Neocentropogon japonicus és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.The Taxonomicon Encyclopedia of Life
Etimologia Neocentropogon deriva dels mots grecs neos (nou), κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba),Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya. mentre que l'epitet llatí japonicus fa referència al Japó, una de les seues àrees de distribució geogràfica.2015 WordSense.eu Dictionary
Descripció Fa 13,5 cm de llargària màxima.Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 319. Posseeix glàndules verinoses.Smith, W. L. i W. C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3): 206-217. Pàg. 210.
Alimentació El seu nivell tròfic és de 3,49.Sea Around Us
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal i de clima temperat,FishBase el qual viu al Pacífic nord-occidental: les prefectures de Kōchi i KagoshimaOgihara, G. i H. Motomura, 2012. First record of Neocentropogon aeglefinus japonicus from Kagoshima Prefecture, southern Japan, with a synopsis of waspfishes (Scorpaeniformes: Tetrarogidae) in Kagoshima Prefecture. Nature of Kagoshima, vol. 38: 139-144. al Japó,List of Marine Fishes reported from Japan - FishBase Nakabo, T., (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició en japonès. Tokai University Press. Vol. 1: i-lvi + 1-866.Shinohara, G., H. Endo, K. Matsuura, Y. Machida i H. Honda, 2001. Annotated Checklist of the Deepwater Fishes from Fishes from Tosa Bay, Japan. Monographs of the National Science Museum Tokyo. Núm. 20: 283-343.Nakabo, T., (ed.), 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès. Tokai University Press. Vol. 1: i-lxi + 1-866 el mar de la Xina Meridional Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. Pàg. 605. Species in South China Sea - FishBase Chen, Q.-C., Y.-Z. Cai i X.-M. Ma (eds), 1997. Fishes from Nansha Islands to South China Coastal Waters 1. Science Press. i-xx + 1-202. i Taiwan. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, els Estats Units. 598 p. Pàg. 455.List of Marine Fishes reported from Taiwan - FishBase Ho, H.-C., K.-T. Shao i C.-W. Chang, 2009. Three new records of the scorpaeniform fishes in Taiwan. Platax, vol. 6: 27-34.
Observacions És verinós per als humans i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (35 de 100).Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Referències
Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipi, els Estats Units. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.
japonicus