La climatologia a Catalunya el 2000 va ser termomètricament normal i pluviomètricament normal o plujós a la major part de Catalunya. Pel que fa a la pluviometria, els primers mesos de l'any 2008 van presentar les mateixes característiques que havien marcat l'any 2007. Així, gener, febrer i març van resultar secs en general. No va ser fins al mes d'abril quan les pluges abundants van començar a caure en algunes àrees del país. Des d'aleshores i fins a finals d'any, els episodis de precipitació han afectat sovint Catalunya. De tota manera, atesa la gran irregularitat espacial d'aquestes precipitacions, només un mes (el maig) es pot qualificar de plujós o molt plujós a tot el país. La resta de mesos s'han pogut enregistrar totals mensuals molt importants en alguns punts, però sempre hi ha hagut àrees on la pluja recollida ha estat inferior a la mitjana climàtica.
En general, durant l'any 2008, s'ha atenuat el gran dèficit pluviomètric que s'havia anat accentuant a pràcticament tot Catalunya des de finals de l'any 2006. Si bé en moltes zones del país aquest dèficit ja es va començar a pal·liar durant la primavera de 2008, en alguns punts de l'Alt Empordà, bàsicament al voltant de la badia de Roses, no va ser fins al desembre de 2008 quan la precipitació acumulada va superar àmpliament la mitjana climàtica mensual.
Pel que fa a la temperatura, cal destacar les anomalies càlides que es van enregistrar a tot el país durant els mesos de gener i febrer, quan la temperatura mitjana mensual va arribar a ser fins a 3 o 4 °C superior a la mitjana climàtica en punts de muntanya. Després d'un març irregular i un abril lleugerament càlid, els mesos freds s'han succeït des del maig fins a finals d'any. Només l'agost, amb valors de temperatura lleugerament superiors a la mitjana climàtica, n'ha estat l'excepció.
Tenint en compte que l'any 2008 ha resultat ser termomètricament normal en el conjunt del país, es pot observar que han calgut fins a set mesos freds per arribar a compensar les grans anomalies càlides dels dos primers mesos de l'any i un parell de mesos lleugerament càlids.
Fenòmens meteorològics destacats Nevades al Pirineu, temperatures molt baixes i fortes ventades entre els dies 4 i 6 de març. Precipitacions abundants, de neu en cotes baixes del Pirineu, entre els dies 20 i 24 de març. Successius episodis de precipitacions, especialment abundants al nord-oest, durant abril i maig. Pluges generals, molt abundants al litoral i prelitoral sud, entre els dies 9 i 11 de maig. Tempestes a tot el país els dies 11 i 12 de juliol, sovint acompanyades de calamarsa o pedra. Calorada i temperatures màximes de l'any els dies 30 i 31 de juliol i entre el 4 i el 6 d'agost. Precipitacions abundants els dies 28 i 29 d'octubre, amb neu en algunes zones de la depressió Central i temperatures diürnes excepcionalment baixes. Del 30 d'octubre al 2 de novembre, episodi de pluges molt abundants, amb neu al Pirineu i fortes ventades associades a fenòmens de temps violent al camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Temperatures molt baixes, amb nevades dèbils al prelitoral, entre els dies 25 i 28 de novembre. Temporal de llevant amb pluges molt abundants, nevades en cotes baixes i notable alteració marítima entre els dies 26 i 28 de desembre, especialment al nord-est del país.
Temperatura La temperatura mitjana de l'any 2008 a Catalunya ha estat propera als valors climàtics normals.
L'orografia i la distància al mar són els dos factors principals que determinen la diversitat climàtica de Catalunya. La distribució de la temperatura mitjana enregistrada l'any 2008 es veu clarament influenciada per aquests factors.
Així, els valors més elevats s'han enregistrat al litoral, on puntualment s'han superat els 16 °C de temperatura mitjana anual. Concretament, les zones on s'ha superat aquest llindar són l'àrea del cap de Creus, el litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona, la Costa Daurada i el tram final de l'Ebre, amb tot el seu delta inclòs.
A l'altre extrem, les temperatures mitjanes anuals més baixes de Catalunya s'enregistren al Pirineu i en punts elevats del Prepirineu, on la temperatura mitjana anual queda per sota dels 10 °C. Dins d'aquest àmbit, només les estacions situades per sobre dels 2.000 metres d'altitud han enregistrat temperatures mitjanes inferiors als 5 °C. Per exemple, les estacions a major altitud, ubicades al Pirineu occidental i a uns 2.500 metres, han enregistrat una temperatura mitjana anual lleugerament inferior a 2 °C.
Tot i que les anomalies de temperatura de l'any 2008 respecte de la mitjana climàtica són molt discretes, inferiors als 0,5 °C en la majoria dels casos, l'any ha estat lleugerament fred a gran part de la Costa Brava (sobretot al sud d'aquesta zona), en alguns sectors del Pirineu occidental i en punts de les comarques de ponent. D'altra banda, l'any ha resultat lleugerament càlid en punts del litoral i prelitoral central, i també en alguns punts de la resta del país de manera molt localitzada.
Precipitació Pluviomètricament, l'any 2008 ha estat normal o plujós a la major part de Catalunya. El mapa de la precipitació acumulada durant l'any 2008 obtingut a partir de les estacions de la XEMA reprodueix moltes de les característiques climàtiques que la precipitació pren a Catalunya. D'una banda, les precipitacions més escasses, inferiors als 550 mm, s'han enregistrat a les comarques del pla de Lleida, a la vall de l'Ebre, al litoral de l'Alt Empordà i en punts del Garraf, el Baix Ebre i l'Alt Camp. Dins d'aquestes zones, els mínims de precipitació corresponen a alguns sectors del Segrià on la precipitació anual ha quedat per sota dels 400 mm.
A l'altre extrem, la precipitació anual ha superat els 1.000 mm en punts del Pirineu i Prepirineu, com, per exemple, a tot el Pirineu occidental, a les parts més elevades del Montsec, a l'àrea del Cadí i el Port del Comte, en molts punts del Berguedà, al Ripollès i a l'Alta Garrotxa. Fora de la serralada pirinenca, també s'han superat els 1.000 mm anuals al massís del Montseny i a l'àrea dels Ports. Aquest llindar es pot haver assolit també en alguns punts de les muntanyes de Prades.
Comparant els valors de precipitació recollida durant l'any 2008 amb les mitjanes climàtiques, l'any ha estat normal o plujós a gairebé tot el país. Concretament, ha estat plujós (més del 110% respecte de la mitjana climàtica) a gran part de la depressió Central i del Prepirineu, al nord de les comarques tarragonines, al massís dels Ports i en alguns punts localitzats del litoral i prelitoral central, i també a l'extrem sud de la Costa Brava. Dins d'aquestes zones, s'ha superat el 130% de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica al curs mitjà del Llobregat, a la capçalera del Cardener, al Montsec i en punts de l'Urgell, del Pla d'Urgell, de la Ribera d'Ebre, del Baix Camp o del Tarragonès.
D'altra banda, l'any 2008 ha estat sec (precipitació inferior al 90% respecte de la mitjana climàtica) en alguns sectors del país, entre els quals destaca la comarca de l'Alt Empordà, on fins al desembre no s'ha produït algun mes amb precipitacions clarament superiors a la mitjana climàtica mensual. Dins d'aquesta comarca, l'àrea més propera a la badia de Roses ha recollit una precipitació anual inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica. Altres zones del país on l'any ha estat lleugerament sec són l'extrem nord de la Val d'Aran i alguns punts de la Cerdanya, del massís del Montmell (entre el Baix Penedès i l'Alt Camp) i del tram final de l'Ebre.
Pel que fa al gruix de neu, les estacions meteorològiques automàtiques d'alta muntanya (per damunt de 1.800 metres) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya enregistren el gruix de neu acumulada en 12 punts repartits per tota la serralada pirinenca.
El temps sec i càlid dels primers mesos de l'any va provocar que la neu fos escassa a gran part del Pirineu fins a finals de març, amb gruixos d'unes poques desenes de centímetres a la majoria d'EMA. Els episodis de precipitació amb flux del sud i sud-oest que van afectar Catalunya durant la primavera van dur nevades abundants al Pirineu, especialment al més occidental, de manera que el gruix de neu màxim anual es va assolir durant el mes d'abril a la majoria d'estacions. En alguns casos, com ara el de l'EMA de Boí (2.540 m), a l'Alta Ribagorça, la neu va persistir a terra fins a principis de juliol.
Després d'un breu parèntesi estival amb absència de nevades, les EMA d'alta muntanya van enregistrar neu a terra esporàdicament i sempre en poca quantitat des de finals d'agost i durant els mesos de setembre i octubre. Entre el 28 d'octubre i el 2 de novembre, va caure una nevada important a tota la serralada, amb gruixos de més d'un metre en alguns sectors. Des d'aleshores, la neu ja no va deixar de cobrir amb més o menys gruix el terra de totes les estacions durant la resta d'any.
Anàlisi mensual Gener El mes de gener va estar marcat per un anticicló que va afectar gran part de l'Europa occidental, especialment durant la segona quinzena del mes. Aquesta situació va provocar que el mes fos càlid en conjunt, o fins i tot molt càlid en zones d'alta muntanya. Les persistents inversions tèrmiques, amb boires a les fondalades, van fer que el mes fos només lleugerament càlid a gran part de les comarques de ponent.
La persistència de les altes pressions també va provocar que el gener fos un mes sec a gairebé tot el territori, i va arribar a ser molt sec a l'extrem sud del país. De tota manera, els episodis de precipitació que van afectar Catalunya durant la primera quinzena del mes van acumular quantitats importants a l'extrem nord de l'Alt Empordà i a les parts més elevades del Pallars Sobirà. Només en aquestes zones el mes va ser plujós o fins i tot molt plujós.
Febrer Termomètricament, el mes de febrer va tornar a ser càlid a la major part del país i novament molt càlid, amb anomalies superiors als 3 °C, a les zones d'alta muntanya. En aquesta ocasió, l'excepció va ser la zona de la Costa Brava, on la temperatura va ser propera a la mitjana climàtica a causa de la presència freqüent de núvols baixos.
Pel que fa a les precipitacions, el mes va tornar a ser sec o molt sec a la major part del país. En qualsevol cas, els episodis de precipitació que van afectar Catalunya entre els dies 12 i 26 van acumular quantitats molt importants a l'extrem meridional, i també es van enregistrar quantitats destacades al litoral i prelitoral central, prelitoral nord i massís del Montseny. Aquests episodis, amb vents del sud-est en superfície, van fer que el mes acabés resultant plujós o molt plujós a les comarques del Baix Ebre i del Montsià o plujós en alguns punts del prelitoral central i nord.
Març Durant el mes de març, va augmentar notablement la variabilitat atmosfèrica i les borrasques que circulaven per latituds més altes van afectar sovint el nord del Principat. Això va provocar característiques oposades als dos extrems del país. D'una banda, el mes va resultar fred al terç nord, especialment en zones d'alta muntanya i de la Costa Brava. En canvi, al centre i sud del país va resultar càlid en conjunt, especialment a la vall de l'Ebre, amb anomalies càlides puntualment superiors als 2 °C. Pluviomètricament, el contrast va ser també notable. El mes va ser molt sec a gairebé tot el centre i sud del país, on van caure menys de 10 mm en tot el mes. L'excepció van ser alguns punts del Tarragonès, on el març va ser plujós o molt plujós. Al terç nord va ser un mes amb una gran irregularitat espacial; va arribar a ser plujós o molt plujós en zones altes del Pirineu (on es van acumular quantitats superiors als 200 mm a l'extrem occidental) i a les comarques del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany, i també a l'alt Maresme.