Baldur Benedikt von Schirach (Berlín, 9 de maig de 1907 - Kröv, 8 d'agost de 1974) va ser un dirigent nazi, líder de les Joventuts Hitlerianes, Gauleiter i Reichsstatthalter ('governador del Reich') de Viena. En els judicis de Nuremberg, tot i que va ser un dels acusats que va declarar sentir-se penedit, va ser condemnat a 20 anys a la presó de Spandau com a culpable de crims de guerra.
Biografia Schirach era fill de Karl von Schirach, tinent primer i cap d'esquadró en el Regiment de cuirassers de la Guàrdia, més tard capità de cavalleria i camarlenc del Ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach, així com director artístic al Teatre Nacional de Weimar, i de la seva esposa nord-americana Emma Lynah Bailey Middleton (1872-1944), per la qual cosa Schirach afirmava ser descendent de dos signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.Henry Middleton i Thomas Heyward Jr.
Carrera política Schirach es va fer membre d'un Wehrjugendgruppe (grup de cadets militars) a l'edat de 10 anys i en 1925 es va afiliar al NSDAP, el Partit nazi. Alguns historiadors sostenen la tesi que Schirach era homosexual, mentre que altres defensen que sempre va ser bisexual.Walter Charles Langer (1972); The Mind of Adolf Hitler, New York, pàg. 99
Aviat es va guanyar el respecte de Hitler i va ser traslladat a Múnic, per tal de ser nomenat el 1929 cap de la Lliga d'Estudiants Nacionalsocialista Alemanya (NSDStB). El 1931 va ser nomenat Reichsjugendführer (líder de la joventut) en el NSDAP i en 1933 va prendre el comandament de les Joventuts Hitlerianes, amb el rang de Gruppenführer a les SA. En aquests primers temps va tenir una intensa activitat com a autor de nombroses publicacions, i també com a mecenes de les arts. Iniciada la Segona Guerra Mundial, el 1940 Schirach es va allistar a l'exèrcit i va servir durant un curt període en la campanya de França abans de ser cridat de nou. Durant la contesa, el matrimoni Schirach va tenir serioses discrepàncies amb Hitler i van ser expulsats del seu cercle social íntim. A causa d'això, va perdre el comandament de les Joventuts Hitlerianes en favor d'Arthur Axmann, tot i que més tard Hitler el va nomenar Gauleiter (o Reichsstatthalter) de Viena, càrrec que va exercir fins al final de la guerra. Tot i que cap al 1943 havia caigut totalment en desgràcia, va mantenir els seus càrrecs polítics fins al final de la contesa.
Condemna Amb el final de la contesa Schirach va ser detingut el 1945 i jutjat al costat d'altres oficials nazis en els Judicis de Nuremberg. Schirach, segons les seves memòries (Jo vaig creure en Hitler), sí que va tenir coneixement de la «solució final», especialment dirigida contra els jueus i duta a terme en els camps d'extermini. Davant el tribunal, Schirach va declarar textualment:Declaració de von Schirach al Procés de Nuremberg segons transcripció oficial en anglès.
Schirach explica que, en seure després de la declaració, Fritz Sauckel li va estrènyer la mà i Erich Raeder li va confirmar: «Té vostè tota la raó!» L'1 d'octubre de 1946 va ser declarat culpable d'haver conspirat per cometre crims contra la pau i crims contra la humanitat, i va estar confinat vint anys a la Presó de Spandau. Schirach s'havia casat amb Henriette Hoffman en 1932, i van tenir tres fills i una filla.Walter Charles Langer (1972); The Mind of Adolf Hitler, Nova York, p. 99–100 Mentre estava a la presó, el 20 juliol de 1949 la seva dona es va divorciar d'ell, i no van tornar a tenir mai més cap mena de relació. Va ser alliberat el 30 de setembre de 1966 i es va retirar a viure al sud d'Alemanya, on va publicar les seves memòries, Ich glaubte an Hitler (Jo vaig creure en Hitler), el 1967.
Referències
Enllaços externs
Biografies del Tercer Reich
Categoria:Criminals de guerra nazis Categoria:Gauleiters Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Morts a Renània-Palatinat Categoria:Polítics berlinesos Categoria:Nascuts el 1907 Categoria:Nazis alemanys Categoria:Delinqüents alemanys Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX