Bruno Latour (Beaune, 22 de juny de 1947- París, 9 d'octubre de 2022) fou un filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès. És conegut pels seus assajos i la seva activitat docent en el camp dels estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS) i per ser un dels fundadors de la teoria de l'actor–xarxa.Domènech, Miquel i Tirado, Francisco Javier. Teoria de l'actor-xarxa. FUOC, p. 15 Basada en el concepte «actant», aquesta teoria (sorgida a partir de l'estudi i l'observació de l'entorn dels enginyers i científics quan duen a terme els seus projectes) tracta sobre les xarxes establertes durant la producció de coneixement i en el paper de recursos com l'equip, diners, dades, publicitat i poder.
Pensament Inicialment, els estudis de Latour sobre la pràctica científica estaven associats al constructivisme social i a la filosofia de la ciència però es va anar allunyant de la divisió subjectiu/objectiu per a desenvolupar una teoria enfocada en la pràctica de la ciència.Wheeler, Will. Bruno Latour: Documenting Human and Nonhuman AssociationsCritical Theory for Library and Information Science. Libraries Unlimited, 2010, p. 189. Segons Latour, els estudis socials haurien de superar les dicotomies sociològiques tradicionals (naturalesa/societat, subjecte-/objecte, macro/micro, humà/no humà, etc.) tractant les persones (societat) i les màquines (tecnologia) com a elements indissociables que haurien de ser descrits en els mateixos termes («principi de simetria»). És a dir, sabent que els fets científics estan socialment construïts, es tractaria d'estudiar i analitzar les pràctiques tecnocientífiques durant el seu procés de realització.
Bruno Latour va ser, juntament amb altres investigadors del Centre de Sociologie de l'Innovation de l'École nationale supérieure des mines de Paris, un dels fundadors de l'anomenada «teoria de l'actor–xarxa», també coneguda per la sigla ANT de l'anglès actor–network theory. Aquesta teoria ha forjat uns procediments i un vocabulari que han fet d'aquesta perspectiva social una de les visions més idiosincràtiques en l'entorn dels CTS.
En general, el vocabulari emprat en els textos de teoria científica dificulten sovint la seva comprensió i susciten vives controvèrsies; no obstant això, es pot afirmar que moltes de les intuïcions i procediments de caràcter semàntic que s'utilitzen actualment en l'àmbit de la sociologia de la ciència són usades també en especialitats més àmplies com ara l'antropologia, la geografia, la psicologia social o el món de les organitzacions.
Les nocions centrals que caracteritzen la teoria de l'actor–xarxa són: inscripció, traducció, simetria, caixa negra i actant.
Inscripció En la teoria de l'actor–xarxa, la inscripció es refereix a textos, comunicacions en diversos mitjans i registres. Per exemple, es pot tractar de documents presentats a congressos, articles de revistes especialitzades, subvencions i patents. En general, la inscripció es refereix a tots els tipus de transformacions a través de les quals una entitat es materialitza en un signe, un arxiu, un document un tros de paper o un traç.
Les inscripcions, segon l'obra de Bruno Latour i Steve Woolgar,Latour, B. & Woolgar, S. W. (1979) Laboratory Life: The Construction of Scientific Facts. Sage, Beverly Hills. com ara impressions o imatges realitzades amb instruments de laboratori, proporcionen als investigadors objectes comuns de discussió. Els investigadors socials obtenen a partir de les inscripcions, una manera d'analitzar o complementar la informació, afegint noves capes al coneixement social del cicle. Els articles de revistes també permeten als investigadors esdevenir testimonis virtuals de les proves dels laboratoris als quals no tenen un accés directe.Shapin, S. & Schaffer, S. (1985) Leviathan and the Air Pump: Hobbes, Boyle, and the Experimental Life. Princeton University Press, Princeton Les inscripcions també es poden referir a tota mena de transformació a través de la qual una entitat pot esdevenir rellevant i d'aquesta manera guanyar-se el suport dels restants actors en el desenvolupament d'una entitat sociotècnica. Finalment es pot dir que els antropòlegs socials utilitzen les inscripcions per analitzar tot el procés de construcció científica.
Directament relacionat amb la inscripció es troba el que en la teoria de l'actor–xarxa s'anomena instrument d'inscripció. En el llibre Ciència en acció, Latour anomena «instrument d'inscripció» qualsevol estructura, sigui quina sigui la seva grandària, naturalesa o cost, que proporcioni una exposició visual de qualsevol tipus en un text científic. La definició és prou senzilla per permetre seguir els moviments dels científics. Per exemple, un telescopi òptic és un instrument, però també ho és un conjunt de radiotelescopis, fins i tot si els seus components estan separats per milers de quilòmetres. La mostra d'un cobai és un dispositiu, encara que sigui petit i barat, en comparació amb un conjunt de radiotelescopis o amb l'accelerador de partícules lineal de la Universitat Stanford. La definició no la proporciona el cost ni la sofisticació, sinó, únicament, la següent característica: l'estructura proporciona una inscripció que constituirà el darrer estrat d'un text científic.
Latour i Woolgar van publicar el 1979 un llibre titulat Laboratory Life: The Construction of Scientific Facts. En aquesta obra els autors fan una descripció complementària de la noció d'instrument d'inscripció com a element d'un aparell o configuració d'aquests elements que poden transformar una substància material en una figura o diagrama directament utilitzable per un dels membres de l'àrea de despatxos. Per exemple, un mapa genètic és una inscripció, generada per tot l'aparell tècnic que permet la seva definició. L'activitat dels instruments d'inscripció és fonamental en l'establiment dels actors–xarxa que es defineixen dins la ciència.
Fent referència al procés d'acumulació d'informació que permet explicar un fet científic, Latour expressa que cada part del procés importa, això no obstant, Latour dona més importància a l'elaboració d'un mapa que a altres parts del procés. Per Latour, el terme general per definir l'esquema-gràfic és el que és generat pels instruments d'inscripció. Darrere de tots els textos científics hi ha inscripcions i totes les inscripcions són produïdes per instruments científics. Per a Latour, les inscripcions com a pràctica científica constitueixen un element central en el seguiment dels científics i enginyers.
Segons Latour, els científics, en un dia ordinari al laboratori fan inscripcions, fan una multitud d'inscripcions. Les inscripcions són el que, els que són fora dels laboratoris, poden veure finalment dins els textos científics com a diagrames, fotografies, mapes, equacions o taules.Jones, David. In Conversation with Bruno Latour: Historiography of “Science in Action” [Darrera visita 17/5/2015]
Actant És un dels conceptes sobre el qual pivota la teoria de l'actor–xarxa i que distingeix els treballs realitzats dins d'aquest enfocament. El terme «actant» prové de la semiòtica i va ser encunyat per evitar qüestions sobre si l'actor és real o fictici, humà o no humà. S'utilitza per a considerar que els actors humans i no humans han d'estar subjectes a la mateixa categoria d'anàlisi, «igual que un anell o un príncep poden ostentar la mateixa posició estructural en un conte de fades».
D'acord amb el diccionari de semiòtica d'Algirdas Julius Greimas i Joseph Courtès, els actants són «els éssers o les coses que, per qualsevol raó i d'una manera o una altra, fins i tot a títol de simples figurants i de la manera més passiva, participen en el procés».Greimas, A. L.; Courtès, J. (1982). Semiòtica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Gredos. Madrid.
Pel que fa al terme «actant» cal destacar que l'acció, i especialment la responsabilitat, es distribueix per igual entre les diverses entitats, incloent-hi els protagonistes no humans, que normalment no serien considerats com a responsables d'accions. Generalment aquesta propietat d'actuar, segons Latour, no rau en un únic agent, sinó més aviat «l'acció és una propietat d'entitats associades»; per tant, d'una composició de diferents agents.George Ritzer. Editor (2007).The Blackwell Encyclopedia of Sociology. “Actor Network Theory”. Blackwell Publishing. Austràlia
En la teoria de l'actor–xarxa i dins la perspectiva de la mateixa xarxa, també s'hi pot trobar l'actant com a «agent volitiu», que pot ser qualsevol agent, col·lectiu o individual, amb la capacitat d'associar-se o dissociar-se d'altres agents. Els actants s'associen en xarxes, que al seu torn els defineixen a ells mateixos, els identifiquen, i els doten de substància, acció, intenció i subjectivitat. En altres paraules, els actants es consideren fundacionalment indeterminats, amb cap substància a priori o essència, i és a través de les xarxes amb les quals s'associen d'on prové la seva naturalesa. A més, els actants es poden desenvolupar per si mateixos com a xarxes.George Ritzer editor (2005). Encyclopedia of Social Theory. Actor Network Theory. Sage Publications. Londres.
Això no obstant, els actants tant poden ser els mol·luscs marins en l'estudi dels biòlegs marins feta per Michel Callon el 1986,Callon, Michel (1995). Algunos elementos para una sociología de la traducción: la domesticación de las vieiras y los pescadores de la bahía de St. Brieuc. A Sociología de la ciencia y la tecnología. J.Manuel Iranzo, J.Rubén Blanco, Teresa González de la Fe, Cristobal Torres y Alberto Cotillo, Comps. Madrid: CSIC. o pot ser la tecnologia dins d'un sistema o poden ser dades que donin suport als arguments científics. En aquest cas, els actors humans són els que defineixen la representació dels actants materials, en indicar de quina manera l'entorn material interacciona amb els actors dins de la xarxa.
Alguns autors utilitzen el terme «actor» per definir qualsevol element del sistema que tingui una influència en els altres, ja sigui un ésser humà, un text o un artefacte. En aquest cas, la màquina en una xarxa pot ser un actor modelat per la xarxa i amb interacció amb els actors humans. Altres autors utilitzen «actor» per referir-se als humans i «actant» per referir-se a altres elements que tinguin influència dins del sistema.
Traducció Traducció és un dels principals conceptes en la teoria de l'actor–xarxa; no en va, aquesta teoria també ha estat coneguda com la «sociologia de la traducció».
La traducció es refereix a la capacitat de les xarxes científiques en realitzar operacions que permetin modificar, desplaçar o traslladar els seus interessos, ja sigui incorporant altres actants al projecte o bé establint o alterant les relacions dins de la xarxa.
Per als teòrics de la teoria de l'actor–xarxa, l'«èxit» de la ciència es deu sobretot a la capacitat de les xarxes científiques en obligar les entitats a passar a través dels laboratoris o clíniques per tal de poder-les convèncer a través d'una «evidència científica» dins les controvèrsies; traduint materials, actors i textos en inscripcions que permetin influir a distància; organitzant-se com centres de traducció, on els elements de la xarxa estan definits i controlats, i on les estratègies per a la traducció es desenvolupen i són considerades.
La teoria de l'actor-xarxa es pot considerar per tant, com una teoria de mecàniques del poder, mitjançant l'establiment i la reproducció d'algunes connexions dins de la xarxa a instància d'altres, per la construcció i el manteniment dels punts centrals de la xarxa i de les perifèries, i per la instauració d'una determinada hegemonia. Això no obstant, en lloc de «poder» com a possessió, en la teoria de l'actor–xarxa, s'ha d'entendre el «poder» com a persuasió, un poder que es mesura principalment pel nombre d'entitats integrants de la xarxa.