur dupé1 acte22 febrer 1798, París, Théâtre MontansierPierre-J.-A. Roussel

Ballets AnyTítolActesEstrenaLlibretCoreografia1776Les Romans3 actes2 agost 1776, París, Académie Royale de MusiqueLouis-Charles-Michel de Bonneval

Música de cambra Quartets de corda, op. 1. 1773 12 Quartets de corda. Douze nouveaux quatour concertants pour deux violons, alto et violoncelle. 1782

Six quatuors concertants per a dos violins, viola i violoncel, op. 3. 1776 Six duos per a dues flautes, op. 11 # D major # G major # A major # G major # C major # D major Six duos d'airs choisis dialogués et variés per a dos violins Six duos pour deux violins Six Sonatas per a flauta i violoncel (o fagot)

Six Nouveaux Quatuors per a cordes en re bémol majeur (Db major) en fa majeur (F major) en si bémol mineur (Bb menor) en ré majeur (D major) en sol majeur (G major) en do majeur (C major) Trois Quintetti concertants. 1802 Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 1 B major per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 4 no. 1 Allegro maestoso Larghetto cantabile Rondo - Allegretto grazioso Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 2 D menor per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa', op. 4 no. 2 Allegro espressivo Larghetto sostenuto ma con moto Presto ma non tanto Quintetto per fiati - (Quintet de vent) No. 3 F major per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 4 No. 3 Allegro maestoso Larghetto sostenuto Rondo - Allegro con brio Trois Quintette à vent - (Tres quintets de vent) per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa', op. 8 # Sol maggiore (G major) # Do maggiore (C major) # Si bemolle maggiore (Bb major) Trois Quintette à vent - flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa, op. 9 # Es major # F major # A major 2 Quintets en Re major per a dos violins, viola i dos violoncels 3 Quintets en F major per a dos violins, viola i dos violoncels (1781) 4 Quintets in C menor per a dos violins, viola i dos violoncels 5 Quintets in G major per a dos violins, viola i dos violoncels 7 Quintets in Bb major per a dos violins, viola i dos violoncels 15 Quintets in C menor per a dos violins, viola i dos violoncels 23 Quintets in G major per a dos violins, viola i dos violoncels 35 Quintets in B major per a dos violins, viola i dos violoncels 50 Quintets in E major per a dos violins, viola i dos violoncels Sei Quintetti per flauto, oboe, violino, viola e violoncello Sei Trii concertanti - per a flauta, violí i viola, op. 26 no. 1 - no. 6 # D major # C major # Es major # G major # C major # D major Sei Trii per a flauta, oboè i fagot, op. 45 no. 1 - no. 6 Trio per a dues flautes i violoncel, op.3-6 Trios per a dos violins i violoncel, op. 15

Obres per a orgue 1796 Préludes et points d'orgue dans tous les tons

Mètodes Mètode per a la flauta travessera. Méthode pour la flûte traversiere. Inclou 20 àries per a dues flautes i 6 duets. 1795 Nou mètode teòric i pràctic per a violí. Nouvelle méthode théorique et practique pour le violon. ca.1795 Referències CHOUQUET, Gustave. Histoire de la musique dramatique en France depuis ses origines jusqu'a nos jours, Paris: Librairie Firmin Didot Freres, Fils et Gie, 1873 FÉTIS, François-Joseph. Biographie Universelle des Musiciens et bibliographie générale de la musique, Paris: Firmin-Didot et Cie., 1881-89, 8 vols. Supplement et complement. 2 vols. O'LOUGHLIN, Niall. Classical Wind Quintets. The Musical Times, Vol. 113. 1972. Musical Times Publications Ldt. PESTELLI, Giorgio. Historia de la música, 7: la época de Mozart y Beethoven. 1977. Turner Musica: Madrid QUOY-BODIN, Jean-Luc. L'orchestre de la Société Olympique en 1786. Revue de Musicologie. 1984. Société Française de Musicologie RANEL, Don Michael. The Harvard Biographical Dictionary of Music. 1996. Cambridge: Harvard University Press TRIMPERT, Dieter Lutz. Die quatuors concertants von Giuseppe Cambini. 1967. H. Schneider Verlag, Tutzing. TYRREL, J., STANLEY, S. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2nd edition. 2001. Oxford: Oxford University Press

Categoria:Persones de Liorna Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors toscans Categoria:Directors d'orquestra toscans Categoria:Morts a Le Kremlin-Bicêtre Categoria:Morts a París Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII