La cacera del Goeben i del Breslau va ser una persecució naval que va tenir lloc a la mar Mediterrània a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan els elements de la flota britànica en la Mediterrànea van intentar interceptar la Mittelmeerdivision (flota alemanya en la Mediterrània) formada pel creuer de batalla SMS Goeben i pel creuer lleuger SMS Breslau.
Els vaixells alemanys van escapar de la flota britànica i van creuar els Dardanels per a arribar a Constantinoble, on van ser finalment lliurats a l'Imperi Otomà. El SMS Goeben va ser rebatejat amb el nom de Yavûz Sultân Selîm i va ser comandat pel seu capità alemany per a atacar les posicions russes, fent que l'Imperi Otomà entrés a la guerra al costat de les Potències Centrals.
Malgrat que va ser una «batalla» sense vessament de sang, el fracàs de la cacera britànica va tenir enormes conseqüències polítiques i militars. En un curt termini, això va acabar amb la carrera dels dos almiralls britànics que van participar en la cacera. Anys més tard, Winston Churchill, qui va ser primer Lord de l'Almirallat, va escriure la seva opinió que «en obligar Turquia a entrar a la guerra, el Goeben va portar més morts, més misèria i més ruïna del que mai havia portat la brúixola d'un vaixell.»
Antecedents La Mittelmeerdivision de la Kaiserliche Marine (Armada Imperial) va ser creada a l'octubre de 1912 i estava formada només pel SMS Goeben i el SMS Breslau, sota el comandament del contraalmirall Wilhelm Souchon. En cas de guerra, el paper de la flota era interceptar els transports de tropa francesa que transportaven les tropes colonials d'Algèria cap a França. miniatura|esquerra|SMS Goeben miniatura|esquerra|SMS Breslau Quan va esclatar la guerra entre l'Imperi austrohongarès i el Regne de Sèrbia al 28 de juliol de 1914, Souchon estava a Pula reparant les calderes del Goeben. Per a evitar quedar atrapat a l'Adriàtica, Souchon es va afanyar a completar tant treball com li va ser possible i va portar els seus vaixells a la Mediterrània abans de completar totes les reparacions. L'1 d'agost, va arribar a Bríndisi, però les autoritats portuàries italianes van buscar pretextos per a evitar de proveir carbó als vaixells. El Goeben es va reunir amb el Breslau a Tàrent i la petita flota va salpar cap a Messina, on Souchon podria obtenir 1.800 tones de carbó dels vaixells mercants alemanys.
Mentrestant, al 30 de juliol, Winston Churchill, el Primer Lord de l'Almirallat, va donar instruccions al comandant de la flota britànica en la Mediterrània, l'almirall Sir Archibald Berkeley Milne, de protegir el transport de tropes franceses pertanyents al Cos d'Africa del Nord que es dirigien a França a través de la Mediterrània. La Mediterranean Fleet, amb base a Malta, estava formada per tres creuers de batalla, ràpids i moderns (HMS Inflexible, HMS indefatigable i HMS Indomitable), quatre creuers cuirassats, quatre creuers lleugers i una flotilla de 14 destructors. Les instruccions de Milne eren «d'ajudar i protegir els francesos durant transport del seu exèrcit d'Àfrica i d'iniciar accions tan aviat com fos possible contra els vaixells alemanys, especialment el Goeben, que podrien interferir el transport de tropes. Ell hauria d'anar a veure a l'almirall francès per a informar-lo que no prendrien mesures contra forces superiors, excepte en combinació amb els francesos com a part d'una batalla general. La velocitat de la seva flota era suficient per a triar el moment. Havien d'enfortir la Mediterrània i havien de reservar la seva força des del principi.» Les ordres de Churchill no van dir explícitament el que volia dir amb «forces superiors». Més tard va dir que es referia als seus vaixells de guerra de la flota austrohongaresa (Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine), i que no era convenient que els tres creuers de batalla britànics ataquessin sense el suport d'un cuirassat.
Milne va reunir la flota a Malta l'1 d'agost. El 2 d'agost, va rebre les instruccions d'interceptar al Goeben amb dos creuers de batalla i a la vegada mantindre una vigilància sobre l'Adriàtica per a evitar una sortida dels vaixells austrohongaresos. El HMS Indomitable, el HMS Indefatigable, cinc creuers i vuit destructors, comandats pel contralmirall Ernest Troubridge, van ser enviats a cobrir l'Adriàtica. El Goeben ja s'havia anat però va ser vist al mateix dia a Tàrent pel cònsol britànic, que va informar a Londres. Davant el temor que els vaixells alemanys podrien tractar d'escapar cap a l'Atlàntic, l'Almirallat va ordenar d'enviar a Gibraltar a l'Indomitable i a l'Indefatigable. L'altra tasca de Milne, la de protegir els vaixells francesos, es va veure complicada per la falta de comunicació directa amb la Marine Nationale (armada francesa) que havia ajornat el transport de les tropes. El creuer lleuger HMS Chatham va ser enviat a l'estret de Messina per a buscar al Goeben, però en aquest moment, en el matí del 3 d'agost, Souchon ja havia deixat Messina i es dirigia cap a l'oest.
El primer contacte Sense ordres específiques, Souchon va decidir col·locar els seus vaixells davant de les costes africanes per a atacar els vaixells de transport francesos que es dirigien cap als ports provençals. Va planejar bombardejar els ports d'embarcament de Bône i de Philippeville, a l'Algèria francesa. El Goeben es va dirigir cap a Philippeville mentre que el Breslau es va separar per anar cap a Bône. miniatura|Contraalmirall Wilhelm Souchon, comandant de la Mittelmeerdivision El 3 d'agost a les 18:00 h, mentre navegava cap a l'oest, es va rebre la informació que Alemanya havia declarat la guerra a França. Al 4 d'agost, Souchon va rebre ordres de l'almirall Alfred von Tirpitz: «Aliança amb el govern del Partit Unió i Progrès feta al 3 d'agost. Ficar immediatament rumb a Constantinoble». Tan a prop dels seus objectius, Souchon va ignorar l'ordre i va accelerar, hissant la bandera de Rússia per a evitar la detecció; va bombardejar la costa a l'alba abans de tornar a Messina per a proveir-se de carbó.
En virtut d'un acord amb l'Imperi Britànic d'abans de la guerra, França va poder de concentrar tota la seva flota a la Mediterrània, deixant a la Royal Navy el garantir la seguretat de la costa atlàntica francesa. Tres esquadrons de la flota francesa cobrien els transports de tropes. No obstant això, el comandant francès, l'almirall Auguste Boué de Lapeyrère va suposar que el Goeben continuaria en direcció oest cap a Gibraltar i va enviar el «Grup A» de la seva flota cap a l'oest per a fer contacte, ja que no sabia que en aquest moment Souchon va fixar un rumb cap a l'est per a poder escapar.
El 4 d'agost a les 09:30 h, Souchon es va creuar amb els creuers de batalla britànics HMS Indomitable i HMS Indefatigable, que navegaven en la direcció oposada. L'imperi Britànic encara no havia declarat la guerra a Alemanya (la declaració no es va fer fins unes hores més tard, a la mitjanit dels dies 4 i 5 d'agost) i van començar a seguir al Goeben i al Breslau, però els alemanys els van deixar ràpidament enrere. Milne va informar del contacte i de la posició, però es va oblidar d'informar l'Almirallat que els vaixells alemanys es dirigien cap a l'est. Per tant, Churchill creia que aquests vaixells serien una amenaça pel transport francès i va autoritzar a Milne d'atacar els vaixells alemanys si ells atacaven. No obstant això, en una reunió del gabinet britànic es va decidir que les hostilitats no podien començar abans d'una declaració de guerra, i a les 14:00 h Churchill es va veure obligat a cancel·lar la seva ordre d'atacar.
La persecució La velocitat de creuer del Goeben era de 27 nusos (50 km/h), però amb la seva caldera danyada la seva velocitat estava limitada a 24 nusos (44 km/h), ficant als homes i a les màquina als seus límits; quatre carregadors de calderes van morir per cremades de vapor. Afortunadament per a Souchon, els dos creuers britànics també patien problemes amb les seves calderes i no podien seguir el ritme del Goeben. El creuer lleuger HMS Dublin va poder mantenir el contacte mentre que lIndomitable i lIndefatigable s'anaven quedant enrere. El HMS Dublín va perdre contacte en el cap de Sant Vito de la costa nord de Sicília a les 19:37 h degut a la boira i a la manca de llum del vespre. El Goeben i el Breslau van tornar a Messina l'endemà al matí, i en aquest moment l'imperi Britànic i Alemanya ja estaven en guerra. esquerra|miniatura|Ruta seguida pels combatents L'Almirallat va ordenar Milne que respectés la neutralitat italiana i de mantenir-se a una distància de 9,7 quilòmetres (5,2 milles nàutiques) de la costa italiana, que prohibia el pas per l'estret de Messina. En conseqüència, Milne va situar guàrdies a les sortides de l'estret. Creient que Souchon atacaria els transports francesos i que després passaria a l'Atlàntic, va col·locar dos creuers de batalla, lInflexible i lIndefatigable, per a cobrir la sortida nord (que donava accés a la Mediterrània occidental), mentre que el sortida sud de l'estret estava cobert per un sol creuer lleuger, el HMS Gloucester. Milne va enviar a l'oest lIndomitable per a proveir de carbó a Bizerta.
Per a Souchon, Messina no era un refugi. Les autoritats italianes van insistir que abandonés el port en menys de 24 hores i van retardar el subministrament de carbó. Per a proveir-se de carbó calia obrir el pont dels vaixells mercants a vapor en els ports i palejar manualment el carbó a les seves bodegues; en la nit del 6 d'agost, tot i l'ajuda de 400 voluntaris de les tripulacions dels vaixells mercants, només van poder carregar 1.400 t, insuficient per a arribar a Constantinoble. Altres missatges de Tirpitz van agreujar encara més la situació; se'l va informar que Àustria-Hongria no proporcionaria cap ajuda naval a la Mediterrània i que l'Imperi Otomà era encara era neutral i, per tant, no hauria de navegar cap a Constantinoble. Davant l'alternativa de buscar refugi a Pula però amb la probabilitat de romandre atrapat per la resta de la guerra, Souchon va optar per dirigir-se a Constantinoble de totes maneres; el seu objectiu era forçar a l'Imperi Otomà per a començar la guerra a la mar Negra en contra del seu antic enemic, Rússia.
Al 5 d'agost Milne vigilava l'Adriàtica a la recerca de signes de la flota austrohongaresa i per a evitar que s'ajuntessin amb els vaixells alemanys. Va optar per a mantenir els seus creuers de batalla a l'oest i d'enviar el HMS Dublin amb la flota de creuers d'Ernest Troubridge a l'Adriàtica perquè, segons ell, aquest vaixell era capaç d'interceptar al Goeben i al Breslau. Troubridge va rebre l'ordre «de no enfrontar-se seriosament amb forces superiors», un advertiment per a no lluitar contra la flota austrohongaresa.
Quan el 6 d'agost el Goeben i el Breslau van entrar a la Mediterrània oriental es van trobar amb el HMS Gloucester que, sent superat en termes de poder de foc, es va limitar a seguir als vaixells alemanys. miniatura|Contraalmirall Ernest Troubridge