París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França. Està situada als marges d'un llarg meandre del riu Sena, al centre de la conca parisenca, entre la confluència del riu Marne i el Sena, aigües amunt, i l'Oise i el Sena, aigües avall. Al , l'àrea metropolitana de París s'expandí més enllà dels límits del municipi de París. Avui dia és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa (la segona després de Londres i la 28a del món), amb una població de tretze milions d'habitants, dels quals més de dos milions resideixen al municipi de París.
La zona de París és, juntament amb la de Londres, un dels nuclis econòmics més importants d'Europa. Per la seva renda per capita és la ciutat més rica d'Europa. Amb 607.000 milions d'euros (845.000 milions de dòlars), va produir més d'una quarta part del producte interior brut (PIB) de França el 2011. La Défense és el principal barri de negocis d'Europa; alberga la seu social de gairebé la meitat de les grans empreses franceses, així com la seu de vint de les 100 més grans del món.
Coneguda també com a la «Ciutat Llum» (la Ville lumière), és la destinació turística més popular del món, amb més de 42 milions de visitants estrangers per any. Té molts dels monuments més famosos i admirats del món: la Torre Eiffel, la catedral de Notre-Dame, l'avinguda dels Camps Elisis, l'Arc de Triomf, la basílica del Sacré-Cœur, el Palau dels Invàlids, el Panteó, l'Arc de la Défense, l'Òpera Garnier o el barri de Montmartre, entre d'altres. També alberga institucions de reconeixement mundial: el Louvre, el Museu d'Orsay i el Museu Nacional d'Història Natural de França, així com un extens sistema d'educació superior de prestigi internacional. París ocupa un lloc important en l'àmbit de la moda i del luxe.
Alguns altres edificis importants en són la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de triomf de l'Étoile, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Défense, amb un total de prop de deu quilòmetres.
Etimologia París obté el seu nom del poble gal dels parisis (en llatí, Parisii). La paraula «París» deriva del llatí Civitas Parisiorium (‘la ciutat dels parisis'), designació que predominà sobre Lutècia (el nom complet de la qual era Lutetia Parisiorum). No es coneix amb certesa l'origen del nom dels parisii.
París té molts àlies, el més famós dels quals és el de «Ciutat Llum» (la Ville lumière), nom que remet a la seva fama com a centre de les arts i l'educació, però també (i tal vegada pel mateix) a la seva adopció primerenca de la il·luminació urbana.
El gentilici dels habitants de París és «parisenc» que en francès es diu parisien [paʁizjɛ̃]. De vegades, els francesos que viuen fora de París es refereixen als seus habitants com a parigots [paʁigo], però el terme, antany despectiu, ha estat adoptat pels parisencs i ha perdut aquesta connotació.
Culte a Isis Jacques-Antoine Dulaure, un historiador dels segles -XIX, ha donat una explicació possible de l'origen del nom parisii, associant-lo a la dea egípcia Isis, a causa del descobriment d'una estàtua seva a l'abadia de Saint-Germain-des-Prés.J.-A. Dulaure, Histoire physique, civile et morale de Paris depuis els premiers temps historiques jusqu'à ens jours, Paris: 1829. Aquesta estàtua era estilitzada, alta, negra, gairebé nua, vestida amb roba adornada amb plecs al voltant de les extremitats i es trobava a la paret del costat nord, on hi havia el crucifix de l'església: se l'anomenava l'ídol de Saint-Germain-des-Prés.G. Corrozet, La flor de Antiquitez, París, 1532 citat també per J. Baltrusaitis, La cerca d'Isis: un assaig sobre la llegenda d'un mite, París, 1985.
L'escriptor François Maspero afirma que el culte a Isis estava molt estès a França, especialment a la conca de París. Per tot arreu hi havia temples d'Isis segons la terminologia occidental, però seria més exacte dir de la «Casa d'Isis» perquè aquests temples van ser anomenats en egipci Per o Par, paraula que en egipci antic significa exactament 'el recinte que envolta la casa'. París seria el resultat de la juxtaposició de Per/Par-Isis, paraula que designa les ciutats d'Egipte.Com va assenyalar l'historiador Pedro Hubac en el seu llibre Carthage, edicions Bellenand.
Els parisii també van donar el seu nom a les localitats de Villeparisis, Cormeilles-en-Parisis, Fontenay-en-Parisis i a la regió de Parisis (també coneguda com a Plaine de France i que, al seu torn, va donar el nom de França a tot l'estat).
Història El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica parisis, que habità a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa catedral de Notre-Dame. Aquesta illa n'està connectada amb una altra (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles i .
París va ser ocupada per una tribu gal·la fins a l'arribada dels romans el 52 aC. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la ciutat "Lutècia" que vol dir 'lloc pantanós'. Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i canvià el seu nom a París.
El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia merovíngia dels francs. El 511 comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels vikings van forçar els habitants a construir una fortalesa a l'illa. El 28 de març de l'any 845 París fou saquejada pels vikings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de París que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'edat mitjana la ciutat prosperà com a centre comercial i intel·lectual de l'època, i esdevingué una de les ciutats més poblades de l'Europa medieval. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a la veïna Versalles. La Revolució Francesa començà simbòlicament el 14 de juliol de 1789 amb la presa de la Bastilla per part de la població parisenca alçada en armes, i la ciutat va ser el centre més destacat del procés revolucionari. Durant l'etapa napoleònica fou la capital de l'Imperi francès i, per tant, el centre de poder polític de la major part d'Europa. El 1814, durant la desfeta francesa, els aliats de la Sisena Coalició van ocupar la ciutat, i reinstauraren la dinastia dels Borbons al tron francès amb Lluís XVIII i Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba. Durant les següents dècades del , però, va continuar sent un important nucli revolucionari europeu, i durant el Segon Imperi una gran part la ciutat fou reconstruïda sota el mandat del seu prefecte, el baró Haussmann, que la dotà dels seus característics bulevards, de nous parcs i d'una millora de les infraestructures urbanes. El 1870 la guerra contra Prússia acabà amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang. Poc després, esclatà un moviment revolucionari urbà de caràcter social, la Comuna de París, brutalment esclafada per les forces burgeses de la nova Tercera República Francesa, el govern de la qual s'instal·là provisionalment a Versalles.
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Époque, l'època bella. El 1900 París va ser seu de la segona edició dels Jocs Olímpics, i ho repetí l'any 1924. Va caure en mans dels alemanys l'any 1940 en el context de la Segona Guerra Mundial, que l'ocuparen militarment fins a la data del seu alliberament per part de la resistència i les forces aliades, l'agost de 1944. Durant el període posterior a la guerra, París es consolidà com a destinació turística de primer ordre i com a centre cultural mundial, fruit de la seva herència històrica, així com a centre polític internacional destacat.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini se situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.
Edat antiga miniatura|Monedes dels parisis (Museu Metropolità d'Art) L'àrea de la París moderna ha estat habitada des d'almenys el IV mil·lenni aC. Les troballes arqueològiques que daten d'aquesta època mostren que va haver-hi un assentament a prop de Bercy Village, a la riba dreta del Sena, que va ser un representant primerenc de la cultura Chasséen. Entre les troballes hi ha canoes. Es creu que un assentament al lloc actual de París es fundà al voltant de l'any 250 aC per una tribu celta anomenada Parisis, que establí un poble de pescadors a prop del riu Sena. Tradicionalment, s'assumia que l'ile de la Cité era la ubicació d'aquest assentament, però aquesta teoria ha estat recentment posada en dubte. Unes troballes arqueològiques recents indiquen que a la zona de París el major assentament preromà podria haver estat al suburbi actual de Nanterre. Al un poble celta anomenat Parisii fortificà l'île de la Cité, que constitueix el cor de la ciutat.
L'any 52 aC els romans van fundar una ciutat al mateix lloc on els parisencs van tenir el seu llogaret i l'expandiren pels dos marges del riu Sena; l'anomenaren Lutècia, que avui és París, nom que pren dels primitius pobladors celtes.
Edat mitjana La ciutat va ser atacada pels huns, però segons la llegenda va aconseguir resistir gràcies al lideratge de santa Genoveva (patrona de la ciutat), el 451.
Roma va perdre el control de la ciutat a mans dels pobles germànics i el rei franc Clodoveu I s'hi instal·là el 508.
En el els vikings prenen la ciutat (la van assetjar infructuosament en els anys 885-886) i després Hug Capet s'hi estableix i la reforma radicalment.
El Sena era la principal via comercial de la zona, i París aviat concentra el comerç d'exportació de vins "de França", és a dir, de l'Île-de-France. A tot estirar el 1121 els comerciants ja havien organitzat la Hanse Parisienne, l'"hansa dels comerciants de l'aigua", que obtingué del rei el monopoli del comerç entre la ciutat i Mantes-la-Jolie, privilegi confirmat el 1170 per Lluís VII. Aquest privilegi fou concedit per protegir els comerciants parisencs de la competència de Rouen en temps en què el duc de Normandia era el rei d'Anglaterra, però es mantingué després que Felip II August s'apoderés de Normandia el 1204. Així doncs, l'hansa dels naviliers parisencs, amb el seu prebost i escrivans, serà el germen de l'ajuntament de la ciutat,DUTOUR, THIERRY (2003), La ciutat medieval. Orígens i triomf de l'Europa urbana. — Paidós, Buenos Aires, 2005, pàg. 62-63. i el vaixell que els representava encara avui adorna l'escut de París.
El 1190 Felip II August va aixecar una muralla defensiva a banda i banda del riu.
La ciutat va ser un escenari important en la Guerra dels Cent anys.
Edat moderna miniatura|Interior de l'actualment desaparegut Palau de les Teuleries En l'inici d'aquest període la ciutat és centre d'importants transformacions socioculturals. Enric IV i Caterina de Mèdici són personatges centrals d'aquesta etapa. La ciutat seria un important centre gòtic i renaixentista i la seva població el 1500 era de 185.000 habitants, la segona d'Europa després de Constantinoble.
El 24 d'agost de 1572 es produeix en aquesta ciutat la matança de la Nit de Sant Bartomeu, un episodi cabdal en les anomenades guerres de religió. miniatura|Mapa de París el 1657