Karl Carstens (Bremen, Alemanya 1914 - Meckenheim 1992) fou un polític alemany. Va ser el cinquè president de la República Federal Alemanya entre els anys 1979 i 1984.

Biografia Va néixer el 14 de desembre de 1914 a la ciutat de Bremen, capital de l'estat alemany de Bremen. Son pare va morir a la Primera Guerra Mundial, abans que va nàixer. Va estudiar Dret i Ciències Polítiques a les universitats de Frankfurt del Main, Dijon, Múnic, Königsberg i Hamburg, on es graduà l'any 1936. De 1948 a 1949 va fer un màster de dret a la Universitat Yale.

Morí el 30 de maig de 1992 a la seva residència a la ciutat de Meckenheim, a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.

Activitat política Carstens va ser membre de les Sturmabteilung (SA), organització paramilitar nazi, 1933 a 1935, i fou membre del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys de 1940 fins al 1945. El mateix va justificar la seva afiliació com una mera «formalitat» i va insistir que no n'era pas un membre actiu. L'hauria fet «només» per por de no ser admès a les oposicions de l'Staatsexamen, condició indispensable per a poder accedir a a un ofici públic o un ofici supervisat per l'estat.

L'any 1955 es va afiliar a la Unió Demòcrata Cristiana (CDU).

El 1960 assolí el càrrec de secretari d'Estat al Ministeri d'Afers exteriors. Durant el govern de la gran coalició, sota el govern del canceller d'Alemanya Kurt Georg Kiesinger (1966-1969), va ser secretari d'Estat del Ministeri de Defensa i, des de 1968 director de la Cancelleria.

Va ser elegit membre del Bundestag l'any 1972, acta de diputat que mantingué fins al 1979. Des de 1973 fins a 1976 fou portaveu del grup parlamentari de la coalició CDU/CSU. En aquest període es va mostrar molt crític amb el que va denominar «tendències excessivament esquerranes existents en la societat alemanya», amb molta crítica devers el govern del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) encapçalats per Willy Brandt i Helmut Schmidt, que considerava «excessivament feble enfront dels grups d'extrema esquerra» i va acusar l'escriptor Heinrich Böll de donar suport la banda Baader-Meinhof.

El 1976, després de les eleccions en les quals la coalició CDU/CSU va ser el partit més votat, Carstens fou elegit president del Bundestag.

Quan la discussió sobre el seu passat nazi va tornar a reprendre, va invocar una mala memòria, tot i que «no pot descartar la possibilitat que fos assessor en un tribunal militar o de campanya a Bremen abans del 1943» però el que curiosament es recordava ben bé, és que mai ha participat en una sentència de mort.

Per bé que entre els conservadors alemanys hi havia dubtes sobre la impressió negativa que causaria l'elecció d'un exnazi, el 23 de maig de 1979, l'Assemblea federal va elegir Carstens com a cinquè president de la República Federal Alemanya. A Alemanya com a l'internacional aquesta elecció va ser molt criticada, per mor del seu oportunisme durant el nazisme. Poc mesos després de l'elecció va preconitzar l'alliberació del criminals de guerra empresonats.

L'any 1983 el canceller Helmut Kohl se someté a una qüestió de confiança que sabia perduda amb l'objectiu d'obtenir una majoria més àmplia en unes noves eleccions generals. Aquesta actuació, molt criticada va rebre el suport del president Carstens que no va posar cap obstacle al decret de dissolució del Bundestag i a la convocatòria noves eleccions. L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus esforços en favor de la unitat europea.

Va decidir no presentar-se a un segon mandat i va abandonar la presidència federal el 30 de juny de 1984, el va succeir Richard von Weizsäcker.

Referències

Bibliografia

Categoria:Presidents d'Alemanya Categoria:Membres del Bundestag per la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya Categoria:Persones de Bremen Categoria:Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Europeistes Categoria:Alumnes de la Universitat de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat de Colònia Categoria:Alumnes de la Yale Law School Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Guanyadors del Premi Internacional Carlemany Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts a Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Professors de la Universitat de Colònia Categoria:Nazis alemanys Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX