miniatura|Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord). miniatura|esquerra|Estendard de la dinastia Tudor
Evolució dels títols reials britànics Al voltant del van sorgir a Gran Bretanya dos grans regnes: Escòcia i Anglaterra, cadascun dels quals portava aparellat el títol de rei. Aquesta situació es va mantenir fins al , ja que al conquerir part d'Irlanda, el monarca anglès Enric II, creà la Senyoria d'Irlanda, que va passar al seu fill petit Joan "Sense Terra", mentre que la corona d'Anglaterra requeia en el seu fill gran Ricard Cor de Lleó; en morir aquest últim, Joan es va convertir en rei d'Anglaterra i Senyor d'Irlanda. El títol es va mantenir en el temps, fins que Enric VIII d'Anglaterra va convertir la senyoria en regne, passant a anomenar-se rei d'Anglaterra i Irlanda. Precisament en morir sense descendència l'última de les seves filles, Elisabet, les corones anglesa i escocesa s'uniren en la persona de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, que va governar amb els títols de rei d'Escòcia, Anglaterra i Irlanda.
Aquest títol es va mantenir fins que Anna I va signar l'Acta d'Unió entre Anglaterra i Escòcia, passant a ser Reina de la Gran Bretanya i Irlanda. El successor d'Anna, Jordi I d'Anglaterra, va aportar l'electorat de Hannover a la llista de títols reals britànics. Posteriorment, una Llei d'Unió similar a la d'Anna, aquesta vegada entre Gran Bretanya i Irlanda, va ser signada per Jordi III del Regne Unit, que va passar a titular-se Rei del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Posteriorment, aquest mateix monarca va aconseguir que el Congrés de Viena convertís l'electorat de Hannover en regne. El 1837, la seva neta Victòria no va poder conservar aquest títol a causa de la Llei Sàlica imperant a Hannover, cosa que va suposar, de fet, la fi del domini britànic sobre cap territori alemany. Victòria, però, va ser coronada posteriorment emperadriu de l'Índia, convertint-se per tant en Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i Emperadriu de l'Índia. La independència d'Irlanda el 1922 i de l'Índia el 1947, va reduir el títol al de Rei/Reina del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que és l'usat pel monarca actual.
Tanmateix, cal afegir que la culminació definitiva dels processos d'independència de cada un dels dominis i altres dependències de l'Imperi Britànic ha portat a la paradoxa que el rei d'Anglaterra sigui també el sobirà de diversos països completament independents repartits per tot el món: Del Canadà des del 1867, d'Austràlia des del 1901, de Jamaica des del 1962, de Barbados des del 1966, de Grenada des del 1974, de Papua Nova Guinea des del 1975, de les Illes Salomó i de Tuvalu des del 1978, de Saint Lucia i de Saint Vincent i les Grenadines des del 1979, de Belize i d'Antigua i Barbuda des del 1981, de Saint Christopher i Nevis des del 1983 i finalment de Nova Zelanda des del 1987.
Llista de reis britànics Reis d'AnglaterraReis d'EscòciaNomPeríodeLa dinastia saxona Egbert 802-839 Etelwulf, fill de l'anterior. 839-858 Etelbald, fill de l'anterior. 858-860 Etelbert, germà de l'anterior. 860-865 Etelred I, germà de l'anterior 865-871 Alfred el Gran 871-899 Eduard el Vell 899-924 Etelweard 924 Ethelstan 924-939 Edmund I el Magnífic 939-946 Edred 946-955 Eduí 955-959 Edgard 959-975 Sant Eduard II el Màrtir 975-978 Etelred II 978-10131014-1016 Edmund II 978-10131014-1016La dinastia danesa(Durant els primers anys hi hagué pretendents saxons al tron). Svend 1013-1014 Canut I el Gran 1016-1035 Harold I 1035-1040 Canut II (Canut Hardecanut) 1040-1042La dinastia saxona (restauració) Sant Eduard III, el Confessor 1042-1066 Harold II 1066 Edgard Ætheling 1066La dinastia de Normandia Guillem I 1066-1087 Guillem II "Rufus" 1087-1100 Enric I 1100-1135 Esteve I 1135-1154 Matilde I(no arribà a governar)La dinastia Plantagenet Enric II "Plantagenêt", comte d'Anjou 1154-1189 Ricard I "Cor de Lleó" 1189-1199NomPeríodeLa dinastia d'Alpin Kenneth I 843-858 Donald I 858-862 Constantí I 862-877 Aedh 877-878 Eochaid 878-889 Giric 878-889 Donald II 889-900 Constantí II 900-943 Malcolm I 943-954 Indulf 954-962 Dubh 962-966 Culen 966-971 Kenneth II 971-995 Constantí III 995-997 Kenneth III 997-1005 Malcolm II 1005-1034 Duncan I 1034-1040 Macbeth 1040-1057 Lulach 1057-1058La dinastia de Dunkeld Malcolm III 1058-1093 Donald III 1093-10941094-1097 Duncan II 1094 Edgard 1097-1107 Alexandre I 1107-1124 David I 1124-1153 Malcolm IV 1153-1165 Guillem I 1165-1214 Reis d'Anglaterra i senyors d'IrlandaReis d'Escòcia (continuació)NomPeríodeLa dinastia Plantagenet (continuació) Joan 1199-1216 Enric III 1216-1272 Eduard I "Cames llargues" 1272-1307 Eduard II 1307-1327 Eduard III 1327-1377 Ricard II 1377-1399La dinastia de Lancaster Enric IV, duc de Lancaster 1399-1413 Enric V 1413-1422 Enric VI 1422-1461La dinastia de York Eduard IV, duc de York 1461-1483 Eduard V 1483 Ricard III 1483-1485La dinastia Tudor Enric VII 1485-1509NomPeríodeLa dinastia de Dunkeld (continuació) Alexandre II 1214-1249 Alexandre III 1249-1286 Margarida I 1286-1290La dinastía de Balliol Joan Balliol 1292-1296La dinastia de Bruce Robert I 1306-1329 David II 1329-1371La dinastia de BalliolEduard Balliol i David II lluitaren pel tron. Eduard Balliol 1332-1338La dinastia d'Estuard Robert II 1371-1390 Robert III 1390-1406 Jaume I 1406-1437 Jaume II 1437-1460 Jaume III 1460-1488 Jaume IV 1488-1513 Reis d'Anglaterra i IrlandaReis d'Escòcia (continuació)NomPeríodeLa dinastia Tudor (continuació) Enric VIII 1509-1547 Eduard VI 1547-1553 Lady Jane Grey 1553 Maria I 1553-1558 Elisabet I 1558-1603NomPeríodeLa dinastia d'Estuard (continuació) Jaume V 1513-1542 Maria I 1542-1567 Jaume VI d'Escòcia 1567-1625
Reis d'Escòcia, Anglaterra i IrlandaNomPeríodeLa dinastia d'Estuard (continuació en el cas d'Escòcia) Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia 1567 (Escòcia), 1603 (Anglaterra) –1625 Carles I 1625-1649La República d'Anglaterra i el Protectorat La república durà fins 1653, i la succeí el protectorat que acabà en 1659 i fou seguida d'anarquia fins a la restauració de 1660. Oliver Cromwell 1653-1658 Richard Cromwell 1658-1659La dinastia d'Estuard (Restauració anglesa) Carles II "el monarca alegre" 1660-1685 Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia 1685-1689 Maria II, Princesa d'Orange 1689-1694 Guillem III, Príncep d'Orange 1689-1702
Reis de la Gran Bretanya i IrlandaNomPeríodeLa dinastia d'Estuard (continuació) Anna I 1702-1714
Reis de la Gran Bretanya i Irlanda i electors de HannoverNomPeríodeLa dinastia Hannover Jordi I 1714-1727 Jordi II 1727-1760
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i del Regne de HannoverNomPeríodeLa dinastia de Hannover (continuació) Jordi III 1760-1820 (Rei de Hanover:1814-1820) Jordi IV 1820-1830 Guillem IV 1830-1837
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i emperadors de l'ÍndiaNomPeríodeLa dinastia de Hannover (continuació) Victòria I 1837-1901La Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha Eduard VII 1901-1910
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i emperadors de l'ÍndiaNomPeríodeSaxònia-Coburg i Gotha / Casa de Windsor Jordi V 1910-1936 Eduard VIII 1936 Jordi VI 1936-1952
Reis del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del NordNomPeríodeLa Saxònia-Coburg i Gotha / Casa de Windsor (continuació) Elisabet II 1952-2022Carles IIIDes del 2022
Categoria:Llistes de reis Categoria:Gran Bretanya